Crimson Cult - Tales Of Doom (2012)
 |
Power / Progressive / Heavy Metal
Pure Steel Records
2012
Temes
1. State of Fear 05:08
2. Behind the Curtain 05:27
3. Institution Christ 05:21
4. Coshinja 06:49
5. The Long Way Home 09:07
6. Warrior Son 06:26
7. On the Edge 04:12
8. Second Life 03:32
9. Crimson Empire 04:48
10. The Inquisition 06:29
Formació
Veus: Walter Stuefer
Guitarra: Günter Maier
Baix: Alexander Hilzensauer
Bateria: Peter "Beda" Bachmayer
Crítica
Tals Of Doom, segon disc dels austríacs Crimson Cult, banda que es mou dins del Heavy Metal més clàssic amb influències power i fins i tot algun toc més progressiu.
Desconeixia l'existència de la banda i després d'escoltar el primer tall i veure que en molts llocs estaven etiquetats com Power, doncs m'esperava una banda més dins de la barreja de metall tradicional amb influències power, però no podia estar més equivocat.
Després State Of Fear, un tema ràpid i enganxós, un gran tema digne de les millors bandes de heavy metal, un cop d'adrenalina idoni per obrir un concert, un disc i el que faci falta. Guitarres ràpides amb riffs enganxosos i afilades, una bateria aclaparadora i magníficament executada i una veu amb un timbre molt metalero, molt clàssic, una mica esquinçada, amb molt de cos, gran veu la de Walter Stuefer.
Després d'aquest primer tema, la cosa comença a canviar i ens trobem amb el costat més clàssic de Tales Of Doom, els temes s'alenteixen i els riffs es tornen d'allò més tradicionals, Behind The Curtain és un tema, melòdic en el qual els teclats comencen a deixar-se notar, aportant una atmosfera més fosca i sinistra, però molt subtil, gens ostentosa i guitarres més pesades. Un tema que malbarata energia. Institution Shrist segueix la mateixa tònica que l'anterior, més insistent i contundent i amb un interessant riff a la part central, amb suggerents veus en llatí, un tema que de nou ens evocarà a multitud de bandes al nostre cap.
Moment Savatage el que ens espera a Coshinja, gairebé set minuts de canvis de ritmes i teclats que ens envoltaran en un entorn místic. Qui va dir que Crimson Cult era power?
Menció a part per a The Long Way To Home, i tant que és llarg, nou minuts. Tema ple de pinzellades progressives, i més presència de teclats. D'un lent i relaxat inici ens topem amb uns dels millors riffs de guitarres del disc. El tema que després d'anar augmentant en força s'anirà allargant, potser una mica massa per al meu gust, fins decaure en un assossegada caiguda fins a un canvi radical, que deixaré que descobreixis per tu mateix.
Warrior Són, emana un sabor a Black Sabbath gens dissimulat, pesat i contundent ... un dels grans temes de Tales Of Doom, amb una tornada enganxosa. On The Edge, la balada del disc, un bon disc de heavy metall no pot evitar la balada de rigor.
El disc encara la recta final amb Second Life que recupera la velocitat i dinamisme del principi i Crimson Empire, de nou més pausat. El punt final el posa The Inquisition, una versió de Gary Moore.
Un disc de heavy metal, amb tints progressius i power, ben executat i produït que reivindica el metall més clàssic ara que el metall està tan diversificat en estils diferents.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!