Ayreon - The Source (2017)
 |
Progressive Metal
Mascot Label Group
2017
Temes
Disc 1
1. The Day that the World Breaks Down 12:32
2. Sea of Machines 05:08
3. Everybody Dies 04:42
4. Star of Sirrah 07:03
5. All that Was 03:36
6. Run! Apocalypse! Run! 04:52
7. Condemned to Live 06:14
Disc 2
1. Aquatic Race 06:46
2. The Dream Dissolves 06:11
3. Deathcry of a Race 04:43
4. Into the Ocean 04:53
5. Bay of Dreams 04:24
6. Planet Y Is Alive! 06:02
7. The Source Will Flow 04:13
8. Journey to Forever 03:19
9. The Human Compulsion 02:15
10. March of the Machines 01:40
Formació
Guitarres, baix, mandolina, sintetitzadors, orgue Hammond: Arjen Lucassen
Bateria: Ed Warby
Crítica
Avui vull tancar una etapa de discos que volia revisar en el passat 2017 i és que no em sembla just i millor tard que mai, parlar d'una de les obres mestres que van veure la llum el passat any.
Es tracta de l'extensa i complexa opera metall de Arjen Lucassen, al capdavant de Ayreon cridada The Source, i amb la qual torna a la ciència ficció, amb un complex argument i una història en la qual a cada personatge li posa veu una il·lustre, que una per una, deixen com a resultat una autèntica obra mestra compositiva amb unes composicions vocals tan complexes com espectacular és el seu resultat.
Se li ha anat tant la mà que ha donat per a un CD doble amb alts minutatges però el resultat musical és com mel als llavis: Dolç i agradable. Una exquisidesa que requereix de temps per paladejar i gaudir-lo.
No en va estem parlant d'un metall progressiu, sens dubte, complex i amb un so bastant dur. L'artista en el seu poder l'execució de pràcticament tot, així guitarres, baix, mandolina, sintetitzadors, òrgan Hammond, ... són execució del compositor suec. Només la bateria queda en mans d'Ed Warby.
Les veus, precisaven i la història també d'un gran elenc i per què no envoltar-se, ja no només dels millors, sinó també més prestigiosos? La veritat és que la composició de les melodies vocals, especialment en la seva conjunció és espectacular i mereix seus intèrprets: James LaBrie (Dream Theater), Simone Simons (Epica), Floor Jansen (Nightwish), Hansi Kürsch (Blind Guardian), Tobias Sammet (Edguy, Avantasia), Tommy Karevik (Kamelot, Seventh Wonder), Russell Allen (Symphony X), Tommy Rogers (Between the Buried and Me), Nils K. Rue (Paguen 's Mind), Mike Mills (Toehider), Michael Eriksen ( Circus Maximus) ... Impressionants!
Obrim la porta gran amb un riff de guitarra senzill, enganxós i amb aires de dissonàncies en el que serà el tema principal del disc i la pista inicial ja ens ocupa més de dotze minuts.
Destacaria algunes pistes com "Everybody Dies" amb unes melodies vocals espectaculars, en què destaquen Hansi Kusch i Tobbias Sammet. O del primer CD també em quedaria amb un tema més power i enganxós com és "Run! Apocalypse! Run!", Però de nou amb unes harmonies vocals increïbles.
Certament podria desgranar aquest treball en una tesi de diversos folis. Crec que el lector agrairà un resum en el qual senzillament mencions que el metall progressiu que practica en aquesta ocasió el geni boig, és molt assequible, audible i no requereix d'una ment molt privilegiada per poder gaudir de la música lliurada.
La segona part no baixa el llistó. Si bé inclou temes amb parts més hard rockeres com "Aquatic Race" o "Into the Ocean", si bé deriva també en múltiples canvis i instrumentacions complexes.
Resumint, si ha passat un any i no he trobat el moment de parlar d'aquest treball, el fet que un any més tard consideri que no pot quedar-se al tinter, ja vol dir alguna cosa. I aquesta cosa és que no va a defraudar a ningú un gran disc d'aquest calibre! Fes-li una escolta i més si et van agradar operes de l'estil de Avantasia!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!