Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Enigma: Intermission II

Alternative Metal
earMUSIC
2018

Temes

1. Enigma
2. Hunter
3. Hallowed
4. Burn Me Down
5. Last Shore
6. Kill It with Fire
7. Oblivion
8. Second Sight
9. Fireborn
10. Giants
11. Castaway
12. Old Man and the Sea
13. Fantasy
14. Shine in the Dark
15. Unbreakable
16. Winter Skies

Formació

Veu: Timo Kotipelto
Baix: Lauri Porra
Bateria: Rolf Pilve
Teclats: Jens Johansson
Guitarra: Matias Kupiainen

Stratovarius és una d'aquestes bandes que no necessiten presentació alguna. Mestres indiscutibles del Power Metall europeu, han sabut escriure una part de la seva història a través de grans discos, i immillorables directes. És cert, que durant aquests darrers anys, ens van donar raons de pes com per pensar que els Stratovarius que coneixíem, mai tornarien a ser els mateixos. No obstant això, aquest Enigma: Intermission II se'ns presenta com una oportunitat de luxe per al retrobament. Un disc que suposa la segona part d'aquell disc editat en l'any 2001. Un recull de talls dels seus últims discos, més quatre temes nous.

El disc arrenca amb "Enigma" un tema de tall èpic. Ple de instrumentació i harmonies. Tècnica i virtuosisme al servei d'una cançó que no defrauda. Un tema arriscat, de gran opulència. Una base rítmica ferma acompanya a unes harmonies vocals de gran qualitat. El disc comença de manera molt prometedora. Amb Hunter la banda ens remet al seu disc Némesis. Un tema d'estructura tradicional, un estil que ens remet a l'origen de la banda on els teclats i la bateria són els protagonistes. Els cors, són del millor d'aquest tema, aportant molta profunditat a la cançó.

"Burn em down" és la quarta pista d'aquest treball. Un altre moment on el so ens remunta als orígens de la banda. Una cançó ràpida, plena de vitalitat i dinamisme. La banda es mostra més compenetrada que mai, destacant la tasca de la base rítmica, i per descomptat ressaltant la tasca vocal de Kotipelto, demostrant estar en perfecte estat de forma. Amb "Last Shore" la banda aposta per un mitjà tempo de base rítmica pausada i densa. Stratovarius no són nous en això, i saben de sobres que aportar en cada instant del disc.

"Kill it with Fire" és el sisè tall d'aquest disc. Un altre tall que ens remet a l'àlbum Némesis, editat l'any 2013. Un tema d'autèntic Speed ??Metall capaç de deixar-te sense aire durant els gairebé, cinc minuts de durada. Els arranjaments de teclat a manera d'interludi, són del millor d'aquest treball. El segueix "Oblivion". Una cançó èpica i atmosfèrica, un mig temps de gran profunditat, on la veu es mostra com un instrument més en aquest embull de sons ben harmonitzats. A "Second Sight", els finlandesos tornen a recórrer als sons clàssics de la banda, aquests on les guitarres i els teclats, protagonitzen tota la melodia. El so que tots esperàvem.

Amb "Fireborn" la banda recorre a la música electrònica, al meu entendre, sense massa encert. Una cançó ràpida, i marcada per un so fresc i enèrgic, però que particularment, no m'ha acabat de convèncer del tot. És una cançó enganxosa, capaç de traslladar tota l'energia d'un directe, amb una tornada característic del millor del Power Metall europeu, però no és del millor del disc. "Old Man and the Sea" és un altre dels grans moments d'aquest àlbum. Basat en el clàssic de la literatura universal, Stratovarius ens presenta un tema de grans textures, incloent guitarres clàssiques i unes harmonies vocals superbes.

Arribats a aquest punt, la banda ens presenta un conjunt de temes clàssics en versió orquestral. "Fantasy" del disc Némesis. "Shine in the Dark", pertanyent a Eternal. "Unbreakable", de nou de Némesis i per últim "Winter Skies", originalment de l'àlbum Polaris. Temes molt elaborats, on els arranjaments orquestrals han estat capaços de potenciar encara més el mestratge d'aquest conjunt de músics. Un veritable regal per als fans de sempre.

Stratovarius ens porta un àlbum que juga entre un recopilatori i un homenatge a si mateix. No sóc molt d'aquest tipus de discos, però per ser Stratovarius, faré una excepció. Reconec que és un bon àlbum, que serveix de punt d'inflexió als últims deu anys de la banda. Una manera d'obrir boca, del que esperem, aquesta encara per arribar.

ZorroLoko
10/12/2018

Arxiu de
novetats