Phoenix Rising - MMXII (2012)
 |
Power Metal
Sonic Attack Records
2012
Temes
01. Tenebris Revelantur
02. Agoraphobia
03. La profecía
04. Noche eterna
05. Rabia y dolor
06. El cielo y la tierra
07. Abaddon
08. Éxodo
09. Almas errantes
10. Era de luz
01. Tenebris Revelantur
02. Agoraphobia
03. The chosen one
04. Last eternal night
05. Fury and rage
06. My love still remains
07. Abaddon
08. Exodus
09. Lost souls
10. Nova Era
Formació
Guitarra y Veus: Miguel
Guitarra: Dani
Baix: Sergi
Bateria: Iván
Teclats: Jesús
Crítica
Nou disc de la banda anteriorment coneguda com Cinquena Esmena o primer àlbum de Phoenix Rising, o almenys sota aquest nom.
Els madrilenys han apostat molt fort per una doble edició en castellà i en anglès d'aquest disc, anomenat com l'any de la seva sortida MMXII.
La banda ha buscat i ha donat un salt de qualitat important amb una acurada edició que mostra un gran so i una proposta sonora que segur agradarà als seguidors de sempre de la banda, com així als molts nous que aconseguiran gràcies a aquest treball.
En definitiva, power metall madur, molt treballat i que manté el segell de la banda, musicalment parlant, però com hem dit, evolucionat, i repetint, més madur.
La veritat és que la veu de Miguel és molt característica i ofereix un registre al grup que li marca amb una identitat molt clara. Miguel també s'encarrega de les guitarres al costat del guitarra solista Daniel, que fa un treball encomiable.
Es tracta d'un disc directe, ràpid i contundent i de la base rítmica que marca aquesta qualitat s'encarrega Ivan a la bateria i Sergi al baix.
Tota l'atmosfera simfònica ve de la mà dels teclats de Jesús, qui dóna un altre segell important al so de la banda.
El disc obre amb una intro simfònica com Tenebris Revelantur. Uns passatges molt gregorians, amb uns cors gairebé d'abadia de frares que ens deixen caure gairebé com per sorpresa el primer gardela del disc, també primer single i videoclip en ambdós idiomes, com és Agoraphobia.
Es tracta d'un tema ràpid, de pur power metall, amb unes guitarres poderoses, uns cors majestuosos i un doble bombo espectacular.
El tall té algun gir musical, donant pas a sols vertiginosos, però bàsicament és un tema enganxós i excel · lent carta de presentació per a aquest treball. Pots sentir-ho sobre aquestes línies.
El disc segueix endavant amb un tapping de guitarra a manera d'introducció de la Profecia.
Un altre tema ràpid, de metall de tall del qual es va posar de moda a Itàlia a finals de segle passat, molt melòdic i que serà del grat dels amants del metall melòdic.
Val a dir que per a aquells escèptics, que per motius desconeguts per a mi, així com per als que llegeixin la versió anglesa d'aquesta revisió, el disc es troba cantat també íntegrament en anglès, sense perdre gens de frescor, per descomptat instrumentalment, ni vocalísticamente parlant. No es nota ni un sol tros forçat per una possible traducció "guerrera".
El quart tema, no aneu a pensar que té ni menys força, ni energia, al contrari Nit Eterna incopora més dels elements ja comentats algunes bases de guitarra més dures, amb canvis que criden l'atenció, tant a l'alentir el ritme al màxim, com l'explotar amb tota la tralla i velocitat que puguis imaginar.
En Ràbia i Dolor, la banda rep la col · laboració de Pere Quirico al violí, que li dóna aquest toc com més folk i un caire al tema més festiu i popular, però no ens equivoquem, sense perdre la velocitat ni la força que acompanyen la banda en tot moment.
Unes notes de piano, d'estil clàssic, ens obre la balada El cel i la terra. A mig tema s'incorpora primer la bateria i després la guitarra mitjançant un sol, per imprimir força i caràcter al tema lent del disc.
La veu de Miguel, càlida, de timbre característic, ja que no és un perfil agut tot i que aconsegueix registres realment esgarrifosos, li posa tot el sentiment, en aquest tema, i realitza un treball molt alabable.
El disc, més o menys, supera l'equador amb Abbadon. Tema ràpid amb uns arranjaments de teclat que estan tan acoblats que semblen subtils tot i que analitzant bé, tenen un protagonisme vital.
L'enregistrament del disc és molt bona i destil · la qualitat, ja que tot i la velocitat i la canya, es distingeix perfectament la línia de baix que no únicament omple, sinó que aporta nous matisos que realment enriqueixen el resultat final, sense obviar la velocitat que requereix seguir el doble bombo.
Èxode ens recorda que el disc va arribant a la seva fi, en ser introducció instrumental d'Ànimes Errants. Tema que potser dóna a pensar en un mig temps, però clar, un mig temps de Phoenix Rising, és un tema bastant ràpid. El joc de doble bombo combina ritmes més ràpids i constants, amb parts més diferenciades on intecala diversos jocs de ritmes. La guitarra, més afilada, li dóna també aquest toc al tema més diferent del disc, cosa que d'altra banda, agrada i s'agraeix, demostrant altres facetes dels madrilenys, que decideixen intercalar velocitat i força, amb aturades i suavitat fins al canvi de to final que liquida el tema amb l'última tornada i un sol de colofó.
Era de Llum ja si, posa punt i final al llançament de Phoenix Rising. Un tema molt llarg que combina tots els ingredients que la banda ha posat en joc i és aquí on apareixen diverses col · laboracions il · lustres com la de Pacho Brea (Hybris) a la part vocal. També s'intercalen seus bons fers vocals, gent de la talla de Fernando Asensi (Fireworks Estudis, on va ser gravat l'àlbum), Pablo Solano, vocalista de la banda Dragonfly o Alberto Scarlatta dels recentment extints Aura Eterna.
Val a dir, que aquestes col · laboracions no apareixen a la versió anglesa i és allà on es veu una immensa feina el de Miguel per a suplir i seguir donant-li un aire, a aquests tres tros de vocalistes.
El tema posa la cirereta a un disc, que si bé no és ni molt menys debut, si que significa el "debut" d'una nova era per a aquests nois, amb un grandíssim salt de qualitat i una aposta que mereix obtenir bons fruits.
Finalment, comentar l'artwork, molt treballat i amb una portada molt cridanera, on podem observar, a manera de curiositat l'anterior nom de la banda a la creu central. Les lletres, van acompanyades de versicles de diferents escriptures religioses, com a curiositat.
Aquest no és ni més ni menys, que una mostra més de la qualitat i del mimats que estan els detalls en aquest llançament, altament recomanat i que agradarà, tant si ets seguidor del power nacional, com si prefereixes les veus cantades en la internacional llengua anglesa.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!