Alquimia - Espiritual (2015)
 |
Power Metal
Mutus Liber
2015
Temes
1- Indomable
2- La Flor en el hielo
3- Éxodo
4- Caballero blanco
5- El ocaso de los dioses
6- Espiritual
7- Vulnerable
8- Sol Negro
9- Morir por nada
10- Almas Unidas
Formació
Baix: Ruben Lanuza
Bateria: Leo Duarte
Teclats: Chez Garcia
Guitarra: Alberto Rionda
Veu: Israel Ramos
Crítica
Em moria de ganes d'escoltar ja el segon àlbum de la banda asturiana, tenien el llistó alt, ja que el predecessor ja era sublim.
El mestre Rionda ens presenta aquest cop, un disc carregat de matisos, de ritmes i melodies espectaculars que, de nou, faran delícies a les orelles dels fans més fanàtics dels primers àlbums d'Avalanch però també de la resta.
Seguint l'estela del primer àlbum, comença amb una gardela powermetalero "Indomable" que s'inicia amb una melodia veloç i neoclàssica al màxim, doble bombo a pinyó i un Isra potent i esquinçat alhora que subtil, com només ell sap fer, 01:00 tornada a cor, i com sempre, uns sols a l'altura de la carrera del mestre Alberto Rionda.
Passatges foscos per "La flor en el hielo" que ens introdueixen en un rif pesat i canyer, amb uns teclats molt marcats, i un Isra mica més net i melòdic que em recorda a l'època de "Los poetas han muerto", alguna cosa mes progressiu.
"Éxodo", ritmes entretallats molt progressius al mateix temps que contundents amb un treball de Leo Duarte excel·lent, que unit a Rubén al baix i Chez al teclat sona sòlid fins la tornada que trenca en melodia doblegada i uns aguts al Manowar de Mr Isra , que ens deixen atònits. El sol de guitarra, es torna una mica més clàssic, gairebé hardrockero que ens porta a l'apoteosi vocal de nou.
No puc evitar que la intro de cavaller blanc, em recordi, per l'inici del puntejat, a "Stratosphere" dels finesos Stratovarius, però anem, res a veure, aviat entren els ritmes entretallats marca de la casa seguits del doblebombo del nostre estimat power metall, i un Isra pletòric i canyer, tornada marcat hipermelodico i com no, un sol descomunal, contrastant amb el següent tema, que fa que ens relaxem una miqueta.
"El ocaso de los dioses" va posar la pell de gallina la primera vegada que ho vaig escoltar i ho segueix fent, (com a nota personal, és el meu favorit), teclats i veu tranquil·la, gairebé a capella i un mestratge en un camp en el que no ens tenia acostumats, guitarres menys destacades, fins al sol, que també gairebé a Capella, només amb el teclat de fons, ens introdueix una altra vegada a la melòdica veu pujant i baixant al seu antull, em sorprèn que en cap moment surtin disparats al doble bombo ja que els redoblaments de bateria facin pensar que ho faran, Sublim. Gran tema que perfectament podria haver signat Blind guardian, encara que segur que no seria tan espectacular.
Intro tirant perillosament a electrònica per "Espiritual", el tema homònim del disc, entra potent i estripat, guitarres potents i melodia vocal en la línia habitual, aquesta vegada no tan ràpid, però igual de contundent, potser una mica mes comercial, donat el ganxo que té la seva tornada.
El més semblant a una balada que aneu a trobar és aquest "Vulnerable", teclats i ritme de guitarres doblades al Scorpions i ritme de baix i bateria que al costat de Isra, cantant baixet per entrar amb més força al següent vers ja amb les guitarres. M'encanta la frase de la tornada "...Desperté en la oscuridad en ausencia de tu luz, y entre lagrimas grité tu nombre...". Espectacular.
Tornem al power, amb una intro molt de Rhapsody, però amb una potència i intensitat de l'època dels primers Avalanch amb "Torquemada" o "Excalibur" però sense perdre l'essència i la contundència de Alquímia, velocitat i tornades enganxoses en el primer avançament que ens van llançar els Asturians.
Mas moderna l'entrada de baix i bateria de "Morir por nada" que s'allunya una mica més del disc anterior, tema mes heavy clàssic, amb cors marcats i guitarres pesades fins i tot dels vuitanta. De nou Isra destaca, tècnicament perfecte, gran tema molt èpic.
Entrem amb veus a cor, directament al estrivillo amb mensage de força i valor, alguna cosa mes happy, amb un ritme tirant cap a Helloween, amb guitarres neoclàssiques, per seguir, canvis de ritme, als quals ens té acostumats, però sempre tornem a la velocitat, potser el tema mes comercial del disc, sense deixar de banda l'essència alquímica.
Aquesta vegada sense balades ni temes instrumentals, directes al gra, s'han treballat un disc potent, tècnic i purament heavy, amb una producció immillorable, que fa presagiar una llarga carrera per Rionda i els seus nois.
Ho heu tornat a fer ... no puc fer mes de treure el barret i donar-vos l'enhorabona i les gràcies.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!