Serenity - Codex Atlanticus (2016)
 |
Symphonic / Epic / Power Metal
Napalm Records
2016
Temes
1. Codex Atlanticus
2. Follow Me
3. Sprouts of Terror
4. Iniquity
5. Reason
6. My Final Chapter
7. Caught in a Myth
8. Fate of Light
9. The Perfect Woman
10. Spirit in the Flesh
11. The Order
12. Forgive Me
13. Sail
14. My Final Chapter (Orchestral version)
Formació
Bateria i cors: Andreas Schipflinger
Veus: Georg Neuhauser
Baix, voces y coros: Fabio D'Amore
Guitarres i cors: Cris Tían
Crítica
Ja a les mans el nou treball discogràfic d'un dels meus grups favorits. La veritat és que tenia una mica de por atès que els seus principals compositors ja no són a la banda; si a això li afegim que tampoc compten amb el seu cantant femenina em donava que pensar. També contribueix l'amor que li tinc al seu anterior "War Of Ages" que per a mi és pràcticament insuperable, per sort no podia estar més equivocat, ja que segueixen delectant-nos amb un metall simfònic grandiloqüent, èpic, i certament bell, però crec que és millor anar per feina i endinsar-nos en el preciós univers sonor que ens proposen en aquest "Codex Atlanticus".
El primer a destacar a part de l'espectacular portada i és que es tracta d'un àlbum conceptual sobre la vida del gran Leonardo da Vinci. El nou treball es composa d'onze temes més tres bonus en la versió digipack, l'inici ens dóna una pista del que ens trobarem en la resta de temes: "Codex Atlanticus" és una peça instrumental fortament orquestrada i amb una àmplia sensació de banda sonora, que ens introdueix en el primer tall pròpiament dit: "Follow Me" i del qual ja podem gaudir del seu videoclip. Quines paraules puc aplicar a aquest gran tema: èpic, grandiloqüent, amb una tornada perfecte i una cura ús de les orquestracions, la cosa no pot començar millor.
La força amb què s'inicia "Sprouts of Terror" bastant més canyera i amb un altre tornada de treure el singlot ens indica que estem, si això no decau, davant d'un senyor gran disc.
Cal destacar les majestuoses orquestracions que adornen l'estructura de la composició i el seu melòdic sol, una altra cançó per emmarcar, dos de dos.
Continuem gaudint en escoltar el seu tercer tema titulat "Iniquity" tremendament bella, solemne i amb uns cors doblats acompanyant la seva part central simplement brutals i amb un altre sol perfecte com aconsegueixen aquestes cançons tremendament melòdiques i boniques?
De moment el que s'ha escoltat és d'excel·lent, i estic contínuament pensant que en algun moment el nivell ha de baixar, "Reason" comença amb un piano i uns violins que aviat donen pas a la força de les guitarres amb una bonica harmonia, excel·lent la base rítmica, i com en tot el disc unes orquestracions que doten de grandiloqüència i fan costat un altre bon estribillo i sol, sense gairebé adonar-me'n, ja ens trobem amb el sisè tall anomenat "My Final Chapter". S'inicia amb una flauta que marca la melodia acompanyat d'unes veus femenines, on l'instrument principal és el piano i com dic la flauta dotant d'un fantàstic ambient a una preciosa balada i on el seu sol amb molt feeling em posa els pèls de punta, destacar també l'orquestra cuidada al màxim.
La següent a caure "Caught in A Myth" redunda en l'anteriorment dit que estem davant d'un autèntic gran disc, les guitarres rítmiques condueixen a una orquestra amb una força descomunal i unes cures cors donen pas a una altra part central guanyadora.
"Fate of Light" s'inicia amb uns cors femenins molt al que Nightwish / Within Temptation, amb una base rítmica molt canyera, (em recorden una mica a Kamelot) i un sol una mica més progressiu dóna pas a una part preciosa on el protagonista és el piano i ens tornen a delectar amb una tornada ple de sentiment realment enganxós.
Amb "The Perfect Woman" ens trobem amb la col·laboració d'Amanda Somerville (Avantasia, Aina, Epica) i canvi total de registre, en algunes parts em recorden a Queen i fins i tot a Avantasia sent un bon tema, és dels que menys m'han agradat, melòdic i amb dos excel·lents vocalistes.
Tornem a la grandesa i el power de la mà de "Spirit in the Flesh" en un altre tema clarament Serenity i amb la seva tornada cantada a mitges entre Georg i el seu baixista Fabio, donant un resultat curiós però sense perdre força per a res, tremendament èpic i poderós, fantàstic!
L'últim tall de la seva edició normal "The Order" segueix la mateixa estela de l'anterior, grandiloqüent amb una orquestra i cors a plena potència, una altra part central per emmarcar i van ...... que facilitat té aquesta gent per crear composicions tremendament enganxoses i hímnicas, colofó per tancar l'edició normal.
"Forgive Em" una de les cançons extra és una altra balada, però sens dubte una altra de les més normaletes i això per a aquesta banda és no baixar de bona. Respecte als dos últims temes "Sail" és un preciós duet amb Tasha qui també realitza cors al llarg del llarga durada, i poc puc ressaltar de "My Final Chapter (orquestral versió) donat que com el seu propi nom indica, és la versió únicament amb l'orquestra del tema ja comentat.
Com a resum indicar que no només no m'ha defraudat aquest nou treball, sinó que per a mi està al nivell d'excel·lent al qual em tenen acostumat, potser un petit esglaó per sota del seu magistral "War Of Ages" però probablement sigui perquè em falta la preciosa veu de Clementine Delauney que tenia molt protagonisme en el seu anterior opus, però per la resta un meravellós treball de metall simfònic ple de grans tornades i cors, unes orquestracions sublims, una base rítmica i solista fenomenal, i per suposat la gran tasca de un excel·lent vocalista com és Georg Neuhauser, sense oblidar una producció molt cuidada i amb un so cristal·lí, gairebé perfecte.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!