SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Debler + Xeria Urban Rock Concept (Gasteiz (Vitoria))

Iron Savior + Airborn 16 Toneladas (Sedaví (Valencia))

Legion + Injector + Posturas + Roto Óxido (Guadalajara)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Runa Llena - Aón (2022)

Runa Llena - Aón
Runa Llena logo
España

Aón

Progressive Power Metal
Maldito Records
2022


Temes

Aon Overture
Keltoi
Lado Oscuro
Un nuevo comienzo
Mi Universo
Primera Llamada
Dagda, el druida irlandés
Inspiración
Mi Momento
Nunca apagarán tu luz
Tu Luz
Océanos de Soledad
Actos de Fe

Formació

Veus: Nacho Ruiz
Guitarres: Juan Carlos Marín “Carlitos”
Guitarres: Francisco Javier Gómez de la Serna "Frank"
Baix: Alex Tormëntor
Bateria: Joaquín Arellano "El Niño"
Teclats: Edu Ortiz
Violí: Santiago Vokram

Crítica

Tenim davant nostre el primer disc de Runa Llena, que ha generat molta expectació en ser primer treball de Frank i de Carlitos després de la seva sortida de Mägo de Oz.
Personalment també tinc altres afegits per tenir una expectació ben alta. La primera és l'altíssima qualitat dels seus músics i que ja havien ajuntat vímets en altres grups, com Universa amb el mític bateria Joaquín Arellana "El Niño", o dos personatges la unió dels quals van generar una de les meves bandes nacionals favorites ever com són Perfect Smile, a les figures d'Edu Ortiz i Nacho Ruíz...i ullet, que la combinació és impressionant!

En primer lloc m'agradaria esmentar que qui espere trobar Mägo de Oz, està molt equivocat. L'últim disc de Mägo de Oz, es diu Bandera Negra i qui vulgui Mägo que segueixi amb Mägo perquè aquí tenim un producte totalment nou i diferenciat. Té influències de Mägo? Home, hi ha les seves dues guitarres al capdavant del projecte així que evidentment hi ha picades d'ullet i matisos. Però principalment hi ha un grapat de músics que han aportat cadascun el seu senyal d'identitat i no m'agradaria sinó també esmentar uns violins amb un so que mai abans havia sentit i és que Santiago Volkram li ha conferit un caràcter i un so modern i que atrapa .

Els cors, composicions vocals i girs melòdics recorden Perfect Smile més d'una vegada i la potència de la guitarra, és més clàssica i té també clars tints dels que fossin Universa. Vaja, un discàs espectacular amb tocs folks, trets molt heavies, girs més progressius i fins i tot deixes de power amb modernismes electrònics. Una delícia.

El primer que m'agradaria destacar és el so, senzillament espectacular i que permet desgranar cadascun dels instruments... i deixar el llistó d'Aon ben alt. Un debut impressionant!

Després d'una intro “Aon Overture”, molt èpica i simfònica arrenquem amb un tema que ja va publicar la banda: “Keltoi”. Violins, flautes i tocs folks donen pas a la que és la primera impressió que obtenim. Per rememorar el passat dels grans artífexs d'això, tenim la col·laboració de Fernando Ponce de León, amb flauta travessera i gaita.

"Lado Oscuro" és un dels meus temes favorits i el motiu és perquè podria estar inclòs en el tercer àlbum de Perfect Smile (que mai va arribar a existir). El toc melòdic vocal que té Nacho és marca de la casa i és el que el va convertir a les meves orelles com un dels millors vocalistes del país. Potència a dojo conferida per les guitarres de Frank i Carlitos. Teclats que li confereixen aquesta atmosfera i aquests tocs electrònics. La bateria de Joaquín Arellana no és pas plana i conté molts matisos que el fan enriquir amb un baix que presenta una base rítmica molt potent i molt metal·lera. Cosa que és d'especial agrair. Si no menciono el sol de violí, seria un malbaratament, doncs podem optar a veure lluita de solos amb teclats, guitarres i violins....un directe pot ser memorable!!!

El quart tall del disc i és impressionant: Santiago Volkram jo crec que ha decidit posar-se en boca de tots i exhibeix uns sons del seu violí, senzillament mai vists abans.
El tema és més aviat lent, i va jugant amb diferents intensitats, tant musicals com en la força que lliura Nacho.
La tornada a més ens obsequia amb cors molt Perfect i fins i tot una tornada que recorda a un tema que probablement puguem escoltar en viu fent una picada d'ullet al passat i unes guitarres amb què Carlitos i Frank, s'erigeixen en els compositors amb un títol que exhibeix davant què estem: "Un nuevo comienzo".
No t'ho pots perdre!!!

