Talesien - Talesien (2016)
 |
Progressive Power Metal
Suspiria Records
2016
Temes
1. Noa 02:00
2. Lazarus 05:30
3. A-Legato 04:41
4. Sexta Extinción 06:23
5. Neftalí 06:14
6. Incomprensión 05:41
7. Alma Encadenada 06:24
8. Insomnio 05:53
9. Apátrida 05:02
10. Mártires 06:20
11. Sublime 03:59
Formació
Veu: Javier García
Guitarra: Juan Carlos Cotelo
Guitarra: Nano Vikendi
Baix: Macaco
Teclats: Ínigo Uribe
Batera: Anxo Silveria
Crítica
Sempre intentem veure el got mig ple i ens omplim la boca de lloar les gran qualitat de les nostres bandes, però de vegades no volem veure el costat més cruel. Aquest costat és el de les bandes que per molta qualitat que tinguin es veuen encallades i que sovint suposa una mort prematura. Però per sort hi ha excepcions que es forgen a base d'insistir i insistir.
Talesien és un bon exemple d'aquesta perseverança contra tot, formats allà en els inicis d'aquest mil·lenni sota el nom de Kraken porten gairebé vint anys al peu del canó del metall nacional i el passat any han editat el seu quart treball que porta el nom de la banda . Un nou renéixer per a una banda que no hauria de haver de fer-ho, sinó més aviat ser molt més reconeguda.
Com l'au fènix torna a avançar després de quatre anys de silenci després si tercer àlbum, "El Silenci", paradoxal casualitat ... Aquesta aturada molt ha degut tenir en compte la pèrdua d'una de les seves pilars, com ho era Sergio Pérez qui va creuar el toll per motius laborals i va ser substituït per MA, Just "Macaco".
Talesien ha editat el que possiblement sigui el seu millor disc, almenys el que per a un servidor ha resultat ser més compacte i més equilibrat pel que fa a estils i influències. Talesien sempre ha brodat el costat progressiu de les seves composicions, tot i que puguin resultar menys enganxoses o assimilables. Doncs això en aquest nou lliurament l'han brodat. Han aconseguit deu talls de power prog amb marcat tint melòdic com no podia ser d'una altra manera. Però és aquesta perfecta combinació de power i pregresivo que fan d'aquest disc una bomba d'alta potència. Els Symphony X nacionals, anem ... salant les lògiques distàncies.
Des de l'inici amb "Lazarus" el disc explota a les nostres oïdes de forma directa i sense embuts, tècnica i essència progressiva a dosis iguals amb la força d'unes guitarres contundents i alhora dibuixant melodies infinitat costat d'una atmosfera gens pesada. Resulta difícil expressar, realment potent i melòdic.
"Al·legat" és un tall més directe i contundent, del millor del disc, si és que hi ha alguna cosa "millor". Un tall molt intens que se't fica al cap des de la primera escolta com "Neftalí", temes directes a la jugular.
Però és en temes més progressius en on la banda segueix mostrant que el progressiu el porten a les venes, "Sisena extinció", la grandiloqüents "Incomprensió", "Ànima encadenada" o "Apàtrida" són talls en on la creativitat de la banda es s'expandeix i es deixa portar en corts menys directes, però plens de matisos i detalls tècnics. Menció a part mereix "Màrtirs" tema definitiu i definitori del que és Talesien. Sis minuts d'energia, tècnica i emoció.
Sens dubte una banda que mereix ser escoltada amb una bona cervesa torrada degustant els dos sentits alhora.
Ressorgir i renéixer d'una banda que mereix molt més del que ha collit fins ara. Espero que aquesta vegada els pugui veure en directe i no quedar-me amb les ganes com va succeir la vegada en què els vaig veure pujar a l'escenari, però per problemes tècnics van haver d'abandonar la Ciutat Comtal sense poder actuar.
Banda indispensable dins de l'escena power prog nacional. Que està molt bé seguir a les bandes all star, però l'essència la tenim en les que estan al peu del canó i deixant-se la pell.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!