Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

The Dark Tower

Heavy Metal
Napalm Records
2023

Temes

1. Rise of Darkness
2. Unleash the Beast
3. Renegade
4. Evil Witch
5. World on Fire
6. Tomorrow
7. House of Blood
8. The Dark Tower
9. Heart of Ice
10. Arrow of Time
11. Doomed to Die
12. Into the Unknow
13. The Lost Souls

Formació

Guitarra: Romana Kalkuhl
Baix: Jeanine Grob
Bateria: Lala Frischknecht
Veus: Laura Guldemond
Guitarra: Larissa Ernst

Si poséssim en una proveta a Warlock, Iron Maiden i Judas Priest, i ho cuíssim a foc lent, acabaríem tenint un producte com Burning Witches. Òbviament, les comparacions són tedioses, però amb aquestes suïsses tenim una resurrecció del gènere, del metall més dels vuitanta, però passat per la tecnologia musical més moderna. A més, aquest cinquè treball de la banda està produït ni més ni menys que per Schimer de Destruction, fet que li dóna un toc molt característic del metall germà.
L'actual formació, sense desmerèixer els treballs anteriors d'aquest aquelarre, és una banda amb força, amb grans capacitats escèniques i amb un gran potencial musical que es demostra en cadascun dels temes que apareixen en aquest The Dark Tower. En aquest àlbum trobarem temes ràpids, amb guitarres poderoses que atrapen, gràcies a l'atac de Larisa i Romana, que ens recorden també el thrash alemany, molt en voga als vuitanta, juntament amb les altres bandes de metall esmentades més amunt.

Unleash the Beast seria un bon exemple del que ofereix aquesta banda, amb la poderosa veu de Laura i els solos estridents de les guitarres, acompanyats d'un eixordador ritme de bateria que fa que el tema avanci, gairebé fins al mateix infern. “Evil Witch” és un altre temazo que també avança a un ritme ràpid i on la base rítmica composta per Jay i Lala són fonamentals per al transcurs de la cançó.

Aquest llarga durada de Burning Witches, i no és metàfora, ja que està format per 13 cançons (tot i que trobem alguna edició amb dues versions extres: “I Wanna be Somebody” de WASP i “Shoot in the Dark” d'Ozzy Osbourne), té una mica de tot. Com ja hem dit, temes ràpids i contundents, alguns més relaxats, com la balada “Tomorrow”, o “Arrow of Time”, de marcada influència a metall 'retro' clàssic, o cançons amb veritables influències dels de Haldford, com “ World of Fire”.
Al meu parer és un bon disc, en algun moment una mica llarg, però que sorprèn per com està de ben enfilat. No trobarem res de nou, però sí que em sembla nou aquest afany per tornar al metall dels 80 que estem trobant últimament a l'escena del rock europeu. ¿Ens haurem quedat sense idees o haurem vist que l'antiga escola és el que realment marcava i marca tendència? Per a gustos, colors.

Esmentar que l'art de la portada, signat per Gyula Havancsák, és brutal i que per als més cinèfils (s'assembla o no als cartells de les pel·lícules de Fright Night?) és un regal.
En definitiva, disc super recomanable, banda amb moltes possibilitats i guanyes de poder-les veure en concert presentant aquest nou treball.

Jordy Stanley
18/05/2023

Arxiu de
novetats