Amb una electrònica inicial que pinta Edu Ortiz, es dispara "Mi Universo". Potent bateria i base rítmica dibuixada per Alex Tormentor i picades d'ullet una altra vegada al somriure perfecte que se'm dibuixava antany a la cara i que té aspecte de tornar a reflectir-se.

Si vols picades d'ullet a Mägo estan i amb els ulls ben marcats. Els trobem a "Primera Llamada". Encara que valgui dir que es veuen clarament barrejats amb altres influències ja esmentades. El sol de Paco Ventura (Medina Azahara) és un altre granet de sorra que ajuda a fer créixer el tema del que es pot gaudir, amb una bateria ràpida amb un doble bombo de vida pròpia i una tornada happy metall, exquíssita.

Arribem a "Dagda (El Druida Irlandès)" que compta amb sengles col·laboracions de Narci Lara i Paco Garrido de Saurom, així que podem intuir que el tema es mourà per camins més "folkies". Guitarres acústiques, i festa a dojo. Protagonisme indubtable de Santiago i guitarres que permetessin fer saltar, ballar i gaudir a la gent en viu amb aquest instrumental, que també evoca les arrels dels caps de les sis cordes!

El vuitè tall, arrenca amb una bateria magnífica molt Painkiller i un riff de guitarra afiladíssim, amb uns harmònics que es claven molt endins. Però no és or tot allò que llueix i és que disposem d'un aire molt progressiu en aquesta feina! Nacho s'encarrega de dirigir l'orquestra vocalment parlant i fent girar la banda en un dels trams més virtuosos amb rapidesa de violí encaixat a les guitarres a la perfecció. Si alguna cosa té aquest llançament és lluita, entrega, varietat i potència; a més entra perfectament a primera escolta però podent treure matisos durant molt de temps i moltes escoltes i això és una de les coses que més valoro en un disc: Que sigui fàcil d'escoltar i costi d'avorrir!!!!

Si parlàvem de velocitat i reminiscències més “màgiques”, tenim “Mi momento”, amb un riff inicial que bé podria estar en un tema de Mägo en el seu vessant més power metal·lera. Alex Tormentor es desbanca amb aquesta composició més happy, de tonalitats predominants més grans i festiva! Podria esmentar en cada tema a cadascun dels músics perquè a cadascú, tots tenen la seva aportació i potser la menys vista per part meva, o la més innovadora és la de Santiago amb el seu arc!

L'últim videoclip que pots veure sobre aquestes línies es diu "Nunca apagarán tu luz" i estem davant d'un temazo que tracta un tema tan seriós i delicat com pot ser el bullying. T'invito a fer-li una escolta donant-li al play ia desgranar tots els matisos que aporta, així com a redescobrir Carlitos amb la seva guitarra protagonista... La tornada és senzillament un lament que posa la pell de gallina i és que la veu de Nacho Ruiz , ha pogut volar lliure aquesta vegada i és que no és que sigui un gran vocalista, sinó que és un compositor de línies vocals únic i si el deixes volar, et porta al cel!

Moment malenconiós amb "Tu Luz", la balada del disc que compta amb la veu estrella d'Isra Ramos, amb la seva magnífica tessitura que contrasta amb la de Nacho. Tots dos han fet duet més d'una vegada (Amadeüs, per exemple), i el tema està dedicat al mort Lemmy Peralta, amic de la banda i conegut músic de l'escena barcelonina (aviat serà el seu concert homenatge), així com a la germana del bateria recentment morta. Un bonic record que quedarà per sempre. (Des d'aquí, una abraçada).

Diversos membres de la banda, provenen d'Universa i han decidit re-adaptar un dels temes que van ser composts per a aquesta, com és "Oceanos de Soledad" amb diferents arranjaments i adaptacions, que sincerament el fan pujar sencers.

Finalment el disc tanca amb “Actos de Fe”. Unes guitarres endimoniades, crues, greus ofereixen un riff potentíssim acompanyat dels teclats d'Edu Ortiz. Si volem tints progressius d'aires arabescos, els trobem amb força en aquest tema de cloenda de l'àlbum oferint una variada col·lecció de recursos per part de la banda. Un fermall d'or que tanca amb una tornada més alegre i coreable, que segur farà les delícies en directe.

La veritat és que poques vegades un àlbum debut ofereix tants matisos i colors, i em genera tanta expectació de cara un directe i veient més enllà, un segon disc. Un llançament que destil·la potència, agressivitat, composicions envejables, tints folkies, progressius i de metall més dur; uns intèrprets espectaculars amb una veu exquíssita i un resultat senzillament sorprenent que supera qualsevol expectativa que pogués tenir en el llançament dels dos ex-Mägo, que han aconseguit reunir un elenc de músics fora de sèrie que es conjunten a la perfecció per aconseguir-ne un els millors llançaments de l'any, sens dubte!!!

Víc Salda
02/05/2022

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.