Scala Mercalli - New Rebirth (2015)
 |
Heavy Metal
Art Gates Records
2015
Temes
1 - The Long March - 2:26
2 - September 18, 1860 - 4:20
3 - Nightmare Falls - 4:44
4 - All the Children are Disappeared - 4:34
5 - Time for Revolution - 4:34
6 - Eternity - 4:45
7 - Hero of Two Worlds (Giuseppe Garibaldi) - 4:46
8 - Face My Enemy - 4:25
9 - The Undead - 4:11
10 - Spit on My Face - 3:59
11 - Last Leaf - 6:32
12 - Still Utited - 5:13
13 - The Flag - 0:31
Formació
Veus: Christian Bartolacci
Guitarra: Clemente Cattalani
Guitarra: Luca Vignoni
Baix: Giusy Bettei
Bateria: Sergio Ciccoli
Crítica
Tercer disc d'aquesta banda italiana composta per Christian Bartolacci a les veus, Luca Vignoni guitarres solistes, Clemente Cattalani guitarres rítmiques, Giusy Bettei sota i Sergio Ciccoli a la bateria.
Després d'una portada senzilla però resultona s'amaguen tretze temes que es podrien catalogar com una barreja de heavy metal clàssic i alguns tocs de power metall, però millor entro en feina comentat el que podem trobar en aquest "New Rebirth".
Vam iniciar aquest CD amb "September 18-1860", heavy clàssic on sobretot destaquen alguns passatges instrumentals i una bona harmonia a dues guitarres per un tema que no em crida molt l'atenció.
El següent a caure titulat "Nightmare Falls" potent i bastant més enganxós que l'anterior, sobretot per una cura tornada que es queda al teu cap amb facilitat i un bon i llarg sol, millora la cosa.
El tercer tall anomenat "All The Children Llauri Disappeared" de tall més dels vuitanta, compta amb una contundent base rítmica i una altra bona part central amb un bon suport dels cors, destacant de nou el seu sol, bastant melòdic.
Prosseguim el nostre recorregut per aquest llarga durada donant compte de "Time For Revolution" el ritme pesat serveix de base a un altre tornada altament disfrutable i amb uns marcats cors, m'agraden les rítmiques amb reminiscències de thrash metall acabant per arrodonir un excel·lent tema el dibuix que realitza la guitarra solista durant l'última tornada, de moment la millor cançó.
Anem amb "Eternity" el començament no pot ser més prometedor, excel·lent la melodia principal que dóna vida a un tema ràpid i una altra vegada trobem un gran ús de les rítmiques que donen pas a una altra part central realment inspirada on brillen les seves cors, i que dir del sol francament bo i èpic una barreja entre Maiden i Running Wild ja van dos temes realment bons, cada vegada em va deixant millor sabor de boca. Sens dubte va de menys a més, veiem que em depara el seu següent cançó.
"Hero of Two Worlds" un dels punts forts d'aquesta gent és la seva base rítmica que en aquest cas té com a reforç unes ocasionals guitarres acústiques i segurament el seu millor només de tot l'escoltat fins al moment, tampoc decep la seva tornada que torna a brillar amb força.
Sense adonar-nos ens trobem ja en el seu vuitè tema "Face My Enemy" canyer, rítmic, i amb una altra part central realment enganxosa, atenció a la part instrumental on el guitarra solista es recrea creant una part realment assolida.
A "The Undead" ens trobem amb un ritme més thrashmetalero que torna a sorprendre pel matalàs rítmic a doble guitarra que envolta a una altra part central a dues veus bastant aconseguida, en aquest cas el sol és més curt però no per això pitjor, sent un disc amb bastants cançons em sorprèn que excepte el fluix inici la cosa no decau.
Anem a per "Spit On My Face" on el baix mana en els primers compassos per entrar amb força les rítmiques en un altre cas on prevalen els ritmes thrash contundents i en algunes parts es nota el baix molt més present, a destacar el sol, sense ser dolenta de les més fluixes al meu entendre.
Entrem ja a la part final del rodó comentat la cançó "Last Leaf" on manen les acústiques i podem trobar una bona feina del seu cantant, és la balada del disc que conté una tornada potable però res espectacular i un altre dels millors sols, em agrada com s'escolta el baix amb força presència en aquest tall.
Ja per acabar tenim "Still United" en aquesta última part del llarga durada com ja he comentat està molt més present el baix, curiós ... bones rítmiques com en tot el cd, disfrutable però inferior al que s'ha escoltat, on una vegada més em quedo amb l'excel·lent treball realitzat per la seva guitarra solista.
Finalment i per tancar un decent treball tenim "The Flag" que és una outro molt curta de teclats i piano, en definitiva bon treball de Heavy / power que no revolucionarà el seu estil però està ben fet i té alguns talls bastant destacables, recomanat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!