Eagle the White - Heading to Jerusalem (2014)
 |
Power Metal
Autoproducido
2014
Temes
1. Chaosmaker 05:59
2. El Cid 04:26
3. Splendor of Kings 06:50
4. Heading to Jerusalem 04:57
5. Holy Wrath 05:35
6. Eagle Fly Free 05:01
Formació
Veu: Filip
Guitarra: Przemek
Baix: Marek
Teclats: Marcin
Bateria: Maciek
Crítica
Totalment desconeguts per a un servidor Eagle The White van llançar el passat mes de setembre de 2014 el seu primer treball, un EP que porta com a títol Heading To Jerusalem, tota una declaració d'intencions, no?
Ja el títol ens anticipa els camins que poden portar Eagle The White, cavallers, creuades ... el power metall acudeix a la crida. Les croades són tot un clàssic i una metxa que dóna molt per l'estil, tant des del punt de vista utòpic de la noblesa medieval com dels cavallers a la recerca de riqueses a Terra Santa.
Heading To Jerusalem ens presenta cinc temes propis i una versió de "Eagle Fly Free" dels creadors de l'estil, els teutons Helloween. Temes power mantenint l'essència del power alemany de tota la vida, però passat per un filtre melòdic. Dobles bombos a preu fet i riffs potents i ràpids per tot arreu. Tempos entre veloços com el segon tall "El Cid", cru i punyent, o més canviants com a "Chaosmaker" o "Splendor Of Kings" o mitjos temps com el tall que dóna títol al disc, tot i que s'acceleri per moments.
Sorprèn el trobar un tema com "El Cid" en un disc d'una banda forana, no és comú que es facin servir temes de la Península fora d'ella, però benvingut sigui.
Pel que fa al so i vistos els resultats d'enregistraments avui en dia sense haver de recórrer a grans estudis, esperava una mica més, el so s'assembla massa al de les bandes emergents dels noranta, i vint anys més tard, espero més d'un enregistrament , encara que sigui d'un EP debut. I el so dels teclats, estaven massa dominants, ressorgien d'entre tots els altres instruments eclipsándolos massa, espero que no fos el seu teclista l'encarregat de la mescla, bromes a banda, no m'agrada que un teclat es faci amb el so de la banda, m'aporten més de matalàs i puntuals, més que constants i dominants.
El power no està mort per mil vegades que se li ha sentenciat com a tal, cert és que els seus moments de màxima esplendor hagin passat, però encara dóna gust escoltar una bona banda de power. Eagle The White acaben de començar, malgrat els seus quatre anys de formació és el seu primer treballa i caldrà esperar que evolució tindran, de moment aquest inici és com poc correcte.
El temps ens dirà en quin lloc col·locar a aquesta nova banda, de moment, si el teu agrada el power, no dubtis en donar-li una escolta i passar una bona estona.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!