Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Metal Commando

Power Metal
Nuclear Blast
2020

Temes

• I Am Alive
• Along Came The Devil
• Halo
• Hear Me Calling
• The Lost & The Forgotten
• My Name Is Fear
• I Will Be Gone
• Raise Your Fists
• Howl Of The Banshee
• Afterlife
• Infinity

Formació

Veu: Ralf Scheepers: voz
Guitarres: Tom Naumann
Baix: Matt Sinner
Guitarres: Magnus Karlsson
Guitarres: Alex Beyrodt
Bateria: Michael Ehré

Primal Fear presenta "Metal Commando" l'àlbum d'estudi número 13 de la seva carrera discogràfica. Una carrera musical plena de grans moments en poc menys de 25 anys de trajectòria. Una clara evidència de com aquesta banda alemanya ha sabut aprofitar el temps, i el gran talent que tenen, per construir un capítol propi en la història de l'Heavy Metal. I és que Primal Fear ha sabut posar el seu nom en el panorama internacional a través de grans discos plens d'imponents melodies marcades per l'actitud. Al llarg de tots aquests anys, la banda ha sabut mantenir-se fidel a un so característic carregat de grans riffs de guitarra i una base rítmica plena de personalitat. A "Metal Commando", Primal Fear torna a fer-nos gaudir del seu costat més directe, lluny de floritures i arranjaments desmesurats. Heavy Metal directe al teu cap, ¿Què més podem demanar-los?

L'àlbum l'obre "I Am Alive" amb un riff de guitarra marcat per l'energia. El treball dels tres guitarristes és espectacular. Un veritable mur de so al llarg de tota aquesta composició que fa olor de Heavy Metal clàssic. El segueix "Along Came The Devil", moment on Michael Ehre i Matt Sinner presenten un patró rítmic poderós, ferri, amb gran presència durant tota una cançó que sembla beure de bandes com U.D.O, Accept o Dokken.

El tercer tall d'aquest àlbum es titula "Halo". Probablement el millor tall de tot aquest treball, comença amb una intro marcada per clares influències de l'Power Metal Europeu on el doble bombo de Michael Ehre, posa el punt àlgid de la cançó en el millor tornada de l'àlbum. El treball en les harmonies de les guitarres és digne de menció, cosa que només pot eclipsar el treball vocal de Ralf Scheepers, treball que ens recorda als seus millors anys a Gamma Ray. El segueix "Hear Em Calling", un mig temps elaborat, i ple de matisos.

A The Lost & The Forgotten, Ralf Scheepers demostra, un cop més la seva versatilitat com a vocalista d'Heavy Metal, jugant amb els tons baixos i aguts en una cançó pur d'Heavy Metal. A "My name is Fear" la banda fa un pas més i construeix un tema pesat i fosc on el doble bombo és la gran senya d'identitat d'aquest tema. Mitjançant I Will Be Gone escoltem el costat més folk de Primal Fear. Una cançó de contrastos que ens acompanya fins a la melòdica "Raise your Fists" on la tornada farà les delícies dels fans a cadascun dels seus directes.

"Howl of the Banshee" és el novè tall d'aquest disc, i un altre dels grans moments del disc. Una cançó que comença amb una poderosa base rítmica i una tornada enganxosa rememora el millor de grans bandes com Helloween o Gamma Ray. Amb "Afterlife" la banda baixa una mica el nivell de el disc. Uns riffs de guitarra crus es barregen amb unes tornades plens de ràbia, que personalment, no m'han acabat d'enganxar. El disc el tanca "Infinity", un tema intens, on fins al minut 2.20 només s'escolten passatges ambientals. A partir d'aquí la cançó adquireix un so simfònic i progressiu, que arriba als 13 minuts de durada. Una manera espectacular de tancar un àlbum de gran qualitat.

Primal Fear ens porta amb "Metal Commando" un bon disc de Heavy Metal ple de grans temes a través d'uns músics que semblen estar en un gran moment compositiu. Un disc molt recomanable.

ZorroLoko
03/09/2020

Arxiu de
novetats