Alux - Illusory Dimension (2013)
 |
Symphonic / Folk Metal
Autoproducido
2013
Temes
1. Umbral 03:05
2. Orb 07:09
3. Heroes 05:31
4. Pareidolia 07:06
5. Enigmatic Utopia 08:27
6. Road's Delusion 07:15
7. Nightmarish Gala 04:37
8. Epígrafe 09:50
Formació
Veu, guitarra, teclats, bateria: Erick Sánchez
Veu, guitarra, teclats: Alexis Carrillo
Crítica
A finals del passat any Alux presentar el seu primer treball, Illusory Dimension. Un disc que no deixarà indiferents als amants del folk metal més extrem, però no quant a la seva brutalitat, sinó per que han portat els termes folk i èpic a un altre nivell que frega la banda sonora.
Alux és el projecte d'Erick Sánchez i Alexis Carrillo, que s'encarreguen de tots els instruments. És un projecte que no sé si podrà reflectir sobre els escenaris de forma habitual, ja que es tracta d'un disc ple de passatges instrumentals que dificulten un directe intens, però el temps i la banda ho decidiran.
Sincerament m'agradaria poder veure en què història s'han basat per compondre Illusory Dimension perquè estic segur que ha d' haver alguna cosa després dels temes del disc, no se si ja existeix i ho han musicat o és una història inventada per ells mateixos que sense dubte estaria molt bé conèixer. De fet mentre escolto el disc seria perfecte poder disposar d'un history board o còmic que et permeti visualitzar el que escoltes.
Illusory Dimension conté una infinitat de matisos i composicions que freguen l'experimental en el que l'estil es refereix, no és una novetat que bandes com Finntroll, per posar un exemple de gran calat, o Svartby entre altres busquen donar un pas més al folk metal èpic i no s'estanquen en un mateix so. En aquest mateix camp podem situar Alux que han elaborat una peça complexa i plena de matisos i experimentacions.
En temes com " Heroes " podem veure els contrastos entre una acordió festiva al més pur estil bavarès i la foscor de les guitarres i veus gravis, amb ritmes pesats, contrapunts que propi prometen ben poc però un cop escoltats, són més que interessants i més quan li vam sumar un... xilòfon ? No hi ha límit.
En temes com " Orb " o " Enigmatic Utopia " els teclats juguen amb les guitarres per crear una melodia sota els seus riffs i per canviar els ritmes amb transicions èpiques. O com en el cas de " Nightmarish Gala " se li sumen uns cors també de tall èpic que emfatitzen encara més la grandiloqüència. Bé podria tractar-se del final d'una pel · lícula d'aventures en el seu punt àlgid. I sobre " Epígraf ", un tall instrumental de gairebé deu minuts... grandiós en tot el significat d'aquest qualificatiu.
El punt negatiu el trobo en la producció, que podria millorar-se, però com en molts dels projectes d'aquest tipus, els diners no sobren i ha de ser la causa d'aquesta producció.
Illusory Dimension és un disc que no deixarà indiferent, o t'agrada o el odies.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Suscríbete aquí!