Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

The Golden Moth

Symphonic Metal
Inner Wound Recordings
2018

Temes

01. Desert Rose
02. Trespasser
03. Wheel
04. My Beautiful Enemy
05. I Once Had Wings
06. Pirates
07. Sky Sailing
08. Wish
09. The Gods Speak
10. Promise
11. Golden Moth
12. The Gate Of Tim

Formació

Veu: Heidi Parviainen
Veu: JP Leppäluoto
Guitarra: Erkka Korhonen
Guitarra: Sami Salonen
Baix: Rude Rothstén
Bateria: Thomas Tunkkari

Ja tinc a les meves mans la conclusió de la trilogia de DARK SARAH iniciada amb "Behind The Black Veil" i continuada amb "The Trencaclosques", l'anàlisi també escrit per la meva podreu trobar en aquesta la vostra pàgina web.

El disc s'editarà a través d'Inner Wound Recordings com els anteriors, i té prevista la seva sortida a finals d'aquest mes de setembre. La banda en l'actualitat està composta per: Heidi Parviainen (ex-Amberian Dawn) - veus, JP Leppäluoto (ex - Charon) - veus, Erkka Korhonen - guitarres, Sami Salonen -guitarres, Rude Rothstén- baix, i tancant la formació es troba Thomas Tunkkari a la bateria.
Després d'una bonica portada, s'amaguen dotze temes que com sempre va disseccionar per a tots vosaltres en les següents línies.

"Desert Rose" és la introducció de rigor amb la qual comença el àlbum, i que ens porta al primer tall com a tal "Trespasser", on comprovo que la seva base musical segueix fermament ancorada en el metall simfònic amb un clar tarannà dramàtic i amb elements dels musicals, que els fa destacar en aquesta branca del metall. Fantàstic el duet de Heidi i JP alternant-se en les veus i arribant a un climàtic tornada. Destacar també les guitarres de la seva base rítmica que donen força i caràcter al conjunt de la peça, i les orquestracions, que tot i estar en un segon pla, doten de color a l'entramat de la composició.

La següent en caure "Wheel" és més ràpida en el seu tempo, acompanyada d'una bonica veu femenina per entrar poc després la màgica veu de Heidi, que contrasta i s'empasta a la perfecció amb la veu de JP per portar-nos davant d'un altre fantàstic tornada cantada a l' uníson per tots dos. En la seva part instrumental destaca un tècnic sol que li dóna un plus de qualitat a la composició.

"My Beautiful Enemy" té un inici on podem escoltar l'orquestració a full, que es fon amb la seva veu femenina per tornar de seguida al format de duet, recordant-molt als temes de les pel·lícules d'animació de Disney (sobretot la seva tornada) però en versió metalera. Molt currat el sol que els acompanya curt, però que encaixa a la perfecció amb el sentit que li han volgut donar al tema. Bon tall, lluminós i alhora potent.

Seguim l'escolta amb "I Onze Had Wings" que segueix marcat per un fort component orquestral i fins i tot circense pel molt present acordió en la seva melodia principal tocat per Netta Skog (ex Ensiferum) .Em encanta el contrast entre l'ambient circense de les parts cantades per Leppäluoto, i les parts de Parviainen, més gòtiques, confluint de nou en una dramàtica i preciosa part central cantada per tots dos. Em trobo un cop més davant d'una excel·lent composició de metall simfònic.

"Pirates" és una peça on les acústiques tenen una acusada participació, per a posteriorment entrar les orquestracions, dotant de màgia i grandiloqüència a una composició que perfectament podria estar en qualsevol musical de Hollywood. Destacar una vegada més el enganxós tornada en el qual la coral brilla amb força aconseguint amb això contribuir a que sigui la meva cançó preferida del rodó, i això que m'estan agradant molt tots els talls inclosos en el mateix.

Tot seguit sona en els meus cascos "Sky Sailing" que és molt més èpica i bombástica, amb unes cuidades orquestracions i cors que s'uneixen a una tornada que atresora una gran qualitat. Com m'agrada com ja he comentat anteriorment el bé que encaixen les veus de tots dos cantants completant una altra excel·lent composició i sens dubte una altra de les meves preferides del plàstic.

"Wish" torna a tenir un profund component de musical en la seva estructura. En aquesta ocasió les orquestracions dominen totalment la base musical en tota la seva durada. M'encanta el treballats que estan els cors acompanyant de manera magistral a la feina vocal dels seus dos protagonistes. Haurien enviar aquest tema a les productores de Broadway, perquè encaixaria a la perfecció en qualsevol musical produït allà.

I entrem en la que possiblement sigui la joia de l'opus, per les col·laboracions de Marc Hietala (Nightwish) i la nostra Zuberoa Aznarez (Diabulus In Musica). Aquesta cançó titulada "The Gods Speak" és un autèntic tour de force entre tots els vocalistes que hi participen. Tremendament orquestral i monumental, amb unes rocoses guitarres rítmiques que marquen el tempo i donen base a les diferents veus que s'alternen per arribar a una orgàsmica i bella part central que compta amb un punch brutal. Espectacular i realment emotiva són dues paraules que perfectament es poden aplicar a aquesta gemma transformada en cançó.

"Promise" és el paradigma del metall simfònic, contenint tots els elements del mateix: dinamisme, potència, bellesa, i grandiositat. Preciós la tornada i el sol que l'acompanya, ple de feeling i que contribueix a completar amb nota una altra de les composicions estrella d'aquesta fenomenal obra.

Quant al tema títol "Golden Moth" no desentona per a res entre tot el que s'ha escoltat. És una bella balada on la veu de Heidi és la gran protagonista i que em recorda molt als Within Temptation més suaus. Com dic és realment accessible i molt bonica, en part gràcies als fantàstics cors que l'envolten.

Ja per tancar el disc, em trobo amb "The Gate Of Time" que funciona com la outro de l'àlbum.

M'és difícil explicar tot el que tanca aquest "The Golden Moth" atès que s'ajunten mil sentiments i matisos que de segur ha volgut mostrar-nos la seva creadora. Però si puc dir que al meu entendre és sens dubte la seva obra més rodona i personal. Totes les composicions són d'excel·lent i la producció és realment bona. Si t'agrada el metall simfònic no ho deixis escapar, atès que és un dels millors cd en el seu estil que ens han arribat aquest any.

Bruno Molina
05/09/2018

Arxiu de
novetats