Theragon - Where The Stories Begin (2020)
 |
Power Metal
Art Gates Records
2020
Temes
1. The Prophecy
2. Blazeborn
3. Theragon
4. The Eternal War
5. Fire Blood
6. Am I
7. Drunk Dwarf Inn
8. Talisman Of Tears
9. Never Gonna Give You Up
Formació
Veu: Ferrán Quiles
Guitarra: Alejandro Ibánez
Baix: Enrique García
Teclats: Héctor Palanca
Bateria: Joan Andreu Quiles
Crítica
Ja fa uns anys que THERAGON, grup d'origen valencià, van presentar el seu debut, titulat Where The Stories Begin, una manifestació del Power Metall europeu de la dècada de 1990, un estil musical que no s'ajusta a tots els públics. La grandiloqüència intrínseques a aquest so èpic i pompós no han estat universalment ben rebudes, caracteritzant un gènere que, per raons que escapen a una comprensió immediata, es presta amb facilitat a l'adopció de clixés ia la producció de sonoritats que es poden considerar, de vegades , una mica risibles. Equivocats humans.
Aquest gènere musical, marcat pels seus elements èpics, no ha estat sempre del gust general, i la singularitat de THERAGON rau en la seva valenta adhesió a aquestes característiques distintives. "Where The Stories Begin" s'erigeix com una expressió musical que desafia les convencions preestablertes, explorant amb audàcia les possibilitats creatives del Power Metal noventero. La banda, de manera notable, s'embarca en la revitalització del gènere en fusionar elements nostàlgics amb una aproximació fresca i emocionant.
La jove formació THERAGON demostra una notable solidesa a la seva obra, "Where The Stories Begin", la qual es distingeix per la narrativa que desenvolupen al llarg de nou temes. Aquest treball transporta l'oient a un univers màgic propi de THERAGON, insinuant la presència d'un àlbum complex i ricament matisat, una impressió que es confirma tant a la portada com a les clares influències que la banda ha sabut integrar de manera significativa.
L'obertura amb The Prophecy, una breu introducció instrumental cinematogràfica, submergeix l'oient de manera èpica en aquest món de fantasia. La següent pista, Theragon, evoca immediatament a la reconeguda banda AVANTASIA. La cura feina en els teclats, les veus agudes i els cors èpics són elements que reflecteixen les influències de THERAGON. A "Blazeborn", observem una peça més directa i menys opulenta, amb un protagonisme més gran de les guitarres que recorda a l'estil de HELLOWEEN. La cançó mostra la versatilitat vocal de Ferran Quiles.
"The Eternal War" exhibeix línies vocals, cors, tornades marcials i teclats que creen melodies èpiques. Tot i que les influències són evidents, THERAGON aconsegueix imprimir el seu propi segell, fent que la cançó, malgrat les seves notables similituds, es distingeixi com una creació pròpia. La varietat de l'àlbum es revela a Fire Blood, on el protagonisme del teclat es combina amb guitarres més pesades i la versatilitat vocal de Ferrán Quiles. La cançó transita entre moments enèrgics i altres de més calmats, creant una experiència sonora rica i dinàmica.
"As The Wind" destaca pel seu èmfasi al teclat, amb un so més alegre i un mig temps que recorda bandes clàssiques del gènere. Ferran Quiles, a través dels seus límits vocals, crea un himne per a la banda, ressaltant la influència de l'època daurada del power metall. La balada de l'àlbum, Am I, mostra una combinació de teclats cristal·lins, guitarres melòdiques i l'expressivitat teatral de Ferrán Quiles. Tot i que és una balada, moments poderosos i amb ganxo eleven el seu impacte emocional.
"Drunk Dwarf Inn" introdueix elements de folk metall, adoptant un estil festiu i desenfadat, similar a bandes com KORPIKLAANI. La inclusió d'acordió, teclats i una tornada coreable brinda una experiència ideal per a esdeveniments en viu i celebracions. L'àlbum culmina amb "Talisman Of Tears", una composició ambiciosa i èpica que supera els deu minuts de durada. THERAGON aconsegueix amalgamar tots els elements presentats a l'àlbum en una obra mestra que destaca per la seva diversitat i desenvolupament narratiu. Des de passatges acústics fins a moments més foscos i caòtics, la banda demostra una destresa impressionant. Com a obsequi, la versió de "Never Gonna Give You Up" de Rick Astley, tractada amb el distintiu filtre de THERAGON, tanca de manera curiosa i despreocupada el seu àlbum debut.
El primer treball de THERAGON revela una banda amb un potencial extraordinari, que abraça les seves influències i aconsegueix transportar els oients a l'època daurada del power metall. L'habilitat de la banda per evocar emocions i reviure sensacions del passat marca un debut prometedor. Un àlbum descolta obligada.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!