Lándevir - Desde el Silencio (2018)
 |
Folk / Power Metal
Maldito Records
2018
Temes
1. Buscando el paraíso
2. Más allá del mar
3. El Espíritu del viento
4. Libre
5. Magia
6. Bodas de Sangre
7. Mi Nombre es Rock And Roll
8. Miedo
9. Versos Perdidos
10. Volver
11. Recuérdame
Formació
Veu: José Mancheño
Guitarra rítmica i veu: Francisco Gonzálvez Esteve
Guitarra solista: José María Jerez
Bateria: José Fernando Amat
Baix: Iván Martínez
Flauta : Pablo Guerra
Crítica
Des de l'any 1998 porta la banda d'Elda (Alacant) practicant el seu particular Power Metall combinat a la perfecció amb un Folk Metall d'identitat pròpia. No obstant això, feia més de 10 anys des que escoltem el seu últim treball discogràfic, aquell llunyà Immortal. Ara Lándevir torna a demostrar-nos com és capaç de donar-li un gir a la seva carrera musical, després de tants anys, amb un nou vocalista, però amb les idees molt clares.
"Buscando el Paraíso" és el tema que ens endinsa en aquesta nova etapa de Lándevir. Una melodia de flauta ens acompanya a un món de fantasia. Després d'uns segons de melodia èpica arrenquen unes guitarres plenes de sentiment, creant un so entre el Power Metall i el Hard Rock. Destaca, sens dubte, la tasca de José Mancheño a les veus, demostrant estar a l'altura de les circumstàncies. Després d'aquest primer tall, podem afirmar, que l'espera ha valgut la pena. El segueix "Más allá del mar". Un tema dinàmic, on el riff de guitarra marca un tempo carregat d'actitud més proper al rock que al metall que va posar el nom d'aquesta banda en tants cartells. El teclat manté els últims escletxes de Power Metall entre la seva melodia, una cosa que combinat amb la contundent base rítmica formada per José Fernando Amat i Iván Martínez a la bateria i al baix respectivament fan d'aquest tema un dels millors moments del disc.
El tercer tall del disc es titula "El espíritu del viento". Per a aquesta ocasió Lándevir compta amb el suport en les tasques vocals de Narci Lara, conegut per ser el vocalista de Saurom Landerth i actual multiinstrumentista de la banda. Lándevir han realitzat un gir en el seu so apropant-se al Hard Rock combinats amb elements del Folk Celta. Aquesta col·laboració suposa una confirmació oberta d'aquesta nova etapa musical, que, fins al moment, demostra un pas madur en la seva carrera. "Libre" arrenca amb teclats i sintetitzadors construint una muralla sonora d'aspecte èpic. La guitarra solista de Francisco Gonzálvez Esteve dibuixa un sol a l'altura d'un tema que ens recorda als primers treballs de Lándevir. Un mig temps intens que recull el millor del Power Metall, ara sí que podem afirmar allò que el temps sembla no haver passat per aquesta banda.
El cinquè tall d'aquest treball es titula "Magia". Un tema que reprèn tota la màgia del Folk Metall. Una cançó alegre i dinàmica on la flauta de Pablo Guerra domina la melodia principal. Destaca la lletra d'aquesta cançó, carregada de missatge, alguna cosa que s'accentua amb els cors de la tornada. El segueix "Bodas de Sangre", un tema fosc, d'atmosfera densa i riff de guitarra pesat que al llarg del tema anirà generant més i més tensió a la cançó.
Mi nombre es Rock and Roll" és tot un homenatge a aquest circ del rock. Gairebé quatre minuts d'un autèntic tribut a la diversió. Una cançó ràpida que fa olor de directe. A "Miedo" escoltem una intro intimista, pausada que serveix de preàmbul per l'huracà sonor que Lándevir executa combinant de manera equilibrada un doble bombo de precisió mil·limètrica amb les melodies folk del teclat i la flauta. Un tema que recorda a bandes com Avalanch. Una altra gran cançó que fa olor de directe.
"Versos Perdidos" és el novè tall del disc. Un tema que comença amb un arpegi hipnòtic. Una cançó enèrgica, i intensa, de melodia lineal però carregada d'identitat pròpia. El segueix "Volver", tema que repeteix la fórmula anterior. Lándevir demostra tenir capacitat per compondre grans himnes destinats al directe. Tornades enganxoses, melodies intenses i una base rítmica plena d'actitud parell tot conjunt de temes capaços d'aixecar al públic més difícil. Tancant el disc escoltem "Recordar". De nou, el teclat ens introdueix en una balada emotiva, de veu càlida i lletra acurada. A poc a poc la resta d'instruments es van sumant a una cançó que serveix de punt final per a un disc que suposa el retorn, després de deu anys de silenci discogràfic, d'una banda capaç de sonar amb nom propi.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!