Vástago - Vástago (2018)
 |
Hard Rock
Rock CD Records
2018
Temes
1. Origen
2. El retorno del rey
3. Norte y Sur
4. Ojos de halcón
5. La historia de fuego
6. Heroe de pastel
7. Bohemio
8. Vástago
9. El castillo
10. Monstruo
Formació
Veu: Fran Malamadre
Bateria i percusió: Antonio García
Guitarra i cors: Paco Flores
Baix, teclats, guitarra i cors: John Toscano
Crítica
La banda de rock Vástago ens porta el seu disc debut, titulat com ells mateixos, on sense cap tipus de pudor ens porten tot un homenatge al rock pur i dur, a través de deu talls crus, de riff intensos sense ornaments ni floritures. Un homenatge a totes aquestes bandes que fan olor de garatge i destil·len actitud a dojo.
El disc l'obre "Origen", una pista instrumental, on des del principi, les guitarres de Paco Flores ja et deixen intuir per on van a sortir els trets. Una pista breu, però plena d'harmonia i energia que serveix d'introducció a "El retorno del rey", segon tall d'aquest disc, i moment, on podem valorar tota l'energia d'aquesta banda. Un riff d'autèntic Hard Rock de carrer ens sorprèn en un tema marcat per la xuleria i l'actitud. La veu de Fran Malamadre dibuixa una melodia aspra i ruda per a un tema cru. Sense arranjaments, només actitud. La base rítmica és intensa, de pegada directa, d'aquestes que deixen empremta.
"Norte y Sur" és el tercer tall del disc. Un tema de lletra profunda, que denuncia les penúries dels conflictes armats, on no hi ha vencedors, tan sols perdedors. La banda executa a la perfecció un equilibri entre les estrofes i les tornades, creant la tensió perfecta per a una cançó de tema tan delicat. Del millor del disc. El segueix "Ojos de halcón". Un altre gran moment on Vástago torna a jugar amb les intensitats i la cruesa dels riffs de guitarres. La banda demostra una vegada més com construir una melodia capaç de fer efecte a través de recursos senzills però directes com un cop de peu a la boca.
Amb "La historia de fuego", arribem a la meitat de l'àlbum. La distorsió és la principal protagonista d'un tema dens i carregat de velocitat. Les guitarres semblen haver perdut qualsevol tipus de mesura creant un mur de so heretat del millor Hard Rock de la dècada dels 70. Un so clàssic per a una banda que sembla disposada a demostrar que el seu no és una broma. El segueix "Héroe de pastel", on Vástago accelera el pols en un tema accelerat d'estructura dinàmica. De riff hipnòtic i de gran treball vocal és una cançó que ens transporta potser d'Hard Rock nacional de bandes de la dècada dels 80 com Topo o Asfalt.
Amb "Bohemio", ens trobem amb un tall fresc, divertit que fa honor al seu títol, sense cap tipus de pudor. Amb una lletra fresca, la banda treu a la llum el costat més gamberro i canalla. El vuitè tall és l'encarregat de donar títol a la banda i l'àlbum. Vástago ens presenta un altre tall inspirat pel millor Hard Rock dels 70. Probablement, el tema més elaborat de tot l'àlbum. Ple de dinamisme i jocs d'estructura. Una cançó que sap a poc. Un tema que fa olor de directe.
Gairebé arribant al final vam escoltar "El Castillo", on el baix elèctric de John Toscano porta el protagonisme d'una melodia crua carregada d'identitat, acompanyat per un riff de guitarra molt treballat. Sens dubte, un disc que va guanyant a mesura que van avançant els temes. L'àlbum el tanca "Monstruo", un tall que no escatima en ràbia i xuleria, una cançó que no faltés en cadascun dels seus directes, conclou el disc de la millor manera possible.
Vástago ens presenta un àlbum compost per deu temes de Hard Rock cru, sense cap tipus d'adorn ni d'arranjament. Només rock, directe. Un àlbum ideal per a aquells nostàlgics dels sons crus de bandes com Panzer o Asfalto.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!