Amaranthe - Amaranthe (2011)
 |
Metal
Spinefarm Records
2011
Temes
01. Leave Everything Behind
02. Hunger
03. 1.000.000 Lightyears
04. Automatic
05. My Transition
06. Amaranthine
07. Rain
08. Call out my Name
09. Enter the Maze
10. Director’s Cut
11. Act of Desperation
12. Serendipity
Formació
Veus femenines: Elize Ryd
Veus masculines: Jake E.
Guturals: Andreas Solveström
Bateria: Morten Løwe Sørensen
Guitarras, teclats i electrònica: Olof Mörck
Baix: Johan Andreassen
Crítica
Des de Suècia ens arriba aquesta proposta de metall amb diferents influències, que per mi és una de les grans sorpreses internacionals d'aquest ja esgotat 2011.
Primer de tot definiria aquest projecte, com un llançament comercial, enfocat a l'èxit fàcil i ràpid. Això, no és una crítica, doncs realment, no puc sinó que sentir-me enganxat per la qualitat i els contrastos d'aquest àlbum.
He parlat de contrastos i amb això em refereixo al so característic de la banda que es reconeix per les següents:
Consta de tres vocalistes, una veu neta femenina a càrrec de Elize Ryd, la qual ja s'està convertint en un fenomen social, donada la seva extraordinària bellesa i posada en escena (ja va acompanyar Kamelot en el seu últim tour), una segona veu neta aquesta vegada masculina a càrrec de Jake E. (Ex-vocalista de Dream Evil), i guturals, dels quals s'encarrega Andreas Solveström (Richard Sjunnesson en directe, durant la gira d'aquest passat trimestre). Això els dóna un joc bastant important, ja que la combinació que es desprèn d'aquest impactant fet de comptar amb tres vocalistes, i de tan variats registres, és realment xocant, podent incorporar parts, completament melòdiques, fines, tristos, malenconioses, amb un nivell d'agressivitat realment alt.
El següent punt característic de la banda són els teclats i electrònica. Només cal escoltar el seu single Hunger per sentir-se completament atret pel contrast de la greu guitarra, la qual bàsicament s'encarrega de base rítmica amb poderosos riffs i acords esquinçats a alta velocitat, deixant bàsicament els contrastos melòdics als teclats, amb un component electrònic present pràcticament en la totalitat dels temes. D'ambdues parts s'encarrega Olof Mörck, qui és alma mater del grup, a l'estar al capdavant tant de les guitarres com de l'electrònica i teclats. Olof Mörck és conegut per formar part d'altres projectes com són el grup de Death Metal Nightrage o ser el guitarrista de la coneguda banda de Power metall Dragonland.
La fórmula que fan servir i que em sembla completament lloable en la majoria de temes, és una part per a cada un dels cantants, contrastant estils més agressius amb guturals i guitarres greus, amb parts més melòdiques masculina i femenina, culminant en una tornada més aviat melòdic i enganxós interpretat per totes les parts, sent aquest normalment la part més comercial, enganchadiza i fàcilment recognoscible i cantable. Aquesta fórmula la podem trobar en el tema d'entrada Leave Everything Behind, en el single Hunger, 1.000.000 years, Automatic, ...
Queda temps, per temes més "per a tots els públics" com la balada Amaranthine, de la qual també podem gaudir en format de videoclip (veu a l'apartat de discografies per veure dos vídeos), amb un deix molt pianístic, però que va agafant força fins a esdevenir una tros de balada. Això si, sense acabar de perdre aquesta fórmula que he anomenat, no sé si de manera correcta, "comercial", ja que algú ho pot entendre com un terme pejoratiu o negatiu, i en cap cas és aquesta la meva intenció.
L'únic perill que si que crec que comporta aquesta fórmula, és que la banda ha de vigilar que el seu pròxim llançament no soni igual; doncs aquest disc és molt gran, sona genial, però el risc crec que és evident.
Hi ha temes, que tenen un component, gairebé diria "disc", que els fan "ballables" o que puguin sonar en qualsevol "disc", ja que el ritme que porta Call Out My Name, per exemple, mitjançant la bateria de Morten Lowe Sørensen , poden fer-ho versàtils per a diferents ambients, encara que soni estrany aquest comentari. El més aconsellable sempre, en cas de dubte, és escoltar!
És un disc ràpid, dur, portente, "electrònic", de gran qualitat amb un so molt modern i actual i que val la pena escoltar-lo. Sigui quin sigui el teu estil, el més probable és que hagin parts que t'agradin i parts amb les que no simpatitzes res. Si el teu varietat de metall és àmplia, aquest grup et va encantar a estar ple de contrastos, com m'ha passat a mi.
Els suecs van descarregar fa pocs dies a les nostres terres, demostrant, que la seva clara aposta, també funciona en directe i que el públic s'enganxa fàcilment, tot i la part que han de portar pre-gravada.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!