Arise - Eon (2022)
 |
Melodic Metal
Thornado Music
2022
Temes
1. Nébula
2. Deja Vú
3. Universos Paralelos
4. Crono
5. Ningún Lugar
6. Hydra
7. Obsolescencia
8. Campos De Inocencia
9. Sangre En La Ciudad
Formació
Veu: Estefanía Aledo
Guitarra: Rafa Esplugues
Guitarra: Albert Agulles
Baix: Alex López
Bateria: Carlos “Charlee” Guardado
Crítica
Des de la ciutat d´Alacant ens arriba el nou treball discogràfic d´Arise. Amb el títol de “Eón”, escoltem un treball de producció excel·lent que navega entre el Djent i el Metalcore. Un disc capaç de mostrar-nos a una banda virtuosa i versàtil a cadascun dels múltiples registres que ens regala aquest disc. Sens dubte, el disc capaç de consolidar la carrera dels alacantins.
El disc ho obre “Nébula”, una cançó enèrgica, plena de ràbia i actitud amb clares influències del metall extrem. Una pista plena d'intensitat marcada pels tons més esquinçats, cosa que combina a la perfecció amb les parts melòdiques de la cançó. El segueix “Deja Vú”. Moment on la banda estreny l'accelerador. Instrumentalment la banda dibuixa un paisatge sonor ple de matisos, i és, sens dubte, un dels millors talls d'aquest treball. El tercer tall de l'àlbum es titula “Universos Paralelos” cançó que arrenca amb una introducció pausada, a poc a poc anar creant una melodia salvatge on les guitarres són les grans protagonistes. Les tornades d'aquesta cançó mereixen una digna menció, moment indiscutible on la banda aporta tota l'energia retinguda. A “Crono” ens trobem amb una cançó de contrastos i matisos. Cosa que la banda sap fer a la perfecció. Els canvis de tempo i ritme aporten un dinamisme particular en aquesta cançó per finalment augmentar la intensitat, cosa que sembla ser el senyal d'identitat d'aquesta banda.
Amb Cap lloc arribem al cinquè tema d'aquest treball discogràfic. Una cançó melòdica, capaç de mostrar-nos la cara més harmònica dels alacantins. Com és habitual, progressivament van ampliant l'energia dipositada en el tema, mostrant clares influències del Djent o del Metalcore, creant un mur sonor salvatge. A “Hydra” no trobem aquest canvi progressiu al llarg del tema. Des del primer segon, la banda aposta per trepitjar l'accelerador fort per mostrar-nos la veritable essència d'aquesta banda. Energia, actitud, caràcter i molta força. Un tema que fa olor de directe. A “Obsolescencia” és Estefania Aledo l'encarregada de demostrar-nos perquè està al comandament d'aquesta banda. Una cançó plena d'adrenalina, la mires per on la mires.
Amb "Campos De Inocencia" arribem al vuitè tall de l'àlbum, on de nou escoltem un inici calmat que progressivament es va convertint en l'huracà sonor que els caracteritza. La feina de la banda en aquest tall és extraordinari. Una banda madura en ple estat creatiu on la intensitat d'una base rítmica sòlida és la principal característica. L'àlbum el tanca “Sangre en la Ciudad”, una cançó que sintetitza a la perfecció tots els elements d'aquesta banda. El colofó perfecte per a aquest àlbum.
Arise ens presenta amb Eon el treball discogràfic capaç de fer-los l'oportunitat de fer el salt a les lligues majors. Un disc sòlid capaç de mantenir-te alerta al llarg de les nou cançons. Un disc molt recomanable.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!