Lèpoka - Bibere Vivere (2018)
 |
Folk Metal
On Fire
2018
Temes
1. Broceliande (prólogo)
2. Simon Barrel
3. Yo controlo
4. Ukon laulu
5. El hechizo y la profecía (interludio)
6. EL caldero de los sueños
7. Robin Booze
8. Confessió
9. Goliardos
10. Ulls verds
11. Nimue
12. Villabirra
13. Bibere vivere (epílogo)
Formació
Veu: Daniel Nogués
Violí: Samuel Amatriain
Whistles, gaita: Zarach Llach
Guitarra: Popez Perez
Guitarra: Dionís Torralba
Baix: Carlos “Zaph”
Bateria: Jaume Felip
Crítica
Lèpoka estan de tornada amb el seu tercer disc, seguint la seqüència buscada o trobada de treure un treball cada dos anys des d'aquell Folkoholic Metall. Bibere Vivere és el títol escollit per a un disc conceptual que narra les vivències de Simon Barrel, història medieval escrita per Zarach.
Com tot disc conceptual es deu a una línia en on la música ha d'evocar les emocions de la història, una de les metes més complexes musicalment al marge de tècniques d'altres estils molt distants de Lèpoka. Més ben dit ... es pot fer, tampoc és una cosa majestuosa, una altra cosa és fer-ho bé i amb sentit sense que els temes es notin forçats i compostos amb calçador. A més, per Lèpoka suposa un altre repte. Fins a la data els hem escoltat sobretot basant les seves obres a la festa i la beguda i l'han brodat. Deixant a altres supòsits grans de l'estil per terra si entrem en comparacions. La pregunta és ... hauran sabut gestionar bé aquest canvi de registre maduresa i complexitat d'aquesta obra ... som-hi.
Bibere Vivere és sense cap dubte el disc més seriós i madur de la banda i potser també el més fosc. ¿Lèpoka fosc? Sí, fosc per què no es limiten a buscar aquestes composicions únicament cerveseres i desvergonyides dels seus anteriors treballs si bé, en cada un d'ells sempre han tingut cabuda temes més seriosos, l'essència era alcohòlic-festiva. Temàtica que per cert dominen gairebé fregant la perfecció absoluta. Aquest disc al contrari és més madur, paraula gastada en mil i una crítiques per omplir un text avorrit, però que és un qualificatiu obligat en aquesta ocasió.
Han aconseguit plasmar emocions en forma d'història sense que soni amarrat a la força i mancat de frescor. Folk metall de bona collita, millor que l'herba de Vall Llarg. Sobretot remarcar aquest caràcter heavy i contundent que mantenen amb una percussió aclaparadora i potent i unes guitarres molt ben treballades que no s'ofeguen en el rotllo folkie que en aquest disc és més tradicional que mai. I a sobre mantenint un so personal ... què més volem? Tan fàcil que seria deixar-se portar pel so de la banda de sempre ... el nom no ha de ser nomenat en la llengua dels humans ... anem que no em dóna la gana de fer la comparació típica, que a més crec que Lèpoka no li té res a envejar.
Després d'una intro de rigor en on la intensitat va en augment per arribar a l'èxtasi amb l'inici de "Simon Barrel", tema que porta el nom del protagonista de la història. Tema molt guitarrer amb percussió potent i alhora amb aires folkies que ens fica de ple en el so que mantindrà la banda al llarg del disc sense deixar aquest rotllet festiu potent marca de la casa amb lletres enganxoses que se't graven a les poques escoltes i no pots evitar cantar. Poc sembla durar la serietat a casa del boig i cau el primer tall esquizofrènic, "Jo controlo", molta més via lliure i com a resultat un tema cerveser marca de la casa.
Tercer tall "Ukon Laulu" molt influenciat pels sons nòrdics, amb la col·laboració de Kai Sombi. Una bona barreja de celta i nòrdic de nou amb una guitarra que dóna gust trobar-se. "El Encanteri I La Profecia" ens brinda una altra intro de tremenda intensitat per portar-nos a "El Calder Dels Somnis" tema veloç en on els vents de Zarach tornen a donar el toc folkie tradicional, tema més que interessant per als amants de l'estil. I de nou ... un dels temes que més em enganxen d'aquest disc, "Robin Booze" un Robin que, en lloc de Parné, ala buscar-lo en el diccionari, busca robar els màgics fluids alcohòlics als benestants per repartir-ho entre els humils.
I entrem a la part més seria, almenys pel que fa a nombre de pistes consecutives es refereix, "Confessio" en un dels temes que més m'agraden del disc abordant la llibertat sexual d'anar-se'n al catre i estimar a qui es vulgui, home, dona o tots dos alhora. Tema enganxós i intens de nou ... que més vaig a dir a part del seu inici amb uns teclats que ... em deixen sense paraules. "Goliardos", es diu de aquells clergues errants que abandonaven la seva congregació per provar els plaers de la vida o senzillament viatjar d'aquí cap allà. Single frenètic i amb unes línies vocals addictives. Senzillament un single que té el que cal tenir ...
Rose Avalon, col·labora en "Ulls Verds" cantada en un català d'allà més baix de l'Ebre, el Valencià, anem, que ningú es trenqui les vestidures, amb una segona veu que combina molt bé, en un tema lent i tradicional que trenca i assossega l'escolta que torna a la càrrega amb el tema més complex i llarg, "Nimue", per tornar a donar una pinzellada de les seves en "Villabirra", el seu particular terra de llibertat.
El disc es tanca amb el títol que dóna nom al disc, una rúbrica acústica i tradicional festiva que ... espero escoltar-la en directe.
Ho han aconseguit? Doncs malament que em pesi ... per què fet una mica a faltar aquest desvergonyiment dels seus discos anteriors ... aquest bibere Vivere és senzillament terrible. Ni camí de rajoles grogues ni llets ... millor uns goliards descarats i alcohòlics.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!