Michael Romeo - War of the World Pt. 2 (2022)
 |
Progressive Metal
Mascot Label Group
2022
Temes
1. Introduction – Part II
2. Divide & Conquer
3. Destroyer
4. Metamorphosis
5. Mothership
6. Just Before the Dawn
7. Hybrids
8. Hunted
9. Maschinenmensch
10. Parasite
11. Brave New World (Outro)
Bonus tracks:
12. The Perfect Weapon
13. Alien DeathRay
Formació
Guitarra, teclats i celo: Michael Romeo
Veu: Dino Jelusick
Bateria: John Macaluso
Baix: John Deservio
Crítica
Ja han passat alguns anys des d'aquell 2018 on es publicava “War Of The Worlds Pt. I”. Una obra sòlida i contundent, marcada amb un so propi que no deixava ningú indiferent. Quatre anys després “War Of The Worlds Pt. II” ja és una realitat. Michael Romeo s'ajunta amb un conjunt de músics d'alt nivell, repeteix la secció rítmica composta per John Macaluso, a la bateria, i John DeServio, al baix. A les veus, Michael Romeo ha comptat amb el músic d'origen croat Dino Jelusic, tancant així amb un conjunt de gran nivell, cosa que, sens dubte, queda palesa al llarg de les cançons que componen aquest àlbum.
Tot i el canvi de vocalista, un dels valors afegits d'aquest treball és veure com totes dues obres, tant War Of The Worlds Part I, com aquesta segona part, podrien formar part d'un mateix àlbum conceptual, i com a mostra, escoltar “Introduction Part II”, una introducció d'atmosfera orquestral obre tot un univers sonorament complex i ple de matisos.
El segueix Divide & Conquer, un tema que podria resumir tota la capacitat d'aquesta banda. Un vocalista d'infart, ple de tècnica i passió capaç de desenvolupar un veritable huracà vocal. La capacitat de Michael Romeo a la guitarra és digna de menció, una i mil vegades. Un guitarrista virtuós capaç de posar el sol correcte en el moment adequat, al servei sempre de la melodia. Increïble. El segueix “Destroyer”, és un tall on la banda baixa una mica les revolucions, però endureix el seu so. Una cançó crua i agressiva, d'atmosfera densa que posa en valor la capacitat d'aquesta banda per endinsar-se en contextos nous.
El quart tall de l'àlbum es diu “Metamorphosis”; cançó que, a més, ha servit de single de presentació de l'àlbum. Una cançó que mostra clares influències del Metall Progressiu, ple de canvis de tempo i estructures capaç de crear una de les cançons més complexes del disc, i una de les més interessants. Una cosa semblant ens passa amb “Mothership”, un tema influenciat per la literatura de Ciència Ficció. De nou, el treball vocal de Dino Jelusick és de menció obligada. Un vocalista en perfecte estat de forma en un veritable estat de gràcia, encaixa a la perfecció amb la capacitat de Michael Romeo per fer grans himnes.
Amb Just Before The Dawn arribem al sisè tall d'aquest àlbum. Una cançó que s'acosta lleugerament a una Power Ballad. Una cançó plena de melodia, de so càlid, on els teclats són els grans protagonistes. Una cançó senzilla, però marcada per les grans harmonies, capaç de situar la banda al lloc que els correspon. A “Hybrids” la banda torna a recuperar les influències del Metall Progressiu per crear un tema complex i eclèctic, en què el solo de guitarra construeix una melodia exquisida. Una cançó que ho té tot, grans tornades, melodies enganxoses. Una cançó destinada al directe.
“Hunted” serveix per tornar a retrobar-nos amb les seccions orquestrals i les clares influències del Metall Simfònic. Una cançó de gran durada, i ple de dimensions. Una cançó per a veritables amants del gènere. El segueix “Machinenmensch”, títol que fa referència al robot de la pel·lícula clàssica Metropolis. Un tema de més de 9 minuts de durada, on Michael Romeo i els seus són capaços de generar una complexa estructura marcada per passatges instrumentals, estrofes enèrgiques, tornades enganxoses i solos d'infart. A “Parasite” la banda trepitja l'accelerador per augmentar la velocitat en una cançó que s'acosta al Thrash Metall de la vella escola.
“Brave New World (outro)” és el tema orquestral que serveix de fermall final per a aquest complex àlbum. El tancament perfecte i la conclusió d´un fantàstic treball discogràfic. A més, Michael Romeo ens regala dues cançons, a tall de Bonus Tracks. Escoltem The Perfect Weapon, un altre tema intens marcat per l'energia del Thrash Metal, una oportunitat clara per fer head banging. Tancant l'àlbum, ara sí, Alien Deathray escoltem una pista instrumental, composta per Michael Romeo per al lluïment de la banda.
Michael Romeo mostra en aquesta obra tota una col·lecció d'influències musicals i literàries. La literatura de ciència ficció marquen les lletres del disc de so intens. Una veritable obra d'art composta per un músic de gran talent i executat per músics en perfecte estat d'inspiració. Un àlbum d'escolta obligada, desitjant poder veure'ls en directe.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!