SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Sylvania - Testigos de las estrellas (2019)

Sylvania - Testigos de las estrellas
Sylvania logo
España

Testigos de las estrellas

Alternative Metal
Rock CD Records
2019


Temes

Mare Tranquilitatis
El Reino de los sueños
Sangre, Sudor y Lágrimas
La Maldición de Dabria
Vivo en tu memoria
La senda del olvido
Espíritu de fuego
Arcángel
Testigos de las estrellas
Por Nuestra Libertad

Formació

Guitarres: Alberto Montoya Tramoyeres
Baix: Álvaro Chillarón Prats
Veuss: Alfonso Arroniz
Bateria: Segio Pinar

Crítica

Ja fa algun temps de la sortida del final de la trilogia que va iniciar per allà l'any 2011, Lazos de Sangre, amb la seva història; va tenir la seva continuïtat amb l'excel·lent Records del Matí amb una formació renovada i que es manté ara amb el nexe d'unió entre les dues històries i que dóna sentit i significat a tot l'art conceptual que envolta a aquests treballs.

Com dèiem, manté la formació, una de les més sòlides de la banda amb l'incombustible Alberto Montoya Tramoyeres a les guitarres, Álvaro Chillarón, arma insubstituïble amb el baix, gran protagonista dins de les composicions de la formació i la continuïtat en aquest nou treball que ofereixen una identitat pròpia i clara com és la veu d'Alfonso Arroniz i la bateria potentíssima de Sergio Pineda qui també col·labora amb les seves veus.

Iniciem amb "Mare Tranquilitatis". Instrumentació clàssica i èpica per començar a encaixar les peces, ja que respon al nom de l'estació espacial on acaba l'anterior treball de la banda, amb els seus protagonistes encara atònits després d'una explosió. L'èpica es veu arribar a passos de gegant, deixant també en la seva part final tonalitats majors per deixar també musicalment aquesta esperança de la qual sempre fa peu Sylvania, abanderats del power metall de tall optimista.

Primera obra mestra: "El Reino de los Sueños". Musicalment potent, ràpida, agressiva i de tonalitat major, és a dir, alegre i de tall positiu. Col·laboració estel·lar, ja que un dels vocalistes més de moda dins el panorama metàl·lic cantat en castellà que comparteix protagonisme amb Alfonso: Rubén Kelsen de Débler. La seva veu melòdica, brillant i clara, força un bonic contrast amb la més càlida d'Alfonso. La bateria de la Pineda, espectacular, veloç i amb un so molt nítid encara li permet mostrar les seves guturals amb força. Petits talls foscos trenquen l'estructura del tema, dibuixant una història amb clares parts diferenciades: clar segell Sylvano.
Tindrem ocasió per parlar de la feina d'Alberto a la guitarra, qui majoritàriament deixa deixa la seva qualitat al servei de la música, deixant espurnes d'alta tècnica en alguns sols i en ocasions puntuals i també menció especial als acords, en especial els que ens deixen les instrumentacions, menys plans i buscant dibuixos amb setenes, disminuïdes, setenes menors, etc ... la qual cosa enriqueixen altament el resultat final al meu gust, encara que potser només sigui perceptible a cau d'orella d'alguns!
Dins de la història, viatge al passat de la nostra protagonista Sarah a través de la màquina del temps: Per fi el nexe d'unió dels dos discos anteriors, que també poden ser llegits en clau de petits mini-relats, autònoms per si mateixos!

"Sangre, Sudor y Làgrimas". Comencem amb molta potència. Estem davant d'un disc clarament potent, agressiu en la bateria i guitarrer, però que no deixa enrere la melodia en cap cas, donant protagonisme tant a les instrumentacions com a les col·laboracions com és el cas amb els vents en forma de flauta per Rafa García Vendrell i els whistle de Zarach Roig de Lèpoka, un clàssic en els vents de la comunitat valenciana.
Aquest quartet valencià té tot un repte per portar al directe aquests temes, amb clars tints èpics i que haurien de fer les delícies dels seus seguidors de sempre, així com aconseguir una nova horda de fans.
Elevada durada, pràcticament de 8 minuts per deixar-nos plasmada aquesta part de la història en la qual Sarah, per error apareix a Ponferrada en l'any 1065, havent-se detectat des Transylvania un viatge de dues persones, sense possibilitat de retorn. Pel que sembla es queda embarassada i dóna a llum a una criatura, Eduard, i donada la seva superioritat física i intel·lectual, ha de cuidar el seu fill des de la clandestinitat, originant el títol del tema.

Seguim davant aquesta obra d'art amb una nova col·laboració molt celebrada, almenys per la meva part, ja que no és senzill trobar l'ocasió per escoltar a Naomi P. Williams cantar en castellà, és a dir, la vocalista de Ankor i és en el tema que ens ocupa: "La maldición de Dabria". També la seva guitarra i compositor David Romeu aporta el sol corresponent.
Agressiu, més pesat i una mica menys melòdic, ens deixa aquest contrast de veu femenina dolç (aquest cop no ens deixa la seva faceta més agressiva) i aguda, jugant amb la d'Alfons qual musical Disney metall es tractés.
La tornada ens recorda sense voler una possible inspiració en la coneguda balada de Hammerfall, Home of the Brave, i tocs de Stravaganzza a la resta. ¿Inspiració? Segur, però per aconseguir un resultat nou i diferent que mereix tota la nostra atenció.
Després la tornada un dels molts moments de protagonisme brillant de l'incombustible Álvaro amb el baix i un sol que no fa sinó més patent el paper imprescindible que juga en tot el llançament.
A la part novel·lística, de tornada a 2516, la general Dabria i el cap de la resistència Ryan, tenen un duel verbal, representat en el tall. Així doncs, Naomi encarna la bella però malèfica part del "enemic".

