Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Reborn

Progressive Metal
Eventhink Metal Records
2016

Temes

1. Ballad of a Dead Man 01:53
2. Reborn 05:26
3. 7th Life 05:39
4. Lightlike 04:25
5. Forevermore 08:45
6. Black Pearl 09:09
7. Cyclamen Persica 07:34
8. Home 17:16
9. The Humble Potato Peeler 03:21

Formació

Veu: Alba Karry
Guitarra: Alex Ertack
Baix: Mayer
Bateria: Victor Torrent

Els vilanovins Dr. X estan de tornada a la sorra discogràfica amb el seu segon treball Reborn. I és d'aquests casos en què el títol és completament definitori del que ens trobarem a l'interior del plàstic, Uns Dr. X reinventats. El seu anterior treball, l'EP, Meet The Doctor ens portava als anys 70/80 amb un heavy metal bastant ràpid i contundent, molt en l'ona de Black Sabbatah o els inicis de Judes Priest. Això no ha canviat en la seva essència, però si que s'han deixat portar pel vèrtex més progressiu i gairebé per moments psicodèlic de l'heavy rock.

És un disc de difícil degustació. Si partim de les seves influències ja es podrien descartar aquells que en una banda busquen innovació i nous sons. Això no és una crítica, però si un avís a navegants, esteu avisats. Aquest tipus de discos no solen estar en els top vendes, les masses no ho abraçaran tot d'una i fins i tot pot arribar a ser mal qualificat, senzillament per no seguir modes o per no donar-li el temps que requereix. No sabria posar un número a les escoltes que li he donat i reconec que no es tracta d'un disc que sòl revisar tot d'una. A més, musicalment em ve gran, un fan del progressiu podria delectar explicant els ritmes, canvis, harmonies, anades d'olles diverses ... però seria d'una lectura d'allò més avorrida. Bé, som-hi amb Reborn dels joves Dr. X.

Reborn, com avançava abans, és un disc tècnicament aclaparador. Sense deixar de banda les seves influències setenteras, els han donat un plus amb unes composicions d'alt nivell que m'han deixat bastant sorprès. No esperava una feina tan elaborat i tan poc lineal. Els temes poc o gens tenen a veure els uns amb els altres. Des aires a Iron Maiden fins Pink Floyd, inspiracions en pols oposats però molt ben resoltes i trobades.

Des de la intro de rigor "Ballad Of A Dead Man" ja es poden apreciar detalls que apunten a bones maneres. "Reborn" que dóna títol al disc s'inicia la descàrrega, un tall veloç, molt dels vuitanta i contundent ple de ràbia i una barreja de mala llet i alhora bon rotllo que enganxa i ja ens trobem amb aquests tocs progressius des del primer moment, canvi de ritme dràstic i ens capbussem en una atmosfera gairebé fregant els psicodèlics setanta. Si ets fan d'aquesta dècada, gaudiràs amb els riffs i solos del disc.

"7th Life" és un dels talls que més m'han enganxat amb aquest sabor als vuitanta, aires a Maiden sobrevolen aquest tall, igual que succeirà de nou amb l'inici de Forevermore, encara que després el tema d'un tomb amb un final d'allò més gran del disc, tema molt recomanat. Per mitjà trobem "Lightlike", instrumental i si és la primera vegada que escoltes el disc, sembla que t'hagis equivocat de pista, aquestes grandeses que tenen aquestes bandes d'aires progressius.

"Black Pearl" ens fa prendre una biodramina especial per a composicions complexes, el disc s'endinsa cada vegada més en el terreny complex del progressiu i l'humà mig, com jo, comença a tenir vertigen, "Cyclamen Persica" .. i ja la bomba majúscula és "Home". 17 minuts en vena. Només diré que cal tenir taules per ficar-se en temes com aquest i sortir irats. Em sorprendria que no tinguessin més rellevància que la que han tingut fins ara amb aquest nou treball.

El disc es tanca amb "The Humble Potato Peel", tall més veloç, molt hard rocker, i de nou es capbussa en el terrenys psicodèlics.

Un disc d'allò més complex que he pogut escoltar darrerament. Estil que s'allunya de les meves estils habituals i que només la casualitat ha fet que sentís curiositat per ell i em s'atrevís a revisar-lo. També, per què no admetre-ho, la falta de col·laboradors progressius, però això només és un detall que no té res a veure amb el disc. Un treball sorprenent que mostra l'enorme potencial d'aquesta banda que ha fet un disc en el que madura amb majúscules que fa al seu debut.

Sergi Arise "Hell"
08/09/2016

Arxiu de
novetats