Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Despertar

Gothic Metal
Autoproducido
2011

Temes

01. Pensavientos 5:47
02. Luz Roja 4:06
03. Caperucita Feroz 4:08
04. Despierta 5:07
05. Ciudad Esperanza 3:58
06. Si te vas 4:22
07. Nueva vida 4:52
08. Sweeney Todd 3:26
09. Carta al barquero 5:00
10. Por si sirve de algo 6:36
11. Amanecer 4:03

Formació

Veus: Martí Doria
Guitarras: Víctor Vazquez
Guitarras: Laura Moral
Baix: Lluís Ripollés
Bateria: Pep Rovira

Disc debut d'aquesta banda catalana i una grata sorpresa de nou amb la música que es realitza en aquest país. Ja no hi ha excuses!

Despertar és el primer àlbum del grup i es nota que li han dedicat molt d'afecte i molta cura, ja que es veu i s'escolta un àlbum treballat i cuidat fins al menor detall, sense deixar de banda el so buscat en la seva presentació al local de alta fidelitat Home Digital System, on la banda va presentar en societat la seva criatura.

Gravat a Tarragona, en els estudis Radish Records (Ankor, ...), el so de la banda és bàsicament metal clàssic, hard rock, si es vol posar una etiqueta, encara que a mi no m'agradi especialment aquesta denominació, és cantat íntegrament en castellà.

Cal destacar primer de tot el so aconseguit ja és característic al llarg del disc: Unes guitarres de so càlid de les mans de Víctor i Laura, amb riffs enganxosos, una bateria contundent tocada per Pep, un lloc de baix essencial surt dels dits de Lluís i un altre segell característic que serà marca de la casa: La veu de Martí, que compta amb un timbre de veu privilegiat que mostra al llarg de cada cançó, amb uns cors i desdoblaments de veus, realment assolits.

Arrenca així aquest debut discogràfic amb una introducció clàssica amb protagonisme de piano que donarà ràpidament pas a Pensavientos, un tema molt enganxós amb què Doria es donen a conèixer a l'oient. Mogtemps que arrenca mitjançant un riff senzill, però aconseguit pel que arriba a enganxar, i un ràpid i subtil desdoblament de guitarres que ràpidament donen pas a la banda en la seva essència amb estrofes enganxoses i una tornada on Martí exhibeix el seu abast com a vocalista, amb un excel · lent desdoblament de veus. Així doncs aquests pensavientos fugaços donen pas a Llum Roja altre mig temps, com la major part de temes del disc, en el qual la banda torna a mostrar un nivell compositiu que va a enganxar a la gent, ja que durant la tornada et trobes sense voler realitzant els cors des de gairebé la primera escolta.

El disc segueix sense perdre força, mes al contrari Caperucita Feroz, que serà el tema triat per al primer videoclip de la banda, va a donar molt que parlar. El so de la banda és en aquest tema més cru, amb més força però amb un segell que ja té empremta pròpia. Són Doria i ja els vas a reconèixer fàcilment a partir d'ara.

Com he posat en moltes cròniques, no m'agrada comentar tots els temes però no puc tancar sense fer menció especial a alguns, que m'han cridat l'atenció per un motiu o altre. En general, el disc es caracteritza per ser d'escolta fàcil, i amb tornades enganxoses en la majoria de temes, així com els riffs de guitarra, que són fàcilment recognoscibles. En Desperta, que no dóna nom al disc però ho inspira, trobem tots els ingredients que necessita un tema de metall clàssic per captar l'atenció de l'oient: Uns riffs aguerrits, uns solos treballats amb desdoblaments de guitarra inclosos, que personalment tant m'agraden i unes veus captivadores.

Ciudad Esperanza, és un tema de pur hard rock, que per fer una comparació, pot recordar als Suaus en el seu conjunt musical, i on m'agradaria remarcar la bateria de Pep, em captiva la seva cop de plats.

I per no voler comentar tots els temes, no està malament, però és que seria pecat mortal no parlar de la balada del disc. Si te vas, balada trista, que parla de la marxa d'un ésser estimat i que no deixa de posar la pell de gallina. Sempre he comentat, que un bon disc de metall ha de contenir una bona balada. Doncs bé, aquest la conté i és excel · lent. Des del so de la guitarra neta, la història que explica i sense deixar de estremir davant un agut punyent per part de la revelació a la part vocal, en el que portem d'any.

La resta de temes no és que no mereixin el mateix protagonisme que els que portem esmentats, però és que es tracta d'immillorables composicions que apliquen la mateixa fórmula que hem comentat: Una so bàsicament guitarrer, amb molts i bons riffs, variats en cada tema i un so característic a l'una que diferent. No per això vull deixar de dir, que per a un futur disc el llistó està molt alt, tant en la producció i so, com en la varietat demostrada. Així doncs Carta al Barquero o Per si serveix d'alguna cosa, són temes que bé podrien ser igualment carta de presentació igual d'exitosa d'aquests joves i il · lusionats nois, els quals han cuidat detalls fins al punt que les campanes que sonen a Sweeney Todd són les del mateix Big Ben.

Gran debut, que serà del grat d'aquells oients que gaudeixin de gairebé qualsevol variant del metall així com d'aquells seguidors del rock més guitarrer.

Víc Salda
30/10/2011

Arxiu de
novetats