Primal Fear - Rulebreaker (2016)
 |
Power / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2016
Temes
01. Angels Of Mercy
02. The End Is Near
03. Bullets & Tears
04. Rulebreaker
05. In Metal We Trust
06. We Walk Without Fear
07. At War With The World
08. The Devil In Me
09. Constant Heart
10. The Sky Is Burning
11. Raving Mad
12. Final Call
11. Don’t Say You’ve Never Been Warned
Formació
Veus: Ralf Scheepers
Guitarra: Magnus Karlsson
Guitarra: Alexander Beyrodt
Baix: Mat Sinner
Bateria: Francesco Jovino
Guitarra: Tom Naumann
Crítica
Ja tinc a les mans el nou treball en estudi d'aquests alemanys comandats pel cachas Ralf Scheepers que sempre ens han demostrat un molt bon fer dins del metall teutó marca de la casa, i dins de que cap dels seus últims esforços discogràfics és excepcional, sí que mantenen un bon nivell.
Vegem que ens depara aquest "Rulebreaker" l'inici no pot ser més potent amb "Angels Of Mercy" rítmic i pesat amb una bona melodia a doble guitarra característica d'aquesta gent, culmina en una tornada que no és un prodigi però que casa bé amb la dinàmica del tema, ideal per al gimnàs.
Continuem el nostre recorregut amb "The End Is Near '" un trenca colls en tota regla, tremenda la base rítmica (com sona la bateria) com en tot el disc, destacar també el sol i una altra part a doble guitarra tremendament enganxosa, com els agrada Accept a aquests germans, senyors '' com sona el CD !!!!
Una de les millors produccions que he pogut gaudir aquest any, ja la cosa varia una mica amb "Bullets & Tears" amb un inici molt melòdic però igual de potent, i el millor tornada amb uns bons cors de fons dins del que porto escoltat , arribem al tall que dóna nom a aquest àlbum "Rulebreaker" una mica més rocker i amb una altra part central resultona i treballada, possible opció per al directe de les més enganxoses, com m'agrada les harmonies a doble guitarra presents al llarg de tot el llarga durada, se m'està fent curt aquest nou treball atès que ja em trobo escoltat el seu cinquè tema "In metall We Trust" gairebé sense adonar-me'n. Ja el nom ens ho indica tot, ràpid i esmolat, una oda al nostre estil preferit el metall, un altre que possiblement acabin tocant en el seu set list actual, atenció al sol contestant-les guitarres i la part final del mateix amb les tres guitarres a l'uníson .
Canvi de terç amb "We Walk Without Fear" i aquest inici orquestral i totalment èpic que desemboca en unes guitarres tremendament potents i unes harmonies de guitarra senzillament brutals, uns cors al Nightwish adornen una de les millors cançons d'aquest disc i podria dir que del grup '' tros de tornada !!!!!
Difícil que millorin aquest excel·lent tall, ¡¡¡¡els pèls de punta !!!! , Dramàtic, èpic, i sens dubte del millor que han compost, per arrodonir el millor sol del que escoltat fins ara, segurament el tall estrella de tot el CD '' més de deu minuts de glòria !!!!
Continuem amb la canya melòdica de "At War With The World" un altre tema rodó, molt cuidat i amb una tornada tremendament enganxós, una altra de les millors, com sempre gran gust i feeling en les seves harmonies a triple guitarra i els seus cors finals, si, ja són com els Maiden, incorporant a Tom Nauman que ja va estar amb ells en els seus primers discos, com a tercer guitarrista.
Arribem ja al seu vuitè tall titulat "The Devil In Em" on continua la mateixa dinàmica ja vista en altres cançons, tema potent però sense descuidar la melodia amb un ritme una mica més pausat i donant protagonisme als atacs guitarrers, important destacar el baix en aquest tema en concret dotant d'un ritme més profund a la base rítmica i un altre tornada marca de la casa.
Entrem en el seu novè tall anomenat "Constant Heart" un altre tema trenca colls, amb aquest atac a doble guitarra amb regustet als Judes del Painkiller i el nostre amic Scheepers forçant la gola al màxim en els aguts de la seva part central, no sé si podrà defensar tal com està concebut en aquest enregistrament a traslladar-lo al directe, ho veig difícil.
Entrem ja en les quatre últimes, la primera a caure "The Sky Is Burning" fa una mica de treva amb les seves guitarres inicials per arribar a un mig temps amb una melodia preciosa de guitarra com preciós és també la seva tornada, sens dubte una altra de les que més m'han agradat, bella, malenconiosa i amb molt feeling, terrible el treball de guitarres.
Pel que fa a "Raving Mad" ens torna aquests aires Accept / Udo que tant els agrada, tremendament rítmica i pesada i amb un bon treball a les veus de Scheepers que està increïble al llarg i ample de tot l'àlbum, amb això acabaria el que és l'edició normal, però en la seva edició digipack conté dos temes més "Final Call" tremendament ràpida i rítmica amb un bon joc de veus a la part central que em torna a recordar als Judes Priest del Painkiller. Finalment i per tancar aquest magnífic llarga durada tenim "Do not Say You've Never Been Warned" un altre canonada de heavy melòdic amb un altre excel·lent i enganxós tornada.
Que bon gust de boca m'ha deixat aquest "Rulebreaker" si ja l'anterior "Delivering The Black" em va semblar bo, sincerament aquest el supera en tot, per a mi el millor que han gravat en els últims temps i possiblement amb un dels seus millors temes si no el millor que han compost en la seva carrera "We Walk Without Fear", excel·lent.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!