SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Illuminata - A World So Cold (2011)

Illuminata - A World So Cold
Illuminata logo
Austria

A World So Cold

Symphonic Metal
Napalm Records
2011


Temes

1. Ashes Of Times 02:03
2. Cold Hands Warm Hearts 05:57
3. End My Agony 06:50
4. Silent Poet 04:50
5. The Divine Puppet 04:13
6. The World Collector 06:36
7. Dead Warden Dreamer 04:03
8. A Frame Of Beauty 04:46
9. Endless 05:22
10. Lost In Picturesque 07:23
11. Metamorphobia II 06:04

Formació

Veus i flauta: Katarzyna Nieniewska
Guitarra: Luki Knoebl
Baix: Christoph
Teclats: Sabrina
Bateria: Tom Kern

Crítica

Va sortir del forn l'any passat, i arriba a les oïdes amb força i frescor. És "A World So Cold", primer àlbum complet d'Illuminata, que ja havia produït una demo i un EP anys enrere. Aquesta jove banda d'Àustria, nascuda el 2006, ha sabut crear un metall melòdic molt ornamentat, plasmar en un àlbum autoproduït, i després han signat amb la discogràfica Twilight seva distribució.

I quina millor manera d'introduir el disc que parlar de la seva introducció instrumental. "Ashes Of Times" ens submergeix de ple en l'atmosfera èpica de producció cinematogràfica que ens acompanyarà durant tot l'àlbum. Es tracta d'un preàmbul orquestral amb variacions dinàmiques i percussions que realcen els crescendos de la peça.

"Cold Hands Warm Hearts" trenca amb el ritme pesat de la introducció i ens presenta a la banda al complet, des de les veus dolces i lleugeres de Katarzyna i de Joanna (cantant lírica que va abandonar el grup el 2012) acompanyades per les línies orquestrals de els teclats, els potents riffs de guitarra i baix, i tot això edificat damunt d'una base rítmica sòlida a càrrec de Tom, el bateria del grup. En un interludi instrumental es poden apreciar unes poques notes de flauta transversa, segon instrument de Katarzyna.

Després d'aquest tema una mica clàssic arribem a "End My Agony", on les veus prenen un caràcter més agressiu, amb un toc que frega l'erotisme. És un tema ràpid, on l'orquestració es torna més dinàmica, seguint la base rítmica molt de prop. Cal destacar el doblatge de les veus, que aporta caràcter a la cançó. El tema acaba amb un sol de guitarra una mica estàtic i inexpressiu, i aquí se'ns revela un dels punts febles del disc: els solos de guitarra, que al meu entendre no estan al mateix nivell que la resta de la producció.

Uns arpegis de harpa juntament amb una melodia de piano ens introdueixen a "Silent Poet", un tema més suau, amb una tornada enganxosa i veus més malenconioses. No obstant això, enmig del tema ens trobem un interludi instrumental amb orquestracions bombásticas, i una secció de vent metàl · lic molt realçada, que dóna pas a uns cors potents. Tota aquesta potència ens llança a una part amb veus dramàtiques i una harmonia fosca, molt gòtica. Un tornada final conclou el tema.

"The Divine Puppet", cinquena cançó del disc, segueix una mica en la mateixa línia que els temes anteriors, és un tema que no crida molt l'atenció respecte als altres que ens brinda aquesta producció. Enmig hi ha un sol de guitarra que sona una mica encallat, no flueix amb la música com hauria.

Seguim escoltant el disc i ens relaxem amb l'atmosfera tranquil · la de "The World Collector", que va pujant a poc a poc d'intensitat fins arribar a un uníson entre piano i guitarra en el centre del tema, que finalitza repetint la tornada amb un ritme marcat pel doble pedal.

"Dead Warden Dreamer" és un tema fosc, ràpid i potent, amb veus dissonants i tensions en les línies orquestrals. El so es torna més sinistre, el que aporta aire fresc al disc. La cançó acaba amb un final suau, que dóna pas a "A Frame Of Beauty", que reprèn la sonoritat més melòdica. No obstant això, la tornada segueix conservant un toc sinistre present en les veus. Hi ha una part instrumental amb un sol de pregunta i resposta entre piano i guitarra, però tots dos instruments sonen llunyans l'un de l'altre.

"Endless" és la nostra següent parada, un tema amb més espai, menys orquestració, per tant amb un so més lleuger en algunes parts. En haver més espai es perceben les línies de baix, sòlides i amb una tècnica depurada. Al centre del tema l'orquestració executa un riff molt aconseguit, que sona com si d'una producció cinematogràfica es tractés.

Penúltim tema del disc, i el més extens (07:23), "Lost in Picturesque" és un tema que resumeix bastant el que és la música de Illuminata: introducció suau, parts més tranquil · les seguides per tornades potents i tot adornat amb orquestracions molt aconseguides. Entre tornades es poden escoltar parts amb doblatges de veu imitant el so d'un cor, amb línies vocals que combinen harmonies més clàssiques amb tensions més rockeres. Al centre de la cançó hi ha un sol de piano amb una sonoritat bastant neoclàssica, compost per arpegis ràpids que discorren pels acords del tema. Més endavant apareix un sol de guitarra que, al meu entendre, sona una mica fluix comparat amb la qualitat del tema. Un uníson senzill de piano i guitarra tanca la composició, que s'esvaeix amb un suau fade out.

Som al final del disc, i "Metamorphobia II" tanca el disc amb veus i orquestra exclusivament fins l'últim minut, on apareix la banda al complet per acomiadar-se amb el seu so potent i melòdic.

"A World So Cold" té les seves grandeses i també els seus punts febles, però en general és una bona producció, amb un so net i professional i orquestracions molt aconseguides en gairebé totes les cançons. Una mica més de varietat no li vindria malament a Illuminata, ja que a vegades alguns temes es confonen amb altres. Durant la crítica he evitat comparar Illuminata amb Nightwish o altres bandes semblants del gènere, ja que crec que aquest tipus de comparacions no li fan un favor a ningú, però als que us agradi el Nightwish antic amb Tarja a les veus, us animo a donar-li una oportunitat a aquesta banda, que no ha intentat copiar a ningú sinó que s'ha esforçat per crear un so propi.

Quim Sygma
29/02/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.