Ravenia - Beyond The Walls of Death (2016)
 |
Alternative Metal
Inner Wound Recordings
2016
Temes
01. For Those We Forsakened
02. Into Oblivion
03. We All Died for Honor
04. There is but One Path
05. In Silence
06. When Darkness Reigns
07. The Fallen
08. We Stand As One
Formació
Veus: Armi Paivinen
Guitarres: Samuli Reinikainen
Bateria: Veikko Ringvall
Baix: Toni Hintikka
Violí: Ville Koponen
Violí: Erkki Lasonpalo
Viola: Janne Ahvenainen
Cello: Juuli Ilmonen
Crítica
Per cortesia de Inner Wound Recordings, m'acaba d'arribar el debut d'una interessant nova banda practicant d'un metall simfònic de gran bellesa i deutor de les grans bandes sonores de pel·lícules, en concret segons expliquen ells, entre les seves influències es troben mestres com Hans Zimmer o Danny Elfman, combinat amb bandes com Epica o Nightwish. Bé, a veure si això és cert, per començar comentar l'excel·lent portada que ens dóna entrada al món de Ravenia obra de Jan Yrlund, qui també va realitzar portades per a bandes com Leah, Apocalyptica o Korpiklaani. Pel que fa al llarga durada es queda en uns concisos 8 talls que com sempre començament descriure en les següents línies.
Obren foc amb "For Those We Forsakened" l'inici ja confirma el abans indicat, amb una orquestra a plena potència i una base rítmica altament metàl·lica embolicant la dolça veu de la seva cantant Armi en una peça realment melòdica i bonica, la tornada és preciós i molt enganxós, al costat del acompanyament de l'orquestra doten d'un halo de grandesa i lluminositat a un tall espectacular, la veritat és que el començament és immillorable.
Continuem la nostra escolta amb "Into Oblivion" que té un tempo més ràpid i de nou amb l'orquestra a full, amb uns cors acompanyant a les veus doblades de Armi i dotant de solemnitat i grandesa altra composició tremendament bella i aconseguida, m'encanten els dibuixos de l'orquestra en segon pla i sí, em recorden bastant a Within Temptation per l'excel·lent utilització de les veus etèries i corals que envolten tot el tema. De totes maneres encara que tenen una base rítmica metalera i contundent, és bastant més important tot el tema orquestral i de cors que l'netament metàl·lic, atès que de moment en cap dels dos talls escoltats hi ha guitarres solistes.
La tercera en caure titulada "We All Died For Honor" contínua pel mateix camí, recordant fins i tot a una Enya metal·litzada, està clar que aquesta gent busca sobretot la bellesa i melodia en les seves corts atès que tot l'escoltat incideix en els mitjos temps , dotant de força en els moments culminants i de la màgia que es pot obtenir utilitzant correctament l'orquestra com és el cas, deixant la part de metall en un segon pla i com a mer acompanyant en la seva base rítmica, per cert que d'aquest tema hi un videoclip que sembla recrear una batalla en l'actualitat i el sofriment que ocasiona la pèrdua d'un ésser estimat, de moment he de reconèixer que m'està agradant molt, però no sé si serà del gust dels més metaleros.
Continuem la nostra escolta amb "There Is But One Path" alguna cosa més ràpida i potent, però incidint en les mateixes constants on el protagonisme és de l'orquestra i on brilla amb llum pròpia la bonica i dolça veu de la seva cantant, ja he comentat que la música d'aquesta gent és tremendament bella i amb molt de sentiment, però el que no he dit és que aconsegueixen mantenir una qualitat tremenda al llarg dels quatre talls que he pogut escoltar, tots molt bons.
A "In Silence" puc apreciar una mica més la feina de guitarres que sense ser dolent, com dic es limiten a la base rítmica per dotar de força i consistència a l'armadura des d'on es construeix la composició, preciosos els violins que acompanyen algunes parts d'una altra meravellosa cançó com en tots els talls precedents donen una atenció i cura preferents a les veus doblades de la seva frontwoman que sense tenir molts registres brilla amb força al llarg de tot l'àlbum.
El sisè tema titulat "When Darkness Reigns" sé que em repeteixo, però segueix la mateixa estela dels anteriors: la part orquestral sent l'estrella de la funció fins i tot en algun lloc amb influència de la música clàssica embolicant a la veu femenina amb unes parts instrumentals simplement brutals i on es pot apreciar el acurada que està la producció, podent escoltar tots els instruments d'una forma cristal·lina, això és degut al fet que tenen una mini orquestra que forma part del grup, ni més ni menys que la banda la formen nou membres, dels quals dos són violinistes, 1 cello, un contrabaix, i una viola, quasi res!
Entrem ja en els dos últims temes "The Fallen" del que poc puc aportar, atès que segueix rigorosament l'esquema compositiu dels anteriors talls amb una altra bellíssima part central i on en algunes parts podem escoltar les guitarres i bateria més ràpides de tot el llarga durada i un altre magistral treball d'orquestració.
Finalment per tancar aquest bell CD ens trobem amb "We Stand As One" amb la base rítmica a plena potència i amb l'orquestra com sempre com a recurs principal donant color i solemnitat a la dolça veu femenina plena de sentiment i fins i tot malenconia que ens porta a través d'una altra peça preciosa.
Com a resum dir que és un dels discos més bells i grandiloqüents que he pogut escoltar en molt de temps, una perfecta barreja de música orquestral profundament influïda per les bandes sonores i la força del metall i en què només puc criticar la uniformitat de tots els seus temes, atès que són molt similars en el seu concepte, m'hagués agradat escoltar algun tall diferent, d'altra banda com ja indico les guitarres estan únicament com a acompanyament, no hi ha ni una sola part solista i això al meu entendre és un error, però per la resta estic segur que ho podran gaudir tremendament els fans de Within Temptation o Nightwish en la seva faceta menys metalera, francament bo.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!