SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Krápula Infierno AB/CD (Terrassa)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Prehistoric War Cult + Bloodsoaked Necrovoid + Opositor + Trollcave Sala Los Trecers (Sant Adrià del Besós)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

God's Army A.D. - God's Army A.D. (2014)

God's Army A.D. - God's Army A.D.
God's Army A.D. logo
Alemania

God's Army A.D.

Heavy Metal
Massacre Records
2014


Temes

1. The World That Never Was 03:45
2. City Lights 04:10
3. Gods Must Be Crazy 04:19
4. Waiting for the Miracle 07:00
5. Hear You Scream 04:03
6. Coming Back to Life 04:43
7. Running Around in Circles 06:43
8. God‘s Army 04:36

Formació

Veu, guitarra, baix, teclats: John A.B.C. Smith
Guitarra: Don Amiro
Guitarra: Ian O'Sullivan
Bateria: Mark Cross

Crítica

God 's Army és una banda alemanya les principals caps visibles són el bateria Mark Cross, el qual té una llista interminable de col · laboracions i aparicions en diferents bandes de l'escena europea com Helloween, Firewind, Metalium i fins i tot Scorpions, i el cantant i baixista John ABC Smith, que destaca per haver estat la veu i baix de Gallows Pole.

La banda va néixer l'any 2004 i el projecte es va paralitzar per les diferents activitats en altres bandes de Mark Cross i un accident de cotxe de John. Aquest LP havia d'haver sortit l'any 2007, i gran part de les cançons que hi ha en ell pertanyen a aquesta època.

El disc és una barreja de power metall melòdic i influències NWOBHM. Sobresurt la veu de John, que recorda vagament a la d'Andi Deris, i encaixa perfectament en el conjunt.

El lp comença amb una cançó directa, "The world that never was", a la qual li falta ser una mica més enganxosa, perquè el riff de l'entrada, encara que tòpic, és dels que sempre funcionen per obrir.

El segon tema, "City lights", recorda als Saxon més canyers en les estrofes, desembocant en un pont i tornada molt Hellowen, culminat amb un gran sol. És una de les millors cançons.

"Gods Must be crazy" és la cançó que ha triat la banda com promo, i sens dubte té la tornada més enganxós. Segueix les línies canyeres dels anteriors temes però predominen les línies de baix més que en les altres cançons.

"Waiting for the Miracle" és més melòdica i, si no fos per la punta de velocitat que imprimeix el riff de la guitarra, podria haver estat una excel · lent cançó hard rockera, la qual cosa podria haver-li donat un punt variat a l'escolta general, ja que el mateix sol va molt en aquesta línia. És un dels temes més complets i potser és en el qual la veu de John Smith està menys encertada, en comparació amb altres.

El cinquè tema és "Hear you scream". Té un riff molt Iron Maiden, que és el millor de la cançó, perquè el bridge i la tornada no acaben de funcionar. El crit que dóna nom a la cançó tampoc enganxa i baixa una mica el nivell de les anteriors.

"Coming back to life" és el sisè tema, i en aquesta ocasió la banda ens sorprèn amb una cançó preciosa, una balada que s'anima a les tornades, amb riffs al Iron Maiden i un sol d'aquests que se't queden a la cap. És el tema fins al moment més recomanable juntament amb City Lights.

El penúltim tema, "Running around in circles", igual que "Hear you Scream", no acaba d'enganxar a la tornada, encara que en aquesta ocasió el treball vocal de John Smith és més exigent, i el tema no baixa la intensitat del LP.

I per acabar, "Army", la cançó que dóna nom al grup, ràpida i amb tornada fàcil, per cantar en els concerts, en aquesta ocasió amb una veu més ronca. Els riffs de guitarra tornen a recordar a Iron Maiden, i ja són tantes vegades durant el LP que tampoc sorprèn.

En general és un bon disc, accessible i que no cansa, amb un parell de cançons ressenyables com són "City lights" i "Coming back to life". Potser és una mica curt, 39 minuts, i amb una portada, altament sosa per l'acostumat. Per finalitzar, tenint en compte els anys que feia que aquest projecte rondava per la ment de John ABC Smith, crec que li falta un puntet per treure el cap entre la multitud de bandes alemanyes que conviuen, però, tot i així, no és una banda que mereixi l'oblit i sí un segon lp i veure'ls en directe.

Alf “Krápula”
03/09/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.