Amaranthe - The Nexus (2013)
 |
Modern Melodic Metal
Spinefarm Records
2013
Temes
1. Afterlife 03:14
2. Invincible 03:11
3. The Nexus 03:16
4. Theory of Everything 03:34
5. Stardust 03:08
6. Burn With Me 04:00
7. Mechanical Illusion 04:01
8. Razorblade 03:05
9. Future On Hold 03:17
10. Electroheart 03:48
11. Transhuman 03:55
12. Infinity 03:05
13. Hunger (Remix) (iTunes Bonus track) 03:17
Formació
Veus: Elize Ryd
Veus: Jake E Berg
Veus: Andy Solveström
Guitarra i teclats: Olof Mörck
Baix: Johan Andreassen
Bateria: Morten Løwe Sørensen
Crítica
Després de dos anys d'espera, el març passat Amaranthe publicar el seu segon àlbum: The Nexus. Per als qui no els coneguin, aquest grup format entre Dinamarca i Suècia, va publicar el seu primer treball Amaranthe el passat 2011, amb el single Hunger, pel que recentment han rebut un "disc" d'or a Suècia, en aconseguir la venda de 20.000 còpies d'aquest single.
Amaranthe es defineix per un so propi molt característic, contundent i enganxós, bastant marcat per l'ús de samplers, que aconsegueix que acabis cantussejant alguna, o algunes, de les seves cançons.
El tema que s'encarrega d'obrir aquest treball de dotze cançons és Afterlife, una cançó contundent, directa, que no té ni un moment de pausa i amb la qual, almenys a mi, em vénen ganes de moure.
El tercer tema és el single i el que dóna nom a l'àlbum. The Nexus, comença amb una veu parlada, seguida per la veu de Elize, en el que podríem anomenar un to una mica misteriós, que et porta, després de passar per la veu d'Andy i Jake fins la tornada, on s'uneixen les veus melòdiques . Aquí he de dir, ja que parlem de singles, que l'estructura d'aquest tema és molt semblant a la de l'anterior single, Hunger.
En la sisena posició trobem Burn with me, la que podríem anomenar la balada del disc. Sembla que la sisena posició és la posició de les balades, ja que en el seu primer treball és on es trobava Amaranthine. Burn with me és un tema en què les veus són sentiment, a mi, almenys, m'ho transmeten, i això és una cosa que, com a cantant, puc dir que considero important. Possiblement puc afirmar que és la meva favorita del disc.
La següent que vaig a nomenar és Mechanical Illusion, que és la número set de l'àlbum, i la segona que van fer pública abans que sortís l'àlbum. Una cançó amb un tempo una mica més marcat, que tampoc et deixa indiferent.
Les següents de les que parlaré són Razorblade i Electroheart, la vuitena i desena respectivament. Parlo d'elles en conjunt perquè són les més electròniques, de la mateixa manera que en el primer àlbum trobàvem Call out my name, una cançó que quan sona en un concert, aconsegueix que tota la sala salti a ritme de la cançó, en aquest trobem a Razorblade, i seguidament, després de Future in a hold, a Electroheart, que va un pas més enllà i ens mostra el costat més "discotequer" de la banda.
Finalment el tema que tanca l'àlbum és Infinity, una cançó que sona una mica a comiat, amb un tempo una mica més relaxat que el dels altres temes de l'àlbum.
Només em cal afegir com a resum final, que Amaranthe ha trobat una fórmula que els funciona, una fórmula que els defineix i els ha ajudat a crear un so únic i propi que fa que quan escoltes una cançó seva sàpigues que són ells. Una cosa que va suposar una innovació amb el seu primer àlbum, i ha suposat una consolidació en el segon, però que per a un tercer àlbum pot suposar una cosa una mica repetitiu, que es torni contra ells, o al contrari, que els surti realment bé i segueixin pujant com han fet fins ara, i espero que segueixin fent. Tanmateix, per ara només ens queda esperar a aquest tercer treball, on espero que donin un pas més en les composicions i ens mostrin una mica més del que són capaços de fer.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!