Transcendence

Progressive Metal
Art Gates Records
2020

Temes

1. Heretic Antiphon
2. Enchantress
3. Living Inside Me
4.Herd Of Deception
5. One More Line
6.Ziggurat
7.Save Us
8.The Lighthouse Of The Haunted Keeper
9.Torch

Formació

Veu: Kris Vega
Guitarra: Carlos Castillo
Guitarra: Joaco Luís
Baix: Lucas Comuñas
Bateria: Juanma Ávila

Crítica

Born In Exile, són una banda de Metall progressiu, de Barcelona. Ens porten el seu segon treball anomenat Transcendence. El seu primer disc, Drizzle Of Cosmos, ja els ple de grans escenaris i fantàstiques crítiques. Aquest segon treball, al meu entendre, supera amb escreix les expectatives.
El passat 13 de Març, haurien d'haver presentat Transcendence, però l'alarma sanitària per la COVID 19 ho va parar tot, deixant aparcades infinitat d'hores de treball i il·lusió, a un ajornament de la pujada als escenaris del nostre país i internacionals.

Participi en el seu Verkami. Això ens va avançar als mecenes els temes en digital, per començar a gaudir-los. Em van encantar, però per a mi, és un plaer tenir entre les mans aquesta capseta màgica, plena de detalls. Així que he esperat a tenir-ho a casa per poder fer aquesta ressenya. Primer pas, es retira la cel·lofana poc a poc, caixa oberta. Llibret en mà, sense deixar de mirar-ho tot, apreciar la portada, les lletres, de qui van néixer cadascun dels temes, i el cd comença a sonar ... (avís que els vaig a descriure tots).

"Heretic Antiphon". És la introducció musical als següents 45 minuts. On la percussió comença a inundar-les orelles, per anar deixant pas a les cordes, i aquestes primeres notes vocals.

"Enchantress", ja revela unes guitarres super treballades i Kris, comença amb les seves bogeries vocals. "Living Inside Em", ens fa les maletes a un so que barreja tints orientals, amb el progressiu més nou. "Herd Of Deception", deixa anar un primer dring que em recorda a el circ, per seguir amb un so més fosc, però sense perdre la força en cap dels seus instruments, i com no, arrencant guturals. "One More Line" és el descans de l'guerrer, on el baix i la bateria envolten la veu de Kris, sense deixar de sentir aquest so amorós i dolç d'una balada. Una preciosa balada. "Ziggurat", té una tornada melòdic excel·lent, i un sol de guitarra d'un altre món. Els Annunakis van posseir als seus components des del primer segon, i van a per nosaltres. "Save Us", arrenca amb caràcter, per deixar lloc a una veu més sintetitzada, sense perdre essència. "The Lighthouse Oh The Haunted Keeper", es titlla, com la segona balada d'aquest disc, amb un principi recordant les antigues ràdios i on les cordes van deixant esquinçats metralladors. "Torch dóna el punt final, amb una bateria frenètica i quan s'acaba, tens ganes sentir-ho de nou, i per descomptat, sentir en viu.
Quin tema m'agrada més? (Aquesta era la pregunta trampa). Tots, no podria quedar-me amb un de sol. Quin és el que més he escoltat? "One More Line".

Born In Exile, tenen uns directes amb una gran posada en escena. Coordinació, força i energia que comparteixen amb el seu públic i uneixen entre ells, jugant posicions, i mostrant les seves millors cartes, a part de la seva professionalitat i experiència. A "Transcendence", crec que volen fer arribar totes aquestes sensacions, a través dels nostres equips de música. 9 temes potents, bombardejats pel doble pedal, un baix profund, riffs inexplicables, sols que no vols que acabin, i aquesta veu que acaricia des de la seda més suau a el fred més dolorós. Es posicionen a la part alta i ens mostren, que darrere d'aquesta familiaritat que ens regalen en els seus concerts o simplement quan t'acostes a ells, ja juguen a un altre nivell.
Felicitats.