Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Epsilon

Industrial / Death / Progressive Metal
Autoproducido
2016

Temes

1. Epsilon
2. Serpiente
3. Marioneta
4. Renacer
5. Tu Propia Voz
6. Sentir
7. Resurreccion
8. Por Siempre
9. Ser Uno Mas
10. Vuelo Sin Temor
11. Tentacion
12. Morire Por Ti

Formació

Teclats, efectes i electrònica: Kilian Dominguez
Baix: Gizvo Romero: Bajo
Bateria: Mario Cortes
Guitarra: Juanjo Lopez
Guitarra: Alberto Ortega
Veus: Imanol Herrera

Des del sud andalús, ens arriba un àlbum debut amb un so francament innovador i no és altre que el de Nocheterna i el seu "Epsilon".

Després d'algunes publicacions ens arriba el LP des de Sevilla que ens deixa un so clar i propi de la banda amb una barreja entre la potència i la duresa més heavy, amb unes guitarres molt afilades i greus (Juanjo i Alberto), una bateria (Mario ) i un baix explosiu (Gizvo) i l'electrònica més pesada tipus dubstep (de la mà de Kilian) barrejat amb unes veus netes combinades amb un esquinçat molt particular, obra de Imanol.

Arrenquem amb un dels temes més nets i és que després de la introducció "Epsilon" arriba el moment de "Serpiente" on la duresa ve encoixinada per la versió menys agressiva de la veu de Imanol. Molt bona barreja presentació en el seu tema potser, més per a tots els públics que deixa pas al segon tall: "Marioneta".
L'electrònica agafa el protagonisme com a punt remarcable i diferenciable de la banda al costat de la magnífica conjunció que representa la potent bateria i la vigorisidad guitarrística. Els guturals apareixen contrastant la esquinçada i característica veu de Imanol per donar forma a un altre excel·lent tema.

Tocs musicals d'èpica i força vocal potent és el que destil·la "Renacer". Aires arabescos s'amaguen entre la potència que deixa la banda amb un doble bombo que simplement juga i dóna qualitat amb la seva varietat res simplista.

Molt més melòdic, dins el segell que té la banda és "Tu propia voz" que dóna pas a un tema d'estructura de metall pesat però amb unes línies vocals que desprenen melodia i malenconia alhora que ràbia. Definir l'estil de la banda em sembla complicat, ja que giren dins d'un metall pesat però alhora melòdic; dur però amb un so moderníssim i unes veus que són un segell molt propi.

Sobre aquestes linies pots veure "Resurrección" per fer-te millor una idea de què estem parlant i és que els sons futuristes abunden però ben units amb una melodia interessantíssima que donen ganes de cantar però que només una gola prodigiosa de característiques concretes és capaç d'interpretar.

Molt remarcable dins el conjunt de la feina el tema "Por siempre" on Imanol demostra tenir un registre dolç per interpetar aquesta semi-balada encara que amb el so de la banda, és a dir molt dura. En absolut és dolça, més aviat trist, desesperada i malenconiosa. Impressionant!

Arribant al final arriben temes com "Ser uno más" amb unes guitarres que giren compassades al ritme del bombo de la bateria i el baix. Compenetració impecable que ofereix aquest segell de duresa que ofereix una treva en la seva tornada.

Més fluid "Vuelo sin temor". Un tema enganxós que s'enganxa i no deixa de ser potser el més cantable i tararejable en viu i dels que més m'han agradat.

"Tentación" ofereix uns patrons semblants al seu predecessor amb un ritme menys pesat i una tornada més melòdic, sense deixar per descomptat els contrastos de duresa. L'alternativa a diversos tipus de tema però tots interpretats i compostes sota un mateix signe confereixen al disc un arrodoniment i una facilitat d'escolta que s'agraeix. Una cosa diferent en els temps que corren!

Tanquen amb "Moriré por ti", una tema amb unes guitarres que coordinen un so més electrònic també, a mig camí entre el metall pesat i la fluïdesa ja comentades, però amb aquest so potent que podríem reconèixer en un nou tema, sense cap mena de dubtes, com aquest so Nocheterna.

Excel·lent debut el que ens arriba del sud i estarem atents als passos que dóna la banda ja que és més que interessant veure l'evolució ja des d'uns esglaons bastant alts que dóna el grup.

Víc Salda
24/11/2016

Arxiu de
novetats