Abortos de Satan - Con el fracaso tan asumido (2013)
 |
Groove Metal Urbano
On Fire
2013
Temes
1. Capaz de todo 05:48
2. Hablemos de utopías 05:03
3. Excusas 04:14
4. Altruismo barato 05:02
5. Otro día lluvioso 02:25
6. La realidad bajo tu cama 03:56
7. Te veo, te reviento 04:33
8. Derrotado por la lógica 05:30
9. Nivel supremo, ¿qué coño haces con tu vida? 05:49
Formació
Veu: Pepelu Fernández
Guitarra: Fernando Martínez
Baix: Marc Medall
Bateria: Juan Jiménez
Crítica
La música sempre ha estat un dels millors canals per compartir la crítica social. I aquest país no ha estat una excepció, des de sempre, el rock i metall han anat de la mà amb moltes bandes, des del thrash, el metalcore, death, rock, punk... l'anomenat metall radical. Doncs en aquest grup és on tenen cabuda Avortaments De Satan.
El seu nom pot descol · locar, no saps per on vindran les hòsties, si és un grup punk, black o fins i tot d' parodía, però en començar la escolta la cosa queda molt clara. Clara, perquè t'adones que no tenen res d'això, però no són fàcils de classificar en un gènere específic. Tenen les seves dosis de thrash, de groove, stoner, metalcore i fins i tot una mica de punk anarca.
Un metall amb una base bastant thrash, alguns temes, ràpids, però no obstant això altres marcats per uns ritmes contundents, més pesats, més grooves, amb abundants canvis de ritme i alguns breaks que els donen un so més actual. La base rítmica és atroç i indomable, escombrant amb tot al seu pas. I com a colofó i part bàsica del seu so tenim les veus de Pepelu, amb qualsevol altre tipus de veu, la banda podria coixejar, però el seu timbre esquinçat li aporta una ràbia i ferocitat que li dóna aquest toc de cabreig continu al disc. Un punt que realment marca la diferència en Avortaments De Satan.
No hi ha lloc per subtileses ni detalls, això és ràbia i menyspreu per una societat corrompuda i agònica. Em recorden en diferents temes a bandes com Soziedad Alkoholika, A Pal Seko o Maleek, Metall 100% combatiu.
Per posar un però... la producció que es podria millorar, els mitjans imagino que no hauran sobrat. Però es queda en un però, perquè no tot ha de ser perfecte. Avortaments D' Satan amb un so net i compacte podrien perdre aquest punt macarra rabiós que té Amb El Fracàs Tan Assumit. És una arma de doble tall... i aquest so " guarrete ", expressat amb afecte, els ve bé.
Si vols deixar-te la veu cridant fins a quedar sense veu cagándote en aquesta societat, no t'ho pensis, gaudiràs.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!