Anima Adversa - El sueño de los justos (2013)
 |
Progressive Power Metal
Autoproducido
2013
Temes
01. Deus Ex Machina 01:32
02. Juegos De Guerra 06:33
03. Fausto 06:43
04. Monos En El Espacio 05:34
05. Flor Del Cerezo 04:58
06. Alatriste 06:19
07. Pastor De Pueblos 03:38
08. Dr Jekyll Y Mr Hyde 07:04
09. El Último Pétalo 06:16
10. My Name Is Time 03:42
11. Battlefield Absolution* 08:04
Dawn
Wreck
Rebirth
Formació
Baix: Juan Pablo Guzmán Fernández
Bateria: Miguel Ángel Ruiz de Almirón Tovar
Guitarra: Manu Torres
Veu: Agustín Martín Lasanta
Teclats: Francisco Jesús Martínez
Guitarra: Daniel Arjonilla Ocaña
Javi Gómez (Fundador)
Crítica
Grata sorpresa en arribar a les meves mans aquest treball des d'Andalusia, tercer de llarga durada però que ja amb l'anterior EP "In saecula saeculorum" apuntar maneres d'un salt compositiu, instrumental i de gravació, molt gran.
"El sueño de los justos", es tracta d'una obra que perfectament podria ser presentada com una obra de teatre Metall, amb la coral "adversa" recolzant en tot moment i unes composicions molt barroques al mateix temps que molt power metaleras. Aquest fet pot cansar o no acabar d'agradar a molts oients o puritans del gènere però personalment em resulta d'aplaudiment i dels grossos!
La instrumentalitzada "Deus ex-Machina" dóna pas a "Juegos de Guerra", la qual pots escoltar a Vimeo amb imatges i arranjaments en directe.
Ens trobem bàsicament davant un disc molt melòdic, complexes composicions amb múltiples intervencions i on cada tema combina diverses parts molt variades pel que fa a velocitat, ritme, potència, veus,.. A "Juegos de Guerra" col·labora musicalment José Vicente Brosseta d'Opera Magna, qui té un timbre de veu extraordinàriament similar al d'Agustín Martín Lasanta ( Agu ) qui combina la seva agut timbre amb altres parts que anem a titllar de més terrenals vocalment. Curiosament la col·laboració es produeix amb el contrast de veu que Jose ens ha mostrat recentment a Systemia, obrint les seves dots vocals a nous registres. També col·labora un altre il·lustre, encarregant-se del solo Mario Gutiérrez de Azrael.
"Fausto", dóna continuació a aquesta fantasiosa i ambiciosa obra com si d'una història representada es tractés. El doble bombo és protagonista per part de M.A. Ruíz de Almirón (Almi), encara que com ja vam avançar, es tracta de temes complexos que combinen múltiples parts. Col·labora Jesús Castejón.
L'àlbum va ser finançat per una campanya de crowfounding molt reeixida i la banda no ha deixat ni un racó sense agrair, ni el llibret (de curiós format desplegable), ni el web,..., i és que la banda no té complexos a l'hora de definir el seu treball com "Intellectual-core amb tocs de tango-power i aromes de symphonic-heavy-true-party-jazz metall!, és a dir una combinació lliure de complexos però no de complexes elaboracions musicals exquisides com aquest tema de gairebé 7 minuts.
"Monos en el Espacio" comença amb un arpegi de baix per part de Joan Pau Guzmán (Juanpy), al qual es van sumant instruments com la percussió o el piano (i orquestració) de Francisco Jesús Martínez (Jesús) i les veus fins arribar al clímax en forma de balada, o era més aviat un tema contundent de power? Bé, bé, és ambdues coses! Entre les múltiples col·laboracions, del violoncel s'encarrega Gaspard de la Nuit.
Certament el missatge que descriu la banda és més que interessant recordant-nos que la història es repeteix una i altra vegada. En una ocasió més, gairebé sis minuts culminats per la coral adversa ens deixen pas, aquest cop si, a una preciosa balada, "Flor de Cerezo" on col·labora en la flauta travessera Cristina de la Torre, ajudant a aconseguir un tema que finalitza amb tints molt èpics que evoquen gloriosos retorns de batalles nòrdiques.
Molt més guitarrerra i amb un aspecte (inicial) més power és "Alatriste" on tenen molt de pes les guitarres de Dani Arjonilla i Manu Torres, deixant finalment aquest gest metall-guitarrer després d'un impass. Realment excel·lent el treball vocal de Agu, així com el treball global de la banda, sent aquest potser el tema més "convencional" i que més pugui entrar a la gent amb més prejudicis musicals. Excel·lent execució global de gairebé 7 minuts de nou.
"Pastor de Pueblos" ens deixa una composició més progressiva amb uns juganers riffs per part de les guitarres i la col·laboració de la flauta de nou. Javier Martínez "Bicharrako" posa uns guturals de fons per no deixar cap gènere sense tocar. ¿Guturals amb una coral? Amics, preciós contrast és el resultat final.
Seguint en la línia teatre operística segueix "Dr Jekyll & Mr Hide", amb una feina a les veus increïble acompanyat de piano i violoncel, dóna pas a tota una escena digna de ser interpretada al mateix temps que representada amb la coral adversa com co-protagonistes del interludi que desemboca en una rapidíssima finalització del tema. La veritat és que de vegades sembla més una banda sonora de Disney Metall i no ho entengueu com un punt negatiu, sinó fascinant!
"El último pétalo" és l'últim tema en castellà. Té un estil més "estandard", dins del que estem parlant, molt ràpid, amb temendos riffs de guitarra i on Agu contrasta aquesta vegada la seva veu amb la soprano Svetlana A. Polushiña.
El disc finalitza amb una peça cantada en anglès i dividida en tres parts. Així "Battlefield Absolution" arrenca amb "Dawn", lent i pianístic en el seu inici. Les mans de Jesús obren divertides sobre les tecles fantasiosa i alegre melodia, combinant grans amb menors on de nou la col·laboració de flauta fa aparició, combinant amb guitarres acústiques i percussió digna d'orquestra.
La segona part, molt més èpica "Wreck" té molt més protagonisme la guitarra i el metall més clàssic per tancar aquesta excel·lent composició digna de veure en un teatre amb "Rebirth".
En conclusió, si ets seguidor de grans composicions de metall en general o senzillament estimes la música, aquesta obra, perquè no és un disc sinó una obra que la banda ha deixat a la teva disposició gratuïtament a la seva web, ho vas a gaudir i molt. Només potser si penses que el metall amb teclats no és metall pots posar alguna pega, però per a gustos colors i per al meu, aquests senyors ens han deixat un gran disc de música!!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!