Amb "Vivo en tu Memoria", tenim la segona part de la "Princesa Prometida" i primer single que va veure la llum d'aquest treball en format de videoclip (supera àmpliament el mig milió de visites a Youtube). Pots veure-ho sobre aquestes línies, seguint l'estela i deixant picades d'ullet al seu ancestre.
En la història paral·lela a la del primer disc, aquest cop és el fill de Sarah, Eduardo, el que té una relació impossible, que es veu truncada per una mort fingida. Mateixa història, diferents protagonistes, ... i és que això de que la història es repeteix ... és cert, encara que no musicalment parlant!

Sona "La Senda del Olvido". Arriba el moment per a una balada trista, màgica, malenconiosa i que ens deixa la pell eriçada, literalment parlant, cada vegada que l'escolto.
Amb la col·laboració del violí de Mercedes Olmedo d'Ignis Anima, trobem aquesta peça dolça, que interpreta Alfonso amb una delicada veu. La composició, obra d'Alberto Montoya transmet un amor paternofilial davant unes malalties cruels i que és una xacra, com pot ser una demència o Alzheimer, que es porten a la persona molt abans que es vagi de cos present.
Reflecteix certa ambigüitat que permeten fer la història pròpia en cada un, amb un desamor, una marxa no prevista ... i el resultat final, és senzillament emotiu i exquisit.
Del millor i més bonic del disc.

El segueix el "Espíritu de fuego", que també van presentar en forma de videolyric. Arrenca amb un dibuix del baix senzillament espectacular a les mans d'Álvaro i una potent guitarra d'Albert. Espai per al lluïment de la percussió de Pineda així com de nou per als seus puntuals guturals.
Potser és aquest el moment adequat del so, senzillament excel·lent, permetent desgranar cada instrument amb luxe i això és obra d'Enrique Mompó i Fernando Asensi, que han produït, gravat i masteritzat el disc en els Firework, estudis referents dins el power estatal.

Ens acostem al final amb "Arcangel" i és que va arribant l'hora d'unir tots els cables i res millor que aquest interludi virtuós de guitarra clàssica. En la història, apareix Ryan 20 anys després a rescatar Sarah i es porta amb ells al seu fill Eduard. Desajustos temporals i és que des història fins scifi ... no hi ha desperdici.
Iniciem amb un riff que m'agradarà veure com és defensat en directe, ja que Alberto ara sí, tira de tècnica per iniciar el tapping / lligat de "Testigos de las estrellas". L'orquestració dibuixa la frase principal del tema i ens trobem una peça de nou magistral.
Impressionant la tornada, deixant clar el segell de Sylvania però sonant fresc i diferent alhora. Cors èpics deixen pas al colofó, al punt i final, a la lligadura de tota la trilogia i és que deu minuts com va fer en el seu moment "Juicio Final", tanquen el treball. És el moment de "Por Nuestra Libertad".
Abans d'emprendre el tema, es revela que el fill de Sarah és de Javier (el nostre protagonista de l'anterior treball) i d'aquí el viatge de dues persones que es produeix a l'inici del disc, a la màquina del temps.

Com ja comentava extensa composició, amb cors èpics d'inici i que ens deixen per acabar de lligar tot la interpretació un mà a mà d'Alfonso amb el que va ser vocalista de la banda en el primer volum: Ángel Ortiz, actualment en Orient i Daeria.
És emocionant veure a Àngel de nou amb Sylvania i veure què diferent registre però que alhora, que bé constrasta i lliga amb el d'Alfons. Si en un directe col·labora en aquest tema, molts quilòmetres i una força molt major haurien d'impedir no estar present (que és fàcil que així sigui, d'altra banda).
Una veu més brillant i "metàl·lica" com la d'Ángel versus un portent natural com és la calidesa que també puja fins a l'infinit i més enllà del titular de la banda: Alfonso, que ha crescut com una bèstia vocalment parlant des que ocupa aquest paper a la banda.
Èpica més fosca, duels musicals, duels vocals i un final major tancant la història amb un sacrifici humà, el de Ryan, que destrueix la màquina del temps a canvi del seu propi vida per salvar els seus amics; amb la pell de gallina i la satisfacció de culminar un treball rodó, altament recomanat. Tanquen el disc unes notes de piano de "Juicio Final", que suposa que és on troben a Javier en un Madrid del segle XXI, teòricament millorat, per acabar de picar i donar la mà a tota la feina de la banda, que no hauria de caure en sac foradat, sinó significar un punt d'inflexió perquè la seva influència arribi més enllà de girar per les sales petites o mitjanes del nostre país i els situï allà on mereix un treball d'anys amb aquestes característiques.
Un disc que m'atreviria a definir d'imprescindible dins del power metal melòdic.

Víc Salda
09/04/2019

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.