Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

¿Cuántos somos en total?

Heavy Metal
Autoproducido
2023

Temes

1. Obertura 1973
2. ¿Cuántos Somos en Total?
3. 15 Rostros de Mujer
4. Se apaga la Ultima Hoguera
5. Eres el Canto del Barrio
6. Plegaria de la Clase Obrera
7. Fuego, Fuerza y Alma (Te Recuerdo Víctor)
8. Mediremos Nuestras Fuerzas
9. Patria o Muerte, Sus Destinos
10. Justicia Quiero Gritar
11. Quemarme Siempre Contigo (Sin Permiso de la Ley)

Formació

Veu: Oscar "Lujuria" Sancho
Guitarra: Jesus "Chepas" Sanz
Bateria: Maikel "El Tanque"
Teclats: Ricardo Minguez "Ricar, ricar"
Baix: Santi "mar de cráneos" Hernández
Guitarra: Nacho "di perles" de Carlos
Compositor: Cèsar de Fruits Moreno “El Oso”

Els segovians Lujuria no deixen de sorprendre'ns. Després d'editar l'any 2020 el disc Somos Belial ( www.satanarise.com/index.php?ln=ES&sec=criticas&type=entrada&id=1217&cont=lujuria_somosbelial ), ara ens presenten aquest ¿Cuántos somos en total? Un homenatge que Lujuria rendeix a Víctor Jara, músic xilè assassinat per la dictadura d'August Pinochet a Santiago de Xile a través d'un acte de respecte i memòria profund. El músic en qüestió, la vida del qual va ser truncada per les brutals circumstàncies polítiques de l'època, representa un símbol de la lluita per la justícia, la llibertat i la resistència enmig d'una de les pàgines més fosques de la història de Xile. Lujuria ens porta aquesta obra d'art que serveix de clar homenatge a la memòria dels represaliats per la dictadura de Pinochet, així com una clara reivindicació del Heavy Metall, bandera que la banda sempre ha lluït amb orgull i dignitat.

El disc ho obre “Obertura 1973” una intro tètrica, de so atmosfèric que t'introdueix en un disc complex. Una intro on, de manera progressiva, les guitarres elèctriques i la bateria van obrint un camí que fa olor de Heavy Metal Clàssic. Després d'aquesta introducció saltem a “¿Cuántos somos en total?”, tema que dóna títol a l'àlbum. Un tema que juga amb l'últim poema i testimoni de Víctor Jara, creat durant el seu internament a l'Estadi Xile “Somos cinco mil”. Amb un teclat espectacular la banda ens presenta una cançó ràpida, de base rítmica espectacular on la banda ens mostra com el Heavy Metall cantat en castellà es troba en ple estat de forma, joda a qui joda.

El tercer tall d'aquest àlbum es titula “15 Rostros de Mujer”. Amb jun riff de guitarra esmolat i un teclat creant el so a què Lujuria ens té acostumats, la banda s'obre pas a través d'un mig tempo ple d'intensitat i actitud. Una lletra carregada de sentiment i reivindicació esquinça la gola del seu frontman, Oscar Sancho. Un artista compromès que sempre s'ha posicionat davant de les injustícies. Una lletra molt currada que ens demostra com el Heavy Metall no està renyida amb el compromís social. El segueix “Se apaga la Ultima Hoguera”, moment on la banda accelera el ritme per portar-nos una cançó descarada i plena d'actitud, amb un rotllo que ens recorda els millors moments d'Obus. Una lletra que reivindica el Heavy Metal com una germandat. Lujuria sempre ha reivindicat el Heavy Metal com una germandat de fraternitat i solidaritat col·lectiva que va més enllà de la música. És una cultura que promou valors d'unitat, de respecte i de suport mutu. A través de la seva música i comunitat, el Heavy Metal ha inspirat generacions de persones a connectar-se, enfrontar desafiaments junts i abraçar la diversitat en un esperit de solidaritat, i això és el que ens transmet aquesta cançó.

Amb “Eres el Canto del Barrio” arribem al cinquè tall d'aquest àlbum. Una cançó que reivindica la classe treballadora, i aquells barris populars on el rock va créixer. Cosa que ja van fer bandes com Judas Priest al seu moment. Un tema enèrgic i enganxós que fa olor de directe. A la mateixa estela, el segueix “Plegaria de la Clase Obrera”. Una balada càlida, de so cuidat on la veu ens relata una història de desigualtat i precarietat on ens convida a la fraternitat i la solidaritat davant les injustícies. Una cançó que torna a connectar-nos amb la història d'aquest àlbum. Una cançó que a poc a poc va adquirint intensitat i energia, transmetent un missatge cru i carregat d'emoció.

El setè tall d'aquest disc es titula "Fuego, Fuerza y Alma (Te Recuerdo Víctor)". Un homenatge clar i directe a la figura referent internacional de la cançó de protesta i un dels pilars a la música llatinoamericana, al qual la dictadura militar xilena tortur i assassí vilment. A “Mediremos Nuestras Fuerzas” ens trobem una lletra crua, amb una base rítmica intensa. Per mi, el millor tema daquest disc. Una cançó intensa on Luxúria demostra com es fa un bon disc de Heavy Metal, carregat d'influències, però sense perdre la identitat que els defineix.

Amb “Patria o Muerte, Sus Destinos”, Lujuria compta amb la col·laboració de Christian Bertoncelli de Renacer, des d'Argentina, i Pascual Meza de Khafra, des de Mèxic, a les veus. De nou el so de Lujuria atropella les nostres orelles sense cap mena de compassió, mentre la lletra ens parla de l'alliberament d'Amèrica Llatina, tot un gest de solidaritat de la banda cap a la història del poble americà. El segueix "Justicia Quiero Gritar", cançó que va servir de single de presentació d'aquest àlbum. Una cançó amb molt de sentit que relata l'assassinat de Víctor Jara a través del que la banda ha definit com un “corregut heavy”. Una cançó inspirada en el tema “Juan sin tierra”. Una cançó que a més compta amb una estrofa de Y la yesca cremarà, aquell disc que Lujuria va dedicar a la Rebel·lió Comunera, i que, d'alguna manera, uneix tots dos treballs. «Maleïts siguin aquells que van signar la sentència» és aquesta estrofa. Una cançó arriscada però que guanya amb cada escolta. Tancant aquest àlbum, escoltem “Quemarme Siempre Contigo (Sin Permiso de la Ley)”. Una cançó que serveix d'epíleg. Una cançó calmada que demostra el mestratge de la banda per crear textures i harmonies envoltants. Una lletra que denuncia el clergat i la monarquia, així com cadascuna de les injustícies, cosa que s?ha convertit en una de les senyes d?identitat d?aquesta banda.

Lujuria i el seu últim disc "¿Cuántos somos en total?" són un exemple de com el Heavy Metal pot ser un mitjà poderós per abordar temes socials importants i mantenir viva la memòria de figures com Víctor Jara. Luxúria no només ret homenatge a una icona de la lluita per la justícia, sinó que també manté viva la memòria dels que han lluitat i sacrificat molt a la recerca d'un món més just. El fet que Luxúria hagi abordat aquesta història a la seva música demostra la capacitat del Heavy Metal per ser un mitjà d'expressió i consciència social. A través de les lletres i la música, la banda pot transmetre missatges poderosos i provocar la reflexió en la seva audiència. El Heavy Metal no només es tracta de guitarres distorsionades i solos de bateria; també pot ser un vehicle per a la protesta i la conscienciació sobre qüestions fonamentals. Un disc espectacular, d?escolta obligada.

ZorroLoko
18/09/2023

Arxiu de
novetats