Rise to Fall - Into Zero (2018)
 |
Melodic Death Metal
Izkar Producciones
2018
Temes
01. The Descendant
02. In The Wrong Hands
03. Acid Drops
04. House Of Crosses
05. Virgin Land
06. The Empress
07. Temptation Feeds On Our Weaknesses
08. Zero Hour
09. Effects Of The Terrestrial Syndrome
10. Survivor
11. Game Of Appearances
12. White Canvas
Formació
Veus: Dalay Tarda
Guitarres: Hugo
Guitarres: Dann
Baix: Javi
Bateria: Txamo
Crítica
Ja tinc a les meves mans el quart disc d'aquesta excel·lent banda provinent del país basc, i que en l'actualitat està composta per: Dalay Tarda (Veus), Hugo Markaida (Guitarres), Dann Hoyos (guitarres), Javi Martin (baix) i Xabier del Val a la bateria.
Després d'un fenomenal i molt escoltat per la meva part "End & Beginning", tenia moltes ganes de veure com ho podien millorar, i si és que podien millorar-lo. Pel que intentaré donar la meva opinió sobre els dotze temes que componen el seu nou opus en les següents línies.
El primer canonada es titula "The Descendant" comença amb unes subtils bases electròniques, per tot seguit entrar a full les potents i extremadament melòdiques guitarres, que donen base a una tornada emotiu i amb un punch brutal. Destacar també un gran sol, que contribueix a realçar un excel·lent inici del disc.
"In The Wrong Hands" és un clar exemple de com ha de ser un tema de death melòdic. Atès que inclou totes les constants exigides per a això, com les addictives guitarres que envolten a una tornada que es queda a la primera al cap. El sol té un feeling tremend, i m'encanta el gran contrast que hi ha entre les veus guturals i les cada vegada més presents veus netes, (encara que sempre han tingut moltes), demostrant el gran cantant que és Dalay.
La següent en caure "Acid Drops" va servir com a avançament del plàstic, i no m'estranya en absolut, atès que és una composició realment enganxosa i addictiva com poques. Té un matalàs de teclats que fa costat a les matadores guitarres rítmiques, per arribar a una part central elegant i plena de sentiment marca de la casa. De nou el sol està a un gran nivell igual que el fantàstic joc que es desenvolupa entre les veus guturals i netes.
"House Of Crosses" segueix per la mateixa senda del death melòdic accessible i amb la intenció que entri a la primera, com la resta del que escoltat. Gran combinació de les rítmiques amb un altre tornada per emmarcar. Encara que en aquest cas el sol té una empremta més malenconiosa i és molt bonic, casant perfectament amb el to que li volen donar al tema.
La següent que sona en els meus cascos "Virgin Land" té unes guitarres doblades massives en el seu inici, per fondre amb una sòlida base rítmica on la bateria marca el tempo i sustenta una part central la màxima constant és la melodia. En aquest cas el sol és més tècnic i fins i tot una mica prog. Com sempre la cura i treball posat en tots els instruments és terrible, igual que el tractament donat a les veus.
"The Empress" és de les poques que tenen un tímid component electrònic en el seu background. Per a un mig temps realment bell, on les veus netes brillen amb força i dominen tota la composició. El sol de la seva part instrumental complementa i es fon a la perfecció amb la resta dels instruments per donar-nos una peça tremendament malenconiosa i plena de sentiment.
Seguim l'escolta amb "Temptation Feeds On Our Weaknesses" que després d'aquest curt títol ens presenta un altre fort xut de pur death melòdic, amb les guitarres a tota pastilla i amb unes melodies / harmonies realment aconseguides, donant suport a una tornada que novament no et podràs treure del cap.
"Zero Hour" segueix l'estela del que ja escoltat, incisives guitarres rítmiques ensenyorint-se de la funció, sense oblidar una part central elegant i com en tot el material d'aquesta banda molt melòdica. Destacar també la interessant part instrumental amb un bon sol / melodies / harmonies a doble guitarra.
"Effects Of The Terrestrial Syndrome" té una addictiva melodia a doble guitarra que es fon amb les afilades guitarres rítmiques, que acompanyen i donen força a la dupla d'guturals / netes exhibides per la seva cantant, per arribar a una altra part central amb un punch tremend , i on podem escoltar un fenomenal sol a la seva zona instrumental.
"Survivor" em recorda molt als IN FLAMES del "Clayman", per l'estupenda guitarra doblegada que ens introdueix en un tall dinàmic i com en tot el que s'ha escoltat de fàcil assimilació per a l'oient, i on destaca una part central per emmarcar. En una paraula '' gran tema !!!
Entrem ja a gaudir dels dos últims temes de l'àlbum, "Game Of Appearances" és un altre ràpid i furiós tema enclavat al death melòdic, on el seu potent base rítmica serveix de base a uns fantàstics dibuixos / sols a doble guitarra que adornen i donen color a una tornada a on les veus clares tenen molt a dir.
I ja per tancar aquest genial "Into Zero" podem gaudir de "White Canvas" que posseeix totes les constants ja ressenyades pel que fa a potència, melodia, i tornades guanyadors, que sobresurten en tots els temes que componen aquest rodó.
Ho han tornat a aconseguir, estem davant d'una gran continuació del seu anterior CD, encara que amb bastant menys electrònica, cosa que no em molesta en absolut. Crec que han aconseguit aquest punt de gran producció que sempre m'ha faltat en els seus anterior
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!