Grave Digger - Healed by Metal (2016)
 |
Heavy Metal
Napalm Records
2016
Temes
1. Healed by Metal
2. When Night Falls
3. Lawbreaker
4. Free Forever
5. Call for War
6. Ten Commandments of Metal
7. The Hangman's Eye
8. Kill Ritual
9. Hallelujah
10. Laughing with the Dead
11. Kingdom of the Night (Limited Edition Bonus Track)
12. Bucket List (Limited Edition Bonus Track)
Formació
Veus: Chris Boltendahl
Guitarres: Axel Ritt
Baix: Jens Becker
Bateria: Stefan Arnold
Teclats: Marcus Kniep
Crítica
Ja a les mans el nou àlbum d'aquests germans defensors del metall a ultrança i practicants d'un heavy metal clàssic i granític, el seu anterior àlbum simplement va cobrir l'expedient, sense ser horrible estava molt lluny de la seva època gloriosa, pel que les meves expectatives no són molt altes, espero haver de equivocar-me.
Com últimament en aquesta banda, la portada és francament cridanera, obra del gran Gyula Havancsák i el track list inclou tretze temes en l'edició japonesa que és sobre la qual vaig a basar la meva ressenya.
La banda obre foc amb "Healed By Metall" primer single del disc i que compta amb un divertit videoclip, però que musicalment és un tema una mica simple que s'empara sobretot en el bon fer de la seva base rítmica i on ens trobem amb una tornada complidor però res més.
Continua l'assalt sonor amb "When Night Falls" que segueix pel mateix camí, unes guitarres aclaparadores i realment canyeres acompanyen una tornada bastant millor i on ressalta la bona utilització dels cors, també destacar un melòdic sol que rubrica una composició molt superior a l'anterior.
"Lawbreaker" em recorda bastant als Judes Priest del "Painkiller", sobretot per les afilades guitarres, la tornada és típic d'aquesta gent, curt i fàcil de corejar, molt bo el treball en la seva base guitarrera.
Seguim la nostra escolta amb "Free Forever" amb clars aires ochenteros en les seves guitarres, i on destaca un altre tornada realment enganxós, el sol i melodies en la seva part instrumental són collonuts.
La següent a caure titulada "Call For War" podria estar en qualsevol dels seus millors discos, pur metall alemany on la seva part central amb múltiples cors i molt addictiva es porta tota l'atenció.
"The Commandments Of Metall" continua amb aquest metall agressiu marca de la casa, on les guitarres a la base rítmica comanden la peça i on la seva tornada de tall més festiu de nou compta amb uns bons cors, sembla que han cuidat més aquesta faceta que en anteriors discos.
"The Hangman'S Eye" és un altre tall ràpid i agressiu amb unes guitarres matadores i on el més fluix del tema és la seva repetitiva tornada.
El vuitè tema anomenat "Kill Ritual" té la millor base rítmica del que escoltat, m'encanten aquestes guitarres al ACCEPT, que envolten a una tornada dels de cantar puny en alt, molt cuidat també el sol de guitarra, sens dubte la cançó que més m'ha agradat de moment.
"Hallelujah" les metàl·liques i ràpides guitarres marquen el tempo per a una altra part central que no surt per res del patró ofert pels germans, senzilla i fàcil de recordar perquè la gent la pugui cantar en els directes, curiosa la part instrumental, amb una melodia de música clàssica interpretada per la guitarra a tota pastilla.
Entrem en l'últim tema de l'edició normal "Laughing wiht The Dead" perquè en l'edició que jo tinc encara queden tres temes més, respecte a aquest tall segueix el patró de la resta del disc: metall contundent amb unes guitarres a plena potència que acompanyen a un altre tornada simplón i no massa inspirat.
Com bonus tracks ens trobem amb "Kingdom Of The Night" on torno a delectar amb aquest mur sònic emès per les guitarres, i amb una tornada una mica més cura que l'anterior i que no desentona per a res amb el ofert a la resta del plàstic.
"Bucket List" és un altre dels bonus tracks que podem trobar en aquesta edició, la més roquera i festiva de tot l'escoltat, però que tampoc aporta res al meu entendre.
Ja per tancar aquest irregular treball podem escoltar la bonus track exclusiva per al Japó titulada "Brave, Young And Innocent" on unes boniques guitarres acústiques acompanyen la esquinçada veu de Chris Boltendahl en una balada que m'ha agradat bastant.
Per resumir ens trobem amb un disc que per descomptat no és ni molt menys dels millors en la seva discografia, té bastant temes de farciment en la meva opinió, però també compta amb uns quants talls francament bons, que ho posen un punt per sobre de la seva anodí treball anterior.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!