Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Ultima Ratio Regis

Heavy Metal
Massacre Records
2014

Temes

1. Confession Saves Blood 04:40
2. Burn Them All 04:04
3. Call the Banners 04:01
4. Black Desert Demon 03:51
5. Bounded Surface 02:35
6. Death on Demand 04:52
7. Self-Denial 04:08
8. Servant of State 03:49
9. The Pale Messengers 04:33
10. Second Peace of Thorn 07:48

Formació

Veu: El Rojo
Guitarra: Blumi
Guitarra: T. P.
Baix: Cliff Bubenheim
Bateria: Havoc

Quart lliurament d'aquest grup alemany que practica un Heavy Metall de la vella escola, desmarcant-se de la més habitual tendència Power Metall que ha predominat en els darrers vint anys a les terres teutones. El grup sona més a NWOBHM que a grups com Accept, Rage o Running Wild, i fins i tot té certa similitud amb l'escola americana de Riot o Queensryche.

Metall Inquisitor es va fer popular amb el seu segon àlbum Doomsday for the Heretic, de l'any 2005, un autèntic gran disc, i aquest àlbum Ultima Rartio Registre no li té res a envejar. Posseeix aquest so vell, causat en gran part per la característica veu de la seva cantant, el nom artístic, "El vermell", no deixa de ser curiós.

El LP comença amb tota l'energia desfermada, sense cap introducció. La cançó Confession saves blood, amb un riff clàssic, ens retorna als 80 s de manera ràpida i ens dóna idea del gran estat de la banda. És ressenyable la capacitat del grup de no convertir les cançons en plagis no deliberats en un estil de metall tan picat.

Burn them all no dóna descans i recorda perillosament a la primera cançó del disc. Call the banners és un dels pocs temes que surten de la tònica general i va en una línia semblant a la dels seus compatriotes Running Wild. Quan un arriba al quart tema, Black dessert Demon, ja té la sensació d'estar davant d'un grandíssim LP, perquè els riffs sonen a tots aquells himnes heavies dels vuitanta sense convertir-se en còpies barates.

Els temes es van succeint en la mateixa línia. Bounded surface no té la frescor d'altres temes, però no deixa de ser una bona cançó. Sorprèn favorablement Death on demanda, amb riffs més elaborats, alguna guitarra doblegada i ritmes propers al thrash; personalment, una de les millors cançons juntament amb Confession saves blood.

Self Denial és el tema més ràpid del compacte i arriba a recordar al Hit the lights de Metallica. Servant of State es converteix en el tema més melòdic, amb una tornada fàcil de seguir, que segur que funcionarà en directe. Per acabar, The pale Messengers, amb el clàssic riff de cabalgueo, i Second Peace of Thorn, sens dubte, el més complet, amb un mig temps ideal per moure el coll.

Ultima Ratio Registre és una grandíssima mostra d'Heavy Metall. Si hagués de posar-li una pega, diria que pot ser una mica monòton i que la veu pot arribar a ser una mica repetitiva en les melodies, però és un mal menor si tenim en compte la dificultat que comporta fer LPs d'Heavy Metall que sonin únics en l'actualitat.

Alf “Krápula”
07/07/2014

Arxiu de
novetats