Dreams of Agony - A Forgotten Tale (2017)
 |
Symphonic / Melodic Metal
Rock CD Records
2017
Temes
1. A Prologue of Decay
2. The Crown of Fate
3. Renascence
4. The Moon Spell
5. Tears of Oblivion
6. The Awakening of Chaos
7. The Other Half
8. Swords Rise
9. A Broken Throne
10. Vengeance’s Epilogue
Formació
Veu: Leyna Díaz
Guitarra: Rubén Burillo
Bateria: Arnau Salto
Baix: Bran Cantos
Teclats: Jordi Carrera
Crítica
A Forgotten Tale és el títol, de clares reminiscències al Power Metal, elegit pel quintet Dreams of Agony per mostrar-nos el seu treball debut. Un disc carregat de melodies heretades del Metall Simfònic, el Metall Gòtic i el Rock Progressiu, que els de Barcelona han sabut combinar en un so característic que demostra el potencial d'una banda que amb prou feines trajectòria podria estar present en varietat de festivals de caràcter internacional costat de bandes com Kamelot o Nightwish, sense perdre gens de qualitat.
A Forgotten Tale és un disc superb d'exquisit cura en cada segon del seu desenvolupament capaç de fer-nos sentir part d'una història intensa i profunda acompanyats pel mestratge musical d'uns integrants que demostren saber molt bé que estan fent. Un disc carregat de simbologia cèltica que t'atrapa des de la primera escolta.
"A Prologue of Decay" és la primera pista d'aquest disc. Un tema de gran caràcter ambiental on la banda crea una atmosfera idònia per deixar-nos arrossegar fins a un tema que transmet màgia i esoterisme segon després segon. Des de la primera pista del disc Dreams of Agony ens mostra tot el seu potencial a través dels cors de caràcter simfònic que ens acompanyaran al llarg de tot el treball. Un tema que comença pausat per poc a poc anar guanyant en intensitat fins a arribar a un desenvolupament musical digne dels més grans. Des d'una primera escolta destaca la tasca d'Leyna Díaz com a vocalista. Una tasca supèrbia amb un domini de l'instrument per sobre de la mitjana. El teclat condueix la melodia com el gran mestre de cerimònies creant estructures complexes que aporten al tema gran qualitat. Des d'aquest primer tema podem entendre que Dreams of Agony no és una banda més.
El segueix l'enèrgica i directa "The Crown of Fate", un tema que segueix amb el camí avançat pel tema anterior, però en el qual la banda s'atreveix a enfosquir encara més les seves melodies de clara influència del Metall Gòtic. Un tema de gran tornada i cors ben harmonitzats on, a més, destaca una gran base rítmica, on Arnau Salt a la bateria i Bran Cantos al baix transmeten densitat a un tema ple de grans arranjaments, on una vegada més, destaca la veu Leyna Díaz que res ha d'envejar a grans vocalistes del gènere com Sharon den Adel.
"Renascence" és el tercer tema de l'àlbum. Un tema ple de tensió a través d'un riff pesat, acompanyat d'una densa base rítmica i uns cors simfònics que construeixen una gran atmosfera capaç de mantenir-te en suspens al llarg de tota la seva durada. Requereix menció l'orquestració de tot el tema, capaç de mantenir la tensió i l'atenció a través de tota la melodia. El segueix "The Moon Spell", cançó on les veus guturals de Sergio Ainoza entren en acció, recordant-nos a grans temes de bandes com Nightwish i el seu joc vocal entre Tarja i Maco Hietala. Cal destacar a més el sol de guitarra, ple de melodia. Els arranjaments orquestrals tornen a ser els grans protagonistes de la cançó. Un treball superb.
El cinquè tall de l'àlbum es titula "Tears of Oblivion", una balada emotiva d'arranjaments exquisits el gran protagonista és de nou el piano, i on podem admirar el rang vocal de Leyna Díaz. Una cosa que s'evidencia, més si és possible, en el següent tema. "The Awakening of Chaos", probablement el tema mes equilibrat de tot el disc, i al meu entendre, el millor de tot l'àlbum.
Amb "The Other Half" tornen les influències del Metall Simfònic i el Metall Gòtic, terreny on Dreams of Agony mostra la seva versatilitat i identitat com a banda. Un tema ben elaborat on les guitarres Rubén Burillo passen a un primer pla entre arranjaments i orquestracions. El vuitè tall de l'àlbum es titula "Swords Arise", més de vuit minuts de durada on la banda juga amb orquestracions complexes i plenes de matisos i harmonies vocals. El teclat de Carrera ens regala de nou grans moments a través del tema. Sols, interludis i un final pausat que posa fi a una cançó que torna a mostrar-nos la qualitat compositiva d'aquesta jove banda.
"A Broken Throne", un tema de pesada base rítmica, que comença a anticipar el final d'aquest àlbum. "Vengeance 's Epilogue" és el epíleg de l'obra. Un tema d'influència barroca en els seus arranjaments. Una melodia folk que ens recorda a les bandes New Age, en un tema emotiu i ple de riquesa musical on la banda, demostra un cop més, saber compondre grans melodies.
Dreams of Agony ens porta amb A Forgotten Tale un disc cura, de gran producció i ple de riquesa tant en concepte com en composició i arranjaments. Un disc que presenta a una banda madura de composicions supèrbia amb gran projecció internacional. Un disc que recomano a tot aquell amant del Metall Simfònic. La veu de Leyna Díaz demostra una tècnica i una versatilitat poques vegades escoltada en les bandes de per aquí. Aporta a cada tema la intensitat necessària. En directe ha de ser al·lucinant. Una banda destinada a formar part dels cartells dels grans festivals.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!