Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Belos

Folk / Power Metal
Autoproducido
2016

Temes

01 Pax Sempronia 179 a.C.
02 Carus de Sekaiza
03 Hospitium
04 Bestias númidas
05 El aullido de Vaélico
06 Bosnerau
07 Matres
08 Los fuegos de Belenus
09 Tvrma Sallvitana
10 Netón
11 Atland

Formació

Veu melódica, whistles, gaita, cors: Nem Sebastián
Veu gutural, cors: Diego Bernia
Whistles, gaita: David Serrano
Guitarra eléctrica, acústica, bouzouki irlandés, mandolina, cors: Víctor Felipe
Guitarra: Álvaro Pérez
Baix: Javier Muro
Bateria, bodhran: Sergio Serrano

Impressionant de nou el que ens deixen aquests joves aragonesos anomenats Salduie i que compten en el seu haver, no només ser posseïdors d'una gran tècnica i visió musical, sinó a més curiositat, coneixements i una essència cultural digna de ser esmentada.

Com ja vam comentar en la ressenya del seu primer treball, no deixen a l'atzar ni el més mínim detall i així en aquest segon llançament anomenat Belos, tornen a lligar tots els caps.

Musicalment sonen amb un so completament propi i reconeixible i això és molt destacable i més al tenir ja un bagatge després de presentar el seu excel·lent Imbolc per tota la península, han pogut comptar amb col·laboracions que han enriquit encara més el llançament.

Belos, segons ens expliquen, el poble celtiber on a la capital, Sekaiza neix el protagonista de la nostra història, ja que el disc torna a ser conceptual. Breus històries en prosa, cuidant fins al castellà usat ens fan un petit resum del que van a explicar els temes següents.

Arrenquem situant-nos amb una introducció instrumental, en quina època ens situem, i així sona "Pax Sempronia" amb whistles, gaites, mandolina, bouzouki irlandès i guitarra acústica. Com veiem, fins a l'elecció dels instruments és metòdica i precisa.

Arrenca amb cors llatins, gaites i aquesta aroma inconfusible a Salduie. Ràpidament la veu aguda d'Nem, ens demostra que tornen amb la mateixa força on el van deixar. Per posar un però, no compten ja amb el factor sorpresa; aquest punt d'arribar i dir sóc aquí i això és el que faig, perquè ja ens ho van demostrar.
Els guturals de Diego Bèrnia, ens tornen a deixar aquests contrastos i aquests alts i baixos melòdics que tant els caracteritza.
¿La història? Val la pena llegir-la una vegada més. En aquest cas, victòria sobre l'exèrcit romà guiats per "Carus de Sekaiza", a qui li donen un "motiu de guerra": la venjança.

Tema del qual ens han deixat un videolyric com és "Hospitium" és el següent. Senzillament impressionant la facilitat amb la qual barregen cants de l'època i el folk més popular amb el heavy més ferotge.
Primera col·laboració la de Chaime Magallón de Lurte fent el diàleg de Olíndico, protagonista principal, amb l'amfitrió que encarna Nem. Vents per David Serrano de nou remarcables i una lletra que dona alberg a qualsevol foraster.

Nou tema amb col·laboracions d'alt llinatge en "Bestias Númidas". Així José Vicente Brosseta d'Opera Magna es transforma en Leucon, i Diego Royo de Eternity i Evernight en Ambón, de cara a la batalla que vencerien amb animals a la rereguarda.
Veloç, potent, fosca i qual banda sonora, es lliura també una batalla vocal entre el narrador gutural Diego i les tres veus d'autèntic escàndol esmentades.

Impass instrumental "El aullido de Vaélico", per donar pas a la continuació de la història anant al bosc de "Bosnerau", Senyor dels Boscos.
Un cop més s'ajunten el més potent metall amb melodies d'allò més antigues, creant una atmosfera completament adequada per a la història explicada, en el seu pas pel bosc, rumb a la tomba de la princesa ibera que va donar nom a la serralada: Pyrene.

Si un vol amarar d'història ibera i llegendes celtíberas, té un bon principi en els treballs d'aquests joves talents, que a més documenten la seva història de manera exemplar.
"Matres", divinitats indígenes, són les que donen títol al setè tall. Bonica balada d'estil tradicional que desemboca a una metalera força intensa, abans de tornar a un recés de pau.

Pel camí ens trobem creences i tradicions com pot ser "Los Fuegos de Belenus", Déu del foc i del Sol en un altre tema pesat, carregat de melodia malenconiosa i riffs més que interessants a les mans de Víctor Felip i Álvaro, nou membre de la banda per a aquest disc.
Les melodies vocals, si bé no desborden la complexitat de cant que podia tenir "La Senda del Cierzo", no es queden enrere sent d'una dificultat més aviat alta, dificultant el seu ritme enganxós!

Ens anem acostant al final de la història amb "Tvrma Sallvitana", en la qual nomenen els genets hispans ciutadans romans, pel seu valor.
Musicalment veiem un salt interessant amb una protagonista greu afinació de guitarra, una bateria molt ràpida i potent, obra de Sergio Serrano i un baix del també nou membre, Javier.
Els guturals de Diego, són protagonistes en aquesta ocasió per donar alhora a les aguda, característica i enorme veu de Nem Sebastià, que no fa sinó afermar-se com una de les noves veus joves dins el metall d'aquest país, que són ja una realitat . Noves fornades de músics d'una qualitat impressionant!

Impressionant tant la llegenda com la musicalitat de "Netón". Tema següent del Diós del Raig i del tro del qual perdura el seu nom en diversos pics pirinencs, com l'Aneto.
D'obligada escolta, sens dubte. El tall a la meitat pateix un gir d'estil metalcore, tant en timbre de guitarra com l'gutural senzillament espectacular, tant en com entra com a sobretot, com surt d'ahi i li torna a donar la volta.
Per anar seguint la història sense perdre gens de detall, ens deixen un mapa detallant cadascun de les parts del recorregut.

Així arribem al cim amb "Atland", a qui va matar Netón ... gran tema de llarga durada on la banda deixa anar tota la seva creativitat desgranant així el que vindria a ser un tema de folk progressiu, quedant com a guardià de la humanitat per sempre.

Dens, és com podríem definir aquest treball, tant musicalment com sobretot per la seva complexa història i tots els detalls que té per descobrir. Gent sense dubte apassionada la qual es troba després d'una signatura així i amb una categoria que sens dubte mereix posar a la banda a una alçada digna dins el panorama nacional.

Em torno a treure el barret amb Salduie, ho han tornat a fer!

Víc Salda
20/12/2016

Arxiu de
novetats