Sôber - Elegía (2021)
 |
Hard Rock
Dromedario Records
2021
Temes
1. Mi Heroína
2. Elegía
3. Eclipse
4. Oasis
5. El Día de la Liberación
6. Verona
7. Máscara de Hierro
8. La Noche Más Larga
9. Seda y Plomo
10. 9 Musas
11. Eclipse (Versión Piano)
Formació
Baix i veu: Carlos Escobedo
Guitarra: Jorge Escobedo
Guitarra: Antonio Bernarnidi
Bateria: Manuel Reyes
Crítica
La banda madrilenya de rock i metall alternatiu Sôber no necessita presentació. Amb gairebé 30 anys de carrera, la banda dels germans Escobedo sembla estar en millor estat de manera que mai. Reconec que durant uns anys vaig ser seguidor de la seva proposta, em semblava atrevida i innovadora dins del que s'estava gestant a l'estat espanyol durant aquella època. Discos com “Morfologia”, “Synthesis” i “Paradÿsso” van formar part dels meus discos de capçalera. Més tard, amb la publicació de Letargo o Vulcano, els vaig perdre totalment la pista. Em van semblar àlbums més lents i amb un so predictible, no m'aportaven això que si em van oferir els seus primers treballs. Ara ha caigut a les meves mans aquest nou treball discogràfic dels madrilenys, Elegía, un gran disc, en què Sôber ens porta un àlbum de so més dur, cru i ple de nostàlgia per a aquells que vivim la seva època daurada. Hem hagut d'esperar, però sens dubte ha valgut la pena.
L'àlbum arrenca amb “Mi Heroína”, una cançó de so cru on les guitarres d'un Jorge Escobedo i Antonio Bernardini plens d'energia i actitud, t'arrosseguen cap a un Hard Rock de so fresc i potent que ens demostra que no estem davant d'un disc qualsevol. La veu de Carlos Escobedo ens envolta mitjançant una cançó de lletra profunda i cuidada. El segueix "Elegía" cançó que dóna títol a l'àlbum i un dels grans moments d'aquest disc. De nou, les guitarres esmolades dibuixen un univers sonor dens i profund. Uns cors ben harmonitzats aporten al tema una dimensió supèrbia. Amb una producció de luxe, la cançó és una de les grans fites d'aquest disc.
El tercer tema de l'àlbum es titula “Eclipse” i arriba el primer mig temps d'aquest disc. Un tema ple d'emoció i sentiment compta amb una tornada que ens mostra Sober en ple ús de les seves habilitats i que ens fa tornar a les arrels d'una banda que revoluciono l'escena Rock i Metall Alternatiu. El segueix “Oasis”, un tema que ens recorda els millors temes de treballs com ara “Paradysso”. Un tema intens i enèrgic, marcat pels canvis de tempo i una orquestració capaç de posar en valor tota la tasca compositiva daquesta banda.
El cinquè tall de l'àlbum es diu “El Día de la Liberación”, un dels talls més durs i heavies de la banda. Amb unes guitarres esmolades i riffs de so brutal, la banda ens mostra el que, per mi, és el millor tall d'aquest àlbum. Amb una lletra molt treballada, aquest tall és sens dubte un d'aquests temes que no faltessin a cadascun dels seus directes. El segueix “Verona”, en la mateixa línia que el tema anterior, la banda aposta per unes guitarres heavies que aporten a la cançó un so cru i melòdic que ens fa recordar els clàssics de la banda.
Amb “La Máscara de Hierro”, setè tall de l'àlbum, escoltem un tema amb un so proper al seu àlbum “Vulcano”. Amb un so modern, marcat pels sintetitzadors, escoltem uns Sober de so actual, però en plena coherència al so clàssic que els madrilenys han rescatat per a aquest treball. A “El Día Más Largo”, els madrilenys tornen a apostar per un mig temps. Una cançó plena d'emoció i de sentiment. Una cançó plena de matisos i textures que torna a demostrar l'estat de forma de la banda.
Amb “Seda y Plomo” la banda torna a apostar per l'energia i la cruesa que els caracteritza. Amb unes guitarres esmolades i unes harmonies vocals d'infart, la banda mostra un dels talls amb la base rítmica més intensa de tot aquest disc. Amb “9 Musas” la banda madrilenya ens porta la cançó més dura de tot el disc. Una cançó contundent i melòdica, plena d'identitat que segur que no defraudarà els seguidors de la banda. A manera de regal, la banda ens porta una versió amb piano de la seva cançó “Eclipse” acompanyat per la vocalista La Bien Querida, reinventant la seva pròpia cançó en una melodia dolça i delicada, sense que per això perdi ni una mica d'intensitat.
Sober ens porta un treball discogràfic sòlid i intens que recupera el so dels primers discos. Un disc de so modern i actual però marcat per la densitat i la foscor que els caracteritza. Ens alegra tornar a escoltar el so que ens va atrapar.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!