Diabulus In Musica - The Wanderer (2012)
 |
Symphonic Metal
Napalm Records
2012
Temes
1. A Journey's End (Intro) 02:15
2. Ex Nihilio 05:30
3. Sceneries of Hope 03:51
4. Blazing a Trail 04:03
5. Call from a Rising Memory (Intro) 01:18
6. Hidden Reality 04:43
7. Shadow of the Throne 04:43
8. Allegory of Faith, Innocence and Future 05:20
9. Sentenced to Life 04:59
10. Oihuka Bihotzetik 04:52
11. No Time for Repentance (Lamentatio) 08:29
12. The Wanderer 04:38
Formació
Veus: Zuberoa Aznárez
Guitarra: Adrián Vallejo
Teclats: Gorka Elso
Baix: Alex Sanz
Bateria: Xabi Jareño
Crítica
Fa temps que volia parlar sobre Diabulus in Musica, la banda de Pamplona que s'està obrint camí en el món, actuant en diverses edicions del festival belga, Female Metall Voices, el més important especialitzat en les bandes liderades per dones. I per entendre aquest èxit cal haver escoltat aquest, el seu segon disc: "The Wanderer".
Perquè "The Wanderer" és un disc que t'atrapa i t'obliga a escoltar-lo una i altra vegada sense saber molt bé per què. I dic que sense saber per què principalment perquè hi ha tants elements de qualitat que no saps amb quin quedar-te. Acabes el disc i t'adones que hi ha hagut tantes coses que t'han agradat que necessites tornar a escoltar sencer, no una part ni una cançó concreta.
El treball de composició és bo, l'execució és bona i sobretot, la producció és magnífica, amb uns suports corals que són sens dubte les joies que adornen tota la corona que és el disc.
La típica introducció orquestral amb què comença aquest treball, "A Journey s End", ens mostra la dolça flauta tocada per Zuberoa, la diva de la banda, demostrant que no només sap cantar sinó que a més és una artista versàtil.
La intro dóna pas al millor tema de l'àlbum per a mi: "Ex Nihilo". Si no fas girar el teu crani a l'escoltar els riffs de guitarra de l'inici o del vers de la cançó, és que no tens sang a les venes. I a sobre: cors èpics, bones línies de veu i bateria amb dobles bombos que semblen la perforadora d'una obra. El tema ho té tot.
"Sceneries of Hope" comença amb un synth de teclat marcant la melodia inicial i final del tema. Un tema d'estructura bàsica i tornada enganxosa.
"Blazing a Trail", el tema en el qual participa Mark Jansen amb les seves veus guturals que a mi em semblen infinitament inferiors a les del teclista de la banda, Gorka. Un bon tema ple de cors que la banda ha donat especial rellevància però que a mi personalment no em sembla el millor del disc. Potser perquè cada vegada que apareix la veu de Mark Jansen em treu la pujada.
Després som transportats a algun lloc remot del passat en "Call from a Rising Memory". Un breu interludi ambiental en què mentre Zuberoa dóna notes amb la seva veu, jo visualitzo els camps de la llar d'Màxim Meridi a la pel.lícula "Gladiator". Per sobtadament començar "Hidden Reality", una altra de les joies del disc, amb un potent ritme acompanyat de bons arranjaments orquestrals, un vers enganxós i una tornada que probablement és el que menys m'emociona de la cançó. No obstant això tot això eclipsa al voltant dels 2 minuts i mig quan entra un interludi de cors que em treuen el cor del pit. Quina gran moment del disc! A sobre, amb una guinda posada en la flauta de Zuberoa acompanyant al ritme de guitarres i als cors.
I vam arribar el setè tall ... Aquí és on deixem la objectivitat en la paperera i ens limitem a destrossar-nos el coll amb els ritmes en Si menor "Shadow of the Throne". Escoltar aquest tros de tema, en el qual Gorka deixa els teclats per centrar-se en donar tot el millor de la seva veu gutural, és senzillament un plaer. Una tornada que em recorda als Moonspell en la versió més bruta de "The Anctidote", per exemple i com vaig dir, ritmes i riffs de guitarra aclaparadores, brutals i sobre enganxosos.
