Black Desert - The Road Is Open (2015)
 |
Symphonic Metal
Yarhibol Records
2015
Temes
1. Demonios
2. Red Hour
3. Bells
4. Something Real
5. Dreams of Glycerine (Pt. 2)
6. 64 Bones
7. The Road Is Open
8. Seduced by the Sand
Formació
Veu: Isabel Bermejo
Guitarra: Ángel Agüera
Guitarra: Claudio Navo
Teclats: Luisma Hernandez
Baix: Gabriel Valcázar
Bateria: Pablo Binda
Crítica
Gairebé tres anys han passat des que el 2013 uns Black Desert molt diferents als actuals llancessin la seva obra prima The Beginning. Va ser un començament que ja s'entreveia les aspiracions que podia tenir el que aleshores era el projecte de dos músics que es llançaven a l'aventura. Ara, a finals de 2015 van presentar el seu nou treball, rebent fins a la data molt bones crítiques.
Es tracta d'una d'aquestes bandes que vas veient com van evolucionant dia a dia, generant una imatge professional, tenint cura de detalls, acompanyant a bandes de primer nivell. En silenci han anat forjant aquest The Road Is Open que tinc entre les meves mans. Una obra complexa i densa que no mereix ser deixada a un costat i requereix d'unes bones escoltes per degustar.
Com adverteixen en el seu logo, Black Desert va néixer amb una forta influència de melodies àrabs i aquestes igual que el seu so ha anat madurant i canviant per assentar-se en un metall molt ambiental, contundent però sense perdre aquesta frescor que irradia Isabel Bermejo a les veus. Juguen molt còmodes i arrolladores en els temes amb forta base rítmica, amb ràbia controlada, sense deixar-se portar la velocitat ni el l'agressivitat, però emmagatzemant tots dos qualificatius parell quan es requereixen. Aquesta força continguda que poden deslligar quan volen i no gratuïtament i en tot moment. Difícil d'explicar amb paraules, però plaent per a l'oïda.
Isabel torna a sorprendre amb una força vocal tremenda. No en va es nota que les composicions estan fetes per sobresortir i portar les regnes de la resta d'instruments com si estiguessin embriagats per la seva veu. Mitjans temps potents i afilats alhora que sinuosos i insinuants.
És una feina que m'ha costat molt poder plasmar en una narració clara i entenedora. Podria escriure mil línies més, però el millor que pot fer el lector és escoltar-los i treure les seves pròpies conclusions. Metall simfònic no jo ... es queda curt. És una formula d'influències que conflueixen en un treball d'alt octanage i amb un so espectacular. Produït per Sander Gommans (After Forever), Black Desert ha aconseguit un so que frega la perfecció, literalment i sense embuts. Si algú pregunta com ha de sonra un disc ben produït, que escolti The Road Is Open.
El disc arrenca amb "Dimonis", tema cantat en dos idiomes, comença en anglès per acabar en castellà. La primera vegada vaig haver de parar i veure que passava, ho reconec. Tema de fàcil entrada, prou enganxós com perquè el primer contacte no tiri per enrere i on la veu d'Isabel ja comença a enlluernar. Musicalment un mig temps molt carregat d'energia que no es deslliga però que conté una ràbia molt intensa. "Xarxa Hour" reprèn aquests aires aràbics de els seus inicis en un tall més ràpid i agressiu en on la veu es torna més rockera. Del millor del disc, una gardela en vena gens simple.
"Bells" trenca una mica amb la tònica inicial, un tema més complex i ambiental, un difícil i fràgil equilibri entre unes guitarres molt subtils però afilades que s'amaguen després de la contundent percussió i base de baix. La veu sobresurt triomfant entre aquest equilibri de forces que es deslliga al final, coitus interruptus ambientals inclosos. Gens fàcil de pair, però de tremenda factura. Amb aquests aires segueix "Something Real", ambients més simfònics, i tempos més lents, guitarres amb distorsions més rockeres, però de nou i sla veu la que s'alça dominant i desafiant més que mai. Seguim en aquesta zona mitja del disc on la banda sona més melòdica i relaxada amb "Dreams Of Glycerine", balada amb unes guitarres que sobresurten en el sol, tremendes.
"64 Bones" compta amb la col·laboració de Steffi d'In Mute, tall més contundent i cru on el ritme va canviant per accentuar el joc de veus de les dues que combinen a la perfecció entre una potència vocal enorme d'Isabel i la ràbia de Steffi . Tall a l'altura de moltes bandes internacionals encapçalades per vocalista femenina. De tornada als seus orígens amb el títol que dóna nom al disc, sons àrabs de nou inunden els seus so. per arribar a l'últim tall del plàstic "Seduced By The Sand" que se submergeix de nou en un so entre el simfònic i l'ambiental recuerriendo al castellà de nou per segons sembla, tancar el cercle inicial.
Amb un so així dóna gust, però només amb el so no s'aconsegueix tot i Black Desert es reafirmen dins del metall nacional amb aquest The Road Is Open. Treballant dur s'aconsegueixen bons resultats i Black Desert ho han aconseguit. Gran disc, un tant complex com perquè s'enganxi a tothom, però per poc que li donis una oportunitat, començaràs a degustar i sentir els temes.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!