Gloryhammer - Return to the Kingdom of Fife (2023)
Power Metal
Napalm Records
2023
Temes
1. Incoming Transmission 01:46
2. Holy Flaming Hammer of Unholy Cosmic Frost 04:35
3. Imperium Dundaxia 04:36
4. Wasteland Warrior Hoots Patrol 04:29
5. Brothers of Crail 04:16
6. Fife Eternal 03:05
7. Sword Lord of the Goblin Horde 05:26
8. Vorpal Laserblaster of Pittenweem 04:29
9. Keeper of the Celestial Flame of Abernethy 03:20
10. Maleficus Geminus (Colossus Matrix 38B - Ultimate Invocation of the Binary Thaumaturge) 12:10
Formació
Veus: Angus McFife II
Guitarra: Ser Proletius, Grand Master of the Deathknights of Crail
Baix: The Hootsman, Astral Demigod of Unst
Teclats: Zargothrax, Dark Emperor of Dundee
Bateria: Ralathor, the Mysterious Submarine Commander of Cowdenbeath
Crítica
Heus aquí una review una mica curiosa. Curiosa pel tipus de banda de què es tracta i del seu peculiar canvi de vocalista.
Gloryhammer pot ser de tot menys una banda clàssica més, des dels inicis van enfocar aquest projecte, no si més si més secundari en els seus inicis, però que s'ha convertit en una andanada completa amb el pas dels anys i actualment és una de les bandes més conegudes dins del power més descarat de l'escena. Si enfoques el teu projecte amb els membres com els herois de la història que narres als teus discos... Què passa si el teu cantant/deixa la formació? Doncs que el nou es diu igual, però segon. Si... Angus McFife se'n va per donar pas a Angus McFife II. Sí... sí...
Però bé... i això que ha suposat? Doncs contra mals auguris, un renéixer vocal i compositiu més que interessant. Angus McFife II té una veu més aguda, menys esquinçada i més melòdica que li dóna moltíssim joc, tant que ha permès a la banda, a tornar més als seus inicis deixant una mica els aires més contundents i foscos del tercer treball i endinsar-se en un power de tall italià, sí, més Raphsodiano, amb els típics tocs folkies de la banda i mantenint i fins i tot augmentant la seva teatralitat.
És una trallada de disc. Fi de la història.
"Holy Flaming Hammer Of Unholy Cosmic Frost" és tota una declaració d'intecions, power itialià a vena!! La teatralitat esmentada apareix en talls com a "Imperium Dundaxia" que a estones sembla que algunes línies vocals podrien tranquil·lament estar en algun musical.
Però Gloryhammer segueix sent aquesta banda boja amb la seva història medieval futurista cazagoblins... irreverents i divertits com a pocs com "Brothers Of Crail" o "Sword Lord Of The Goblin Horde"
Pels que ens us agrada el power podeu passar de llarg, aquí hi ha la porta. Pels puristes la porta continua oberta, no perdeu el temps. Per a la resta aquest és un disc que us farà gaudir com a nans. De vegades els canvis són bons i necessaris.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!