"Allegory of Faith, Innocence ..." no és probablement la seva millor tema, per no dir el menys bo de l'àlbum. Llarg i no molt recordable. El millor probablement siguin les parts amb guitarra clàssica amb què comença i que després reprèn al interludi amb els cors.
És l'hora del novè tall: "Sentenced to Life". Una peça que és una meravella es miri com es miri. Una cançó lenta que comença amb un piano encandilador i les línies de veu més recordables de tota l'obra. Sens dubte la tornada és el millor del disc. Pots estar cantant-tot el dia i faria emocionar fins a un ànec de goma quan s'escolta. La segona millor pel meu gust.
"Oihuka Bihotzetik" un tema en basc amb molt doble bombo, amb la veu de Gorka en els versos i Zuberoa com sempre lluint-se en la resta i aconseguint els millors moments de veu lírica de tot "The Wanderer".
"No Time for Repentance" és un altre tema llarg (8 minuts) però que fa merèixer la pena el seu escolta des del minut 0 al 8 i escaig. Començant pels fantàstics riffs de guitarra acompanyats per la (no em cansaré de dir-ho) prodigiosa veu gutural de Gorka, seguint per un bon tornada, i acabant en moments gairebé "black metalers".
Per acabar, l'acústica "The Wanderer", molt bonica i agradable d'escoltar però amb una fallada bastant important. I és que les 6 primeres notes de la tornada són exactament iguals a les de la famosíssima "Fill de la Lluna" de Mecano, compartint més la mètrica de compàs de ¾, cosa que no ajuda a diferenciar-les i clar, un ja no pot deixar de pensar en aquest punt concret durant la resta de la cançó.
Producció: altíssim nivell de producció. Un so de guitarres i bateria compacte i amb moltíssim "punch". Cors grandiloqüents per tot arreu. Ja només els falta poder comptar algun dia amb una orquestra real sencera.
Composició: Temes compostos consciència. Amb un munt d'idees fabuloses com mai s'han escoltat en cap banda de metall espanyol. Molt bons arranjaments de teclat / orquestra, excel · lent treball amb els cors i també cal destacar els identificables riffs i ritmes de guitarra. M'agradaria poder opinar de les lletres en aquest apartat però malauradament no les he llegit.
Interpretació: Zuberoa és una artista dinàmica i eficaç. La seva veu no resulta desagradable d'escoltar en cap de les facetes que proposa el disc: lírica, normal, suau o mixta. De fet, és tot el contrari: és més que agradable. És seductora. La veu de Gorka és impressionant, per si no havia quedat clar. La bateria és un canó i les guitarres fan feliços a tots els fisioterapeutes o professionals de la traumatologia cervical del món.
El pitjor: Només dues coses no molt importants. La primera és que he d'admetre que la majoria dels tornades no destaquen com haurien. M'explico: les cançons són tan bones i amb tants punts àlgids que les tornades (que suposadament han de ser els punts més memorables i àlgids de les cançons) eclipsen al seu costat, amb alguna excepció com "Sentenced to Life". El dia en què la banda, a més de cançons perfectes, afegeixin tornades encara més emocionants que tota la resta, ompliran estadis on vulgui que vagin.
D'altra banda esmentar el que passa a la cançó "The Wanderer". Sent espanyols, és difícilment comprensible que no hagin notat la semblança amb "Fill de la Lluna", un dels vals més famosos del món.
El millor: Pràcticament tot. Guitarres brutals. Arranjaments fantàstics. Cors a tot arreu i tots bons. Veus melòdiques i guturals de somni. Bones composicions.
Conclusió: estem davant d'un dels millors treballs fets mai per una banda de metall espanyol (al meu parer, juntament amb "Decoder" d'Ebony Ark i alguns altres). Deien que eren els hereus d'Epica però a mi senzillament em semblen ja millors que Epica.
Nois, sou la gran esperança del nostre metall. Us poso aquesta nota només perquè per a mi un 10 està reservat per a discs de llegenda. Però seguiu així i sens dubte tindré el plaer d'escriure dins de no gaire sota el vostre nom.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!