Perfect Smile - Mañana puede ser peor (2010)
 |
Progressive Metal
Leyenda records
2010
Temes
1. Acto final 04:17
2. Payaso 03:54
3. Cuentacuentos 05:17
4. El rey del momento 04:00
5. Amargo despertar 04:13
6. Por el cielo 05:04
7. Murphy 04:15
8. Petalos de rosa 06:48
9. Pedazos de ambición 04:37
10. EPC 08:31
Formació
Veus: Nacho Ruiz
Guitarras: Sebastian Amengual
Baix: Eduardo Corral
Bateria: Juan Palacios
Synths, seqüencias i pianos: Eduardo Ortiz
Crítica
Va arribar a les meves mans aquest disc gairebé per casualitat. Havia sentit que practicaven metall progressiu, un estil que no em convenç. Els vaig donar l'oportunitat per la curiositat d'escoltar aquest estil en castellà. La meva sorpresa va ser molt grata ja que després de moltes escoltes, per a mi es va convertir en el millor disc de l'any, atès que desperta en un un bon humor i una alegria, propi d'obres mestres.
Tenen un altíssim nivell compositiu i un nivell interpretatiu majúscul del primer a l'últim dels seus components. La veu de Nacho Ruiz (ex-Arwen), és capaç de variar des d'un impressionant timbre que recorda al mestre italià Michelle Luppi a un esquinçat estil que pot assemblar-se molt a Migue de Saurom, fins al punt que vaig mirar que no fes una aportació al disc com col · laborador. A tall d'anècdota, al seu myspace, es marca una versió de Mónica Naranjo, que com és sabut és sinònim de raig de veu; independentment de l'estil que canti i que aquest agradi.
El fet que sobresurt en aquest àlbum, és que no s'assembla a res, ni recorda a cap altre grup o influència destacada i des d'aquest primer disc demostren un estil propi molt marcat. Sempre dins d'un marc molt metalero, introdueixen tocs de bossanova, reggae, tango, Walz, ... que enriqueixen tots els temes, convertint-los en molt variats i molt rodons, complets musicalment parlant. És d'aquells discos que a cada escolta li trobes nous matisos, noves línies i malgrat que no entra ràpid a la primera, cada vegada et sembla encara millor fins finalment no poder parar de escoltar-lo.
Per ser un primer disc, conté un llibret de força qualitat, amb les lletres i imatges de la banda que convida a pensar en una forta aposta de present i futur.
Un altre punt que m'ha sorprès positivament i que em va cridar l'atenció, van ser les lletres de les cançons, ja que escapen de qualsevol tòpic i inspiren un ambient i una atmosfera més aviat de teatre o circ, sent un bon exemple, Murphy on tracten un tema tan comú com la mala sort atribuïda al susdit amb una lletra divertida i una música que manifesta el mateix. Tant Por el cielo com Payaso ens recorden i ens transporten a un circ, i desprenen una màgia realment especial. I no poden quedar sense tenir menció especial Amargo Despertar o Cuentacuentos, dos temes que un no es cansa d'escoltar.
A manera de resum, el disc i la banda mereixen ser coneguts i en qualsevol cas queda com una gran obra i un gran pas endavant dins del metall espanyol, amb nous sons diferents, frescos i d'altíssima qualitat!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!