Dark Sarah - The Puzzle (2016)
 |
Symphonic Metal
Inner Wound Recordings
2016
Temes
1. Breath
2. Island In The Mist
3. Little Men
4. Ash Grove
5. For The Birds
6. Deep And Deeper
7. Dance With The Dragon [feat. JP Leppäluoto]
8. Cliffhanger
9. Aquarium [feat. Charlotte Wessels]
10. Rain [feat. Manuela Kraller]
Formació
Veus: Heidi Parviainen
Guitarres: Sami Salonen
Guitarres: Erkka Korhonen
Bateria: Thomas Tunkkari
Baix: Rude Rothstén
Crítica
Ja en les meves mans cortesia un cop més d'Inner Wound Recordings la promoció digital del segon disc en solitari de l'ex-cantant de Amberian Dawn, Heidi Parviainen i en la que compta amb suculentes col·laboracions com després detallaré.
Després d'una bonica portada ens trobem amb deu temes que són els que componen la totalitat d'aquest "The Trencaclosques" i que em disposo a comentar en les següents línies.
El plàstic comença amb "Breath", intro orquestral bastant curta que recorda a les bandes sonores en alguns moments, dóna pas al primer tema pròpiament dit, "Island In The Mist" on entren les guitarres a plena potència marcant el tempo i on també és important sobretot en la tornada la part orquestral. Em recorda en alguns moments a Nightwish però sense ser ni molt menys tan enganxós com ells, no és un mal tema però li falta una mica més de ganxo per al meu gust.
La següent a caure "Little Men" és bastant alegre, amb unes bones rítmiques i una tornada una mica més enganxós que l'anterior, i on l'orquestra dóna color a una peça que em torna a recordar en algunes parts als Nightwish però sense la seva màgia .
Segueixo la meva escolta amb "Ash Grove" una altra composició que entra dins dels paràmetres del metall simfònic amb unes currades guitarres rítmiques i amb uns bonics teclats adornant aquí sí, a la tornada més enganxós del que escoltat, sens dubte la millor per ara, i on per primera vegada puc escoltar un sol amb força feeling.
La cinquena es titula "For The Birds". Comença amb una flauta acompanyada per les potents rítmiques que desemboca en un altre tall marcadament lluminós i amb una altra excel·lent part central a doble veu sembla que la cosa està millorant bastant.
A "Deep And Deeper" seguim per la mateixa senda de metall molt melòdic on les parts orquestrals resulten de gran importància i amb les rítmiques donant la seva banda canyera donant com a resultat un altre bon tema però un punt per sota de les dues anteriors al meu entendre.
En la següent composició "Dance With The Dragon" podem escoltar la primera col·laboració en un duet amb JP Leppäluoto (Charon, Northern Kings) em recorda molt molt als musicals de Hollywood, realment teatral i amb un bonica part central on les dues veus s'empasten a la perfecció, sorprenent i realment bona.
Pel que fa a "Cliffhanger" ens trobem amb un mig temps que desemboca en un altre dels millors tornades del disc, realment enganxós amb uns molt bons cors i on m'ha agradat el joc que es dóna entre la veu del seu cantant i una altra també de dona més etèria en parts de la mateixa.
Entro a escoltar la segona col·laboració en el tall "Aquarium", en aquest cas es tracta de Charlotte Wessels (Delain, Phantasma) qui presta la seva veu en la peça més ràpida i canyera amb fins i tot algun indici de veu gutural, però que aconsegueix un bell contrast amb la seva part central molt més melòdica i en la qual reconec que em recorden Delain, en una altra de les poques cançons que compten amb sol, encara que sigui molt curt com en aquesta ocasió. La veritat és que el llarga durada està anant de menys a més!
Per tancar aquest molt bon CD, ens trobem amb "Rain" on podem gaudir de l'última col·laboració del disc, comptant per a l'ocasió amb la veu de Manuela Kraller (ex-Xandria) en una preciosa balada amb aires celtes on els màxims protagonistes a part de les veus són la flauta i les acústiques, tremenda la part final on entren les guitarres elèctriques per la combinació de les seves dues veus ia la part instrumental per la inclusió d'una preciosa harmonia a doble guitarra, destacar sobretot la seva tornada realment bonic i molt enganxós, possiblement per a mi la cançó estrella de la feina, i té unes quantes francament bones.
Tremenda la sorpresa que m'he portat amb aquest disc, partint d'un inici vacil·lant que no dolent, ha aconseguit remuntar gràcies a la qualitat dels seus temes, metall simfònic de gran factura i amb alguns talls realment bells, recomanat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!