Majesty of Revival - Iron Gods (2013)
 |
Progressive Power Metal
Medival Records
2013
Temes
1. Nameless Guest 06:05
2. Infernal Grays 06:11
3. Lost Empire 07:08
4. Nocturnus Gate 06:00
5. Wicked Game 07:31
6. Close Your Eyes 06:09
7. Edge of Sanity 07:17
8. Masked Illusion 06:14
9. Iron Gods 11:20
10. Mad Song 03:54
Formació
Veu: Konstantin Naumenko
Veu: Oleksa Dynnyk
Guitarra: Dimitriy Pavlovskiy
Cors: Nelly Hanael
Teclats: Marat Adiev
Baix: Vasiliy Dovhanych
Bateria: Vasiliy Irzhak
Crítica
Els ucraïnesos Majesty Of Revival ja tenen segon treball, Iron Gods editat a finals de novembre de 2013 que suposa un gran pas endavant respecte a Through Reallity, un treball que ja en el seu moment em va cridar l' atenció i vaig poder revisar fa uns mesos. Per a aquest nou treball han canviat de segell i treballen amb Medival Records.
La banda no ha sofert grans canvis a nivell estilístic, segueixen el camí obert pel seu primer disc, power metal progressiu, amb grans dosis melòdiques. De seguida em vénen noms com Symphony X, els inicis de Kamelot, o bandes més undergreounds com Evil Maquerade entre moltes altres. On més es pot observar una evolució de la banda és en la qualitat dels temes i en la tècnica que conté Iron Gods. És una magnífica peça de força i tècnica.
Un detall interessant en Iron Gods és l'enregistrament. No han optat per un so modern, compacte i perfecte, és un disc que en escoltar- notes que sona a analògic. Almenys no han polit tots els detalls, no és una crítica negativa, al contrari. Iron Gods sona com els grans del power progressiu dels noranta. Frescos, potents, amb un punt de cruesa i res artificials. Un gran encert la producció d'aquest segon treball.
Si ens centrem en els temes podem destacar Nameless Guest que obre el disc, un tema molt Sypmhony X, amb uns riffs i orquestracions èpiques i potents. "Els Empire " em porta records de Kamelot en els temps de " Siege Perilous " un enorme gran disc com ho és aquest tema.
" Nocturnal Gates " i " Wicked Game " mantenen el nivell alt, temes on les guitarres i teclats fan torns en sols i riffs ràpids i contundents plens de canvis de ritme, força influències del power italià deixen el seu rastre. " Close Your Eyes " amaga un tema amb pinzellades a Sonata Arctica. Un tema una mica més lent però amb canvis que l'acceleren en gran manera, del millor del disc.
En un disc així costa deixar un tema sense esmentar, " Edge Of Sanity " té unes línies vocals magnífiques, un tema més fosc que la resta. Però també amb aquest toc teatral que caracteritza Majesty Of Revival.
Menció a part per a dos dels grans temes d'aquest disc, Masked Illusion, tema que segueix des del seu primer disc, en aquest cas, apareixen la 2 ª i 3 ª part, impressionant duel de guitarres en la primera i unes línies vocals que se sumen a la segona part, ( 3a en global ) que fan d'aquest tall el m illor del disc. I finalment la peça que dóna nom al disc, Iron Gods, onze minuts que posen punt final a aquest disc.
Hi ha una tema extra, " Mad Song " que no es molt bé com catalogar amb un so bastant diferent a la resta del disc, suposo que serà una raresa.
Resumint, Iron Gods és un gran disc dins del power progressiu, un disc que no crec que disgusti a cap fan del gènere. Faltarà saber quina repercussió aconsegueix aquest treball al marge de les grans discogràfiques i allunyats dels grans festivals. Però una cosa està clara, amb aquest disc es mereixen un reconeixement molt més gran del que ara mateix tenen. Altament recomanat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!