Noveria - Aequilibrium (2019)
 |
Progressive Metal
Scarlet Records
2019
Temes
1. Waves
2. The Awakening
3. New Born
4. Blind
5. The Nightmare
6. Broken
7. Collide
8. Stronger Than Before
9. Losing You
10. A Long Journey
11. Darkest Days
Formació
Teclats: Julien Spreutels
Guitarra: Francesco Mattei
Veu: Frank Corigliano
Batéria: Omar Campitelli
Baix: Andrea Arcangeli
Crítica
Si hi ha una banda que em va cridar l'atenció, sent uns totals desconeguts per a mi el passat 2020, aquesta va ser Noveria, encara que el treball crec que va sortir a la fi de l'2019.
Noveria prové des d'Itàlia i ens deixa un metall progressiu d'un nivell exquisit. No puc deixar de recordar els millors treballs de Symphony X escoltant el seu nou treball anomenat Aequilibrium.
Riffs potents i exquisits, de la talla dels que ens desgrana Michael Romeo. I una base rítmica eixordadora amb una bateria molt potent amb un so molt pesat, obra de l'baix d'Andrea Arcangeli i sobretot de l'màquina de les baquetes Omar Campitelli.
Noveria ser formar al 2014, i ja va treure un primer àlbum amb Scarlett Records, que s'han encarregat de distribuir els 3 treballs que tenen: Risen, un segon disc anomenat Forsaken que va obtenir unes crítiques bestials i ara Aequilibrium, que us recomano de totes , totes.
L'artífex de tot això va ser el guitarrista Francesco Mattei, que va estar pelegrinando una temporada per finlàndia per tornar pels seus furs i fundar aquesta bandaza, que no hauria de caure en sac foradat, com ha passat amb altres tantes, ja que la qualitat del seu treball és impressionant.
M'agradaria esmentar una força impressionant que captiva des del primer segon del disc amb "Waves", on els primers segons costa encasellar l'estil, ja que es mou des blast beats que podrien recordar a Fleshgod Apocallypse, fins a un piano, suau que demostra la versatilitat compositiva. Però no ens enganyem, és tralla pura.
La veu de Fran Corigliano és privilegiada. Sent melòdica, té un esquinçat espectacular i ofereix uns matisos que recorden grans mestres com pot ser per exemple, i seguint l'estela que estem prenent amb les comparacions d'aquesta ressenya, a Sir Rusell Allen.
El contrast constant entre duresa, força i cruesa amb melodies molt més senzilles d'assimilar per l'oïda és exquisit i no està renyit amb una tècnica de titans, que donen feina de forma constant tots els membres de el grup, destacant, pel fet de ser idea original seva, Francesco, però sense desmerèixer ni una nota de les que sonen.
¿Temes destacats? Difícil elecció, així doncs "The Awakening" és espectacular, "New Born" és molt més lent i delicat, "Blind", una mica més fosc a l'igual que "Nightmare".
Amb "Broken" torna una destacada velocitat i feresa (increïble) que baixa el pistó amb una més assequible "Collide".
"Stronger than Before", té ritmes més marcats i potser una mica menys enganxosa per al meu gust però dóna pas a "Losing You", que desprèn melangia i és tremenda.
El disc finalitza amb "A Long Journey" amb molts contratemps i una exhibició vocal contínua i finalitzem amb un tema molt més lent i planet, anomenat "Darkest Days".
Un grup que mereix una escolta per donar-los una oportunitat i que segur que no et defraudarà!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!