Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Eclectia

Progressive Metal
Autoproducido
2021

Temes

Destino Cruel
A Vida o Muerte
Quiero Odiarte
Estrella Fugaz
La Noche Más Oscura
Marioneta de un Dios
Hacia Ningún Lugar
Más de Mil Años
Vivir un Sueño

Formació

Guitarra i cors: Juanjo Alcaraz
Teclado i cors: Elena Alonso
Guitarra i cors: Miguel Bueno
Bateria: Eduardo Cervera
Baix: Sergio Martínez
Veu: César Ortiz

Aquest estiu (quina vergonya el temps que ha passat sense escriure sobre això!), va arribar a les meves mans, cosa que ha estat un dels discos nacionals de l'any, abans de sortir, per tenir temps d'escoltar-lo i desgranar-ho bé.

I vaja si ho vaig sentir!!! Juntament amb un altre, que ressenyaré com més aviat millor, ha estat del que més he sentit aquest 2021.

Una banda, que va presentar un més que correcte àlbum debut i que amb un reajustament de peces, pel meu gust, excel·lent, ha presentat el seu segon disc senzillament meravellós.

Estem parlant de Lethargus, una banda que ha unit experiència amb joventut i bon gust. I que ha fet un pas de gegant pel meu gust amb la incorporació a les veus del vocalista César Ortiz, al costat del bateria ex-Ciclón, Eduardo Cervera.

A César el vaig conèixer fa molts anys, fent de teloner de Stravaganzza amb Nocturnia i em va encantar la seva presència escènica. Va ser quan vaig descobrir Noctúrnia (i fins ara) i vaig seguir també el seu treball que va continuar a Iridium.

Però en lloc de comptar batalletes, desgranarem el disc que s'han marcat i que mereix ser protagonista per la seva frescor compositiva. Estem parlant de metall fosc, dur i amb talls clarament progressius.

A aquesta foscor, la veu de César li ve com anell al dit i la primera prova és el tema del que pots veure el videoclip sota aquestes línies, amb què la banda va presentar el disc: "Destino Cruel".

A "A Vida o Muerte", després d'un inici gutural, per part del multifacètic César, veiem unes guitarres fortes, potents, de tall (afinació) greu, amb continus riffs progressius, que no donen protagonisme a cinquenes monòtones en absolut. D'aquestes s'encarreguen Juanjo Alcaraz, que és un vell conegut de l'escena, ja que ha format part de Khy amb Patricia Tapia, Döxa o una banda madrilenya més de culte, com és Elderdawn. D'altra banda tenim Miguel Bueno, que va tenir el plaer de compartir banda amb la teclista Elena Alonso a Third Dim3nsion, banda a la qual tenia especial afecte.

A l'hora de repartir els solos, veiem lluites titàniques entre les guitarres, així com amb les tecles, conferint un respir d'aire fresc a les composicions fosques, com ara les temàtiques que tracta la banda.

"Quiero odiarte". Lletres contundents, que no donen peu a indiferència i que per descomptat no destil·len en absolut positivitat (no sé per què, però m'encanta aquesta barreja de foscor musical amb lletrística...em sembla que ofereixen l'oportunitat de transmetre molt de sentiment). Com comentava, les composicions, lluny de ser planes i trivials, contenen tints foscos-progressius que em recorden en estil a bandes com els francesos Adagio o els nòrdics Divine Fire, entre d'altres.

"Estrella Fugaz" arrenca amb aquest aire electrònic que és capaç de conferir Elena i que és clau en la modenització de l'estil (metall), i que fa 20 anys hauria avorrit. La combinació amb l'electrònica és enriquidora i és vital en moltíssimes bandes avui dia que m'entusiasmen, com a exemple principal, els super llorejats Amaranthe, oa nivell més nacional i cometes majúscules "amateur", els de La Rioja Infamia, sense anar més lluny, entre centenars d'exemples. Però el protagonista és el conjunt, contundent, fosc, melòdic i punyent. Concretament el tema combina parts més pesades amb altres més lleugeres i compta amb la col·laboració estel·lar d'Ángel Belinchón, que ens deixa degustar la seva veu amb què ens té acostumats a Dry River, però també és capaç de deixar matisos molt més violents (vocalment parlant ), que ens eren desconeguts. Menció especial a la part canon/multi-veu (marca de la casa dels castellonencs) amb què ofereixen una excel·lència a aquest tema de 8 minuts, senzillament espectacular.

L'art de la portada d'"Eclectia" ha estat obra de la reputada fotògrafa i artista global Nat Enemede, i reflecteix aquesta angoixa que també vivim a "La noche más oscura". Cèsar té com a característica principal, una veu amb amplis registres, però sobretot una manera de fer-la servir i cantar pràcticament en forma de lament. Sincerament em resulta difícil imaginar-me una cançó de tons més grans, alegre i jovial interpretada pel vocalista. Menció especial a la part de només de teclats i guitarra amb la incursió del baix d'un altre jove "conegut" com és el talentós baixista Sergio Martínez, a qui ja gaudim abans a Phoenix Rising (Quinta Esencia).

El disc ha estat gravat als Firework Estudis per Fernando Asensi i Enrique Mompó, que han sortit d'aquest so powermetalero que acostumen a girar al voltant dels seus treballs, aconseguint una nitidesa de so francament bona. "Marioneta de un Diós", un bon exemple de tot el que hem comentat fins ara.

"Hacia Ningún Lugar" és el setè de 9 talls, que són més que suficients per fer-te sentir dins de l'univers Lethärgus i demostrar aquest so unit que han aconseguit amb la col·laboració de Fernando Asensi, que a més del seu bon fer als comandaments, ofereix cors a tota la feina.
Un tema, que té com a inici musical magistral i que desemboca en el que és un dels meus preferits del disc.

Videoclip també té el tema "Más de Mil Años" (la veritat és que la banda s'ha prodigat amb diversos temes en format audiovisual), així com el tancament del treball, una mica menys progressiu, però contundent igual, com és "Vivir un Sueño", que recorda molt composicions anteriors en què el vocalista es llueix amb la seva característica manera d'interpretar.

En altres paraules, un disc fresc, fosc i que destil·la múltiples matisos a descobrir. Un disc que no avorreix, que transmet i que deixa la banda a primera fila per fer-se un forat a la malmesa escena nacional. Sens dubte, una nota al meu deu per veure'ls i gaudir-los en viu!!!!

Víc Salda
13/01/2022

Arxiu de
novetats