Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Call of the Wild

Power Metal
Napalm Records
2021

Temes

1. Faster than the Flame 04:08
2. Beast of Gévaudan 03:31
3. Dancing with the Dead 04:05
4. Varcolac 03:52
5. Alive or Undead 04:23
6. Blood for Blood (Faoladh) 03:11
7. Glaubenskraft 03:56
8. Call of the Wild 03:39
9. Sermon of Swords 03:18
10. Undress to Confess 03:31
11. Reverent of Rats 02:54

Formació

Veus: Attila Dorn
Guitarra, bajo: Charles Greywolf
Guitarra: Matthew Greywolf
Teclats: Falk Maria Schlegel
Bateria: Roel van Helden

A hores d'ara no crec que no hi hagi ningú que acabi d'arribar al món del power metall sense saber qui és Powerwolf. Si has passat 15 anys en coma i t'acabes de despertar, doncs... escolta'l i posa't al dia per poder continuar llegint. Així que començaré aquesta review amb un avís a navegants, ia qui no li agradi, que deixi de llegir, que un ja té la seva experiència i edat perquè li resolguin les ximpleries del món modern. Sí, Powerwolf, sona a Powerwofl, sí, no han canviat, no han inventat el postpower ni el nu power extrem post thrah industrial recobert de nata i ni falta que fa. Així que si estaràs dient que si és el mateix, que si no han innovat... doncs no sé que lletges fas llegint-me.

Amics de power, seguim vent en popa!!

Encara que sigui amb una mica de retard per part meva, la meva vida actual és una mica pseudoestressant així que disculpar-me per endavant. Nou disc de Powerwofl!! He dit disc? Discaço, perquè quan un disc l'escoltes i escoltes i segueixes trencant-te el coll i entonant les melodies, doncs es pot afirmar que no és un disc més.

Les seves eclesiàstiques majestats teutones han tornat i han tornat amb això que tan bé saben fer, un disc ple d'èpica, ironia i potència i punt. A qui no li agradi que se'n vagi a geriàtric amb les bandes de sempre o que se'n vagi al seu món postmetal a fer saltets. Crec que és més un article d'opinió que una review a l'ús, però ja em compreneu, em toca els nassos sobiràment aquest temita. És que fotre... amb com és de variada la discogràfica d'Iron Maiden, Scorpions o AC/DC... i jo segueixo amb aquestes bandes tan monòtones... si és que no tinc perdó de Déu.

Centra't centra't. Aquest Call Of The Wild no serà el millor disc de Powerwolf, però té tots els ingredients per mantenir-los en un dels trons més alts de l'escena, és fresc i té aquest 60% de talls potents ia l'alçada del que esperem d'ells. Així que... Què més es pot demanar?

Des de l'arrencada amb Faster The The Flame, que Faster ho és, ja comencen amb un tall ràpid i incisiu amb els seus cors, les seves reverberacions, les seves aturades trencaclosques. 100% marca de la casa.

Però és que la segona pista, que és un dels singles del plàstic et torna a expulsar, "Beast Of Gévaudan" més pausada, però més contundent i amb aquestes melodies elèctriques que et fan oblidar que hi ha teclats pel mig. A més, si t'agrada la història estàs d'enhorabona, narra els fets succeïts a la regió franca d'Occitània cap al 1764 on una bèstia desconeguda va arribar a fer 210 atacs, deixant 113 morts i 49 ferits, alguns parcialment devorats. Aquesta bèstia ràpidament va ser coneguda i es pensava que es podia tractar d'una alguna bèstia desconeguda, home llop o senzillament algun assassí en sèrie. Per solucionar-ho, el rei de França va convocar diverses caceres i es van arribar a matar dos grans llops si no recordo, de considerables dimensions i des d'aquell moment van cessar els atacs. Hi ha una pel·lícula de ficció basada en aquests fet, "Pacte de Llops" que ho narra amb molta fantasia i imaginació, però molt ben executada.

"Varcolac" és un altre de les grans peces de Call Of The Wild, molt més contundent que les altres amb moment molt veloços i unes línies vocals molt èpiques i enganxoses que em van enganxar des de la primera escolta. I aquests cors com els que apareixen en altres talls intensos dels alemanys com "Incense And Iron", temazo. Molt oposada és “Blood For Blood” que té unes línies vocals espectaculars i unes melodies embriagadores, més lenta però m'encanta, una mica més medieval.

Finalment ressaltar "Glaubenskraft", si que vés a saber què significa, és alemany, on l'èpica frega la teatralitat. Molt atractiva. Que m'ha arribat a recordar bandes com In Extremo, però no només per l'idioma, que us veig venir.

Si gaudeixes amb el Power Èpic d'aquests teutons, gaudiràs com un eneà, sinó... doncs sent per a gustos colors. Per mi? Discaço.

Sergi Arise "Hell"
10/01/2022

Arxiu de
novetats