H.E.A.T. - II (2020)
Hard Rock / Heavy Metal
earMUSIC
2020
Temes
1. Rock Your Body
2. Dangerous Ground
3. Come Clean
4. Victory
5. We Are Gods
6. Adrenaline
7. One by One
8. Nothing to Say
9. Heaven Must Have Won an Angel
10 Under the Gun
11 Rise
Formació
Veu: Erik Grönwall
Guitarra: Dave Dalone
Teclat: JonaTee
Baix: Jimmy Jay
Bateria: Crash
Crítica
L'àlbum debut dels suecs H.E.A.T. va suposar la tornada als mitjans d'un estil musical que unes dècades abans havia gaudit d'un gran èxit però que, actualment, la seva audiència s'havia reduït principalment als més nostàlgics. Un Hard Rock Melòdic, marcat per l'AOR i el Sleazy. Amb el seu segon disc, Freedom Rock, els suecs van fer un salt monumental a la seva trajectòria cobrant una fama de caràcter internacional, fent de teloners de grans artistes com a Alice Cooper. H.E.A.T. estava destinada a arribar als més alt de l'panorama musical recuperant el podi d'un estil que havia quedat en un segon pla.
H.E.A.T. ens porta el seu nou treball d'estudi, un disc que ha estat batejat amb el nom de «II» i que continua amb el so del seu primer treball. Una producció de luxe s'aprecia des del primer tall. Rock Your Body, això un d'aquests grans temes de l'imaginari de l'Hard Rock. La millor proposta de H.E.A.T. per obrir un disc que sembla que ha estat creat per callar moltes boques. Una cançó amb una tornada amb clares intencions d'himne heretat de bandes com Warrant o Def Leppard. Un tema molt melòdic que demostra que això va de debò. El segueix Dangerous Ground i tema en el qual les guitarres sonen molt macarres i plenes de nostàlgia. La bateria de Crash ens recorda als millors moments de Tommy Lee, amb tot el que això significa. Un tema destina per a ser reviscuda cada nit en directe.
El tercer tema del disc es titula Menja Clean, una cançó molt melòdica, propera a l'AOR, on les tasques vocals són dignes de menció per a un vocalista molt versàtil. Una cançó acurada i directa. El segueix Victory, un gran tema que frega el Heavy Metal de manual, en el qual H.E.A.T. treu múscul en la tornada a través d'un Erik immens i molt potent. Una cançó que, tot i que se surt una mica del disc, és digna de menció.
Amb We Are Gods, la sisena pista del disc, ja t'adones que H.E.A.T són una banda majúscula. En aquest tall, vam escoltar un Blues Rock dens a través d'una cançó monumental marcada pel Hard Rock més aspre fora de convencionalismes.
Amb Adrenaline tornem a reprendre la part més melòdica d'aquesta banda. Una cançó plena de grans harmonies que recull el millor d'una dècada liderada per grans cantants com Joey Lynn Turner o Jeff Scott Soto. Una cosa que, sens dubte, agraïm a tots aquells que vam créixer escoltant les seves cançons. El segueix One by One, cançó on els riffs de Dave Dalone, i la veu Erik Grönwall exposen el millor d'una banda d'autèntic Hard Rock disposada a venir per quedar-se. Amb Nothing to Say, H.E.A.T. ens porta la balada de rigor. Una cançó acurada, de gran qualitat, però que no aporta cap novetat a l'gènere.
Tancant el disc escoltem la part més pesada i densa de la mateixa. Amb Under The Gun i Rise. Escoltem cançons sòlides, plenes de caràcter i amb una pesada base rítmica que delimita, sens dubte, el so d'una banda amb grans qualitats i molta actitud.
H.E.A.T. ens presenten el seu millor disc fins al moment, així com un dels millors treballs de Hard Rock Melòdic de la dècada. Uns teclats amb gran presència, guitarres afilades i unes harmonies vocals d'infart. Una banda jove d'autèntic Hard Rock marcat per l'actitud i la xuleria